Obama es juga amb l¡¯Iran el seu llegat

El president Barack Obama es juga en les properes hores bona part del seu cr¨¨dit en pol¨ªtica exterior. La decisi¨® de negociar un acord nuclear amb l'Iran, un pa¨ªs enfrontat amb els EUA durant m¨¦s de tres d¨¨cades, amena?a d'alterar els delicats equilibris al Pr¨°xim Orient. Els aliats m¨¦s propers de Washington a la regi¨®, l'Ar¨¤bia Saudita i Israel, temen que l'acord legitimi l'Iran i que aquest pa¨ªs ampli? la seva influ¨¨ncia.

L'Administraci¨® Obama ha invertit temps i esfor?, contra l'opini¨® del Congr¨¦s, d'Israel i dels ¨¤rabs sunnites, en una negociaci¨® que, triomfi o fracassi, definir¨¤ la presid¨¨ncia del dem¨°crata Obama. El secretari d'Estat, John Kerry, ha dedicat molt¨ªssimes hores a negociar cara a cara amb el seu hom¨°leg irani¨¤, Muhammad Javad Zarif. En els ¨²ltims mesos, Obama s'ha comunicat, per tel¨¨fon i carta, amb el president irani¨¤, Hassan Rohan¨ª.

Obama va passar aquest dilluns el dia a Boston, on es va inaugurar l'Institut Edward Kennedy, mort el 2009, que va ser senador durant 46 anys. Kerry, deixeble d'Edward Kennedy, va anul¡¤lar la seva assist¨¨ncia per seguir negociant amb l'Iran a Lausana (Su?ssa). Washington i Teheran van trencar les relacions diplom¨¤tiques despr¨¦s de la revoluci¨® iraniana del 1979. Per Washington, l'Iran ha estat des d'un membre de l'eix del mal, per citar l'expressi¨® que va usar l'Administraci¨® Bush, fins a un promotor del terrorisme internacional. Per Teheran, els EUA eren el Gran Satan. Israel veu en l'Iran un pa¨ªs decidit a aniquilar al seu, una opci¨® que la possessi¨® de l'arma at¨°mica facilitaria.

Un frac¨¤s a Lausana alimentaria els arguments dels partidaris de l'opci¨® b¨¨l¡¤lica per evitar l'Iran nuclear. Un acord tra?aria el cam¨ª per a la reconciliaci¨®, que, en ¨²ltima inst¨¤ncia, desembocaria en el restabliment de les relacions diplom¨¤tiques. Aquesta mera possibilitat sotmet a una enorme tensi¨® el joc d'aliances. Per¨° ning¨² a Washington es fa il¡¤lusions que aix¨° pugui passar aviat.

Aquests dies, els EUA donen suport a l'Ar¨¤bia Saudita en l'ofensiva contra els rebels huthia al Iemen. L'Iran d¨®na suport als huthis. Per tant, els EUA s'enfronten, per pa?sos i grups interposats, amb l'Iran. El mateix Iran amb el qual, enmig d'una enorme desconfian?a, combat al mateix b¨¤ndol a l'Iraq contra l'Estat Isl¨¤mic i amb el qual negocia a Lausana. No hi ha res senzill en els escacs del Pr¨°xim Orient.

La majoria republicana del Congr¨¦s dels EUA i uns quants dem¨°crates acusen Obama de buscar l'acord costi el que costi. Argumenten que un mal acord permetr¨¤ a l'Iran accedir a la bomba nuclear i incentivar¨¤ una carrera d'armaments que desestabilitzar¨¤ el Pr¨°xim Orient. S¨®n arguments semblats als que el primer ministre israeli¨¤, Benjamin Netanyahu, va plantejar a principi de mar? al Congr¨¦s.

Un altre temor ¨¦s que l'Iran, ja refor?at a l'Iraq, S¨ªria, el L¨ªban i el Iemen despr¨¦s de m¨¦s d'una d¨¨cada d'errors de c¨¤lculs dels EUA, es consolidi com a pot¨¨ncia regional xi?ta.

¡°El president ha deixat clar que no acceptar¨¤ un mal acord¡±, es va defensar, en declaracions a la premsa durant el vol de l'Air Force One de Washington a Boston, Eric Schulz, portaveu adjunt de la Casa Blanca. ¡°No pressuposar¨¦ que es fracassar¨¤. Aquestes decisions no arriben fins a l'¨²ltim minut¡±. Un pacte amb l'Iran, segons la Casa Blanca, ¨¦s la millor manera d'impedir que accedeixi a l'arma nuclear i d'evitar una soluci¨® militar.

S'han comparat les negociacions amb l'Iran amb les que van aconseguir la reconciliaci¨® dels EUA amb la Xina als anys setanta, durant la presid¨¨ncia del republic¨¤ Richard Nixon. La difer¨¨ncia respecte a Nixon ¨¦s que aquest tenia el suport del partit, el republic¨¤, i en canvi Obama t¨¦ el flanc intern descobert. El Congr¨¦s no t¨¦ capacitat per impedir l'acord per¨° s¨ª per posar-hi traves.

Una de les prioritats d'Obama, si les negociacions conclouen amb ¨¨xit, ¨¦s desactivar les iniciatives per avortar l'acord. Els senadors Bob Corker, republic¨¤, i Bob Men¨¦ndez, dem¨°crata, entre d'altres, han proposat una llei que atorgaria al Congr¨¦s la capacitat per aprovar, vetar i esmenar l'acord, i decidir si s'aixequen les sancions, una de les claus de la negociaci¨®.

Per¨° el president podria vetar aquesta llei. I aquesta ¨¦s la seva intenci¨®. Obama sembla disposat a debatre una llei que, sense donar l'¨²ltima paraula al Congr¨¦s, refor?aria el seu paper supervisor. El paper del Congr¨¦s havia de ser ¡°robust¡±, per¨° ¡°consultiu¡±, va dir Schulz. La Casa Blanca defensa que el president pot signar l'acord i aixecar part de les sancions unilateralment.

Fins ara, la pol¨ªtica exterior d'Obama, que sempre ha apostat per la via diplom¨¤tica, havia estat reactiva: les retirades fallides de l'Iraq, la resposta inefica? a l'expansionisme de R¨²ssia, el gir estrat¨¨gic no concl¨°s a l'?sia. Amb l'anunci del restabliment de les relacions amb Cuba, primer, i ara amb el possible acord amb l'Iran, passa a l'ofensiva, intenta modelar el m¨®n d'acord amb la seva doctrina de pol¨ªtica internacional. D'aqu¨ª el risc: un frac¨¤s a Lausana reobrir¨¤ els interrogants sobre la pol¨ªtica exterior del president.