Aquells angles cecs d¡¯un vol

La irrupci¨® dels vols de baix cost al mercat de l'aviaci¨® civil ha democratitzat el tr¨¤nsit aeri. ?s una bona not¨ªcia. Per¨° amb aix¨°, els vols han augmentat exponencialment, i se suposa que els protocols de seguretat i l'exig¨¨ncia de professionalitat per part de les tripulacions de les naus ho han fet a la vegada que aquest increment ingent i igualitari. Els instruments de navegaci¨®, sobre la base dels vertiginosos aven?os de la ci¨¨ncia inform¨¤tica, permeten amplis radis d'autonomia de vol als immensos ocells mec¨¤nics sobre els quals dipositem la nostra confian?a perqu¨¨ ens traslladin sans i estalvis a les nostres respectives destinacions. I no obstant aix¨°, de vegades queda un forat negre que no controlem. El factor hum¨¤ sobre el qual, a la llarga, es fonamenta tot aquest progr¨¦s descrit.

Els pilots s¨®n ¨¦ssers humans. Amb les seves urg¨¨ncies i expectatives quotidianes. Tenen una vida privada, amb els seus problemes com tothom. Precisament aix¨° fa que aquest factor hum¨¤, que tant interv¨¦ en la nostra seguretat quan pugem a un avi¨®, pugui convertir-se en el seu inesperat angle cec. Ho van ser en l'accident que es va produir a l'aeroparc de Buenos Aires el 1999, quan els seus pilots van oblidar configurar correctament l'avi¨® per a l'enlairament. Fins i tot van ignorar, inexplicablement, l'alarma que va sonar en engegar el motor de la nau i que els obligava a avortar el vol s¨ª o s¨ª. Tamb¨¦ va ser un altre angle cec que els pilots del tr¨¤gic vol de Spanair el 2008 no canviessin d'avi¨® (aix¨° hauria suposat un gran retard, sobretot per al copilot, que segons consta en les converses gravades havia avisat la seva xicota que arribaria m¨¦s tard del previst) quan el que pilotaven no oferia dades t¨¨cnicament convincents per prosseguir amb la mateixa nau. Aix¨° sense comptar que s'havien oblidat de desplegar els flaps i els slats (alerons adherits a les ales dels avions, sense els quals en la posici¨® correcta cap nau pot aixecar el vol).

Els pilots s¨®n una part fonamental en tot vol. Si ¨¦s que no ho s¨®n totalment. Ho s¨®n tant que fins i tot es podria exigir que durant el temps que dura el vol nom¨¦s pensin en la seguretat dels passatgers (comen?ant per ells mateixos) que transporten (i als qual mai veuen quan pugen). Fins i tot diria que aquesta concentraci¨® hauria de ser autoimposada mentre estan a la cabina atenent el control i l'ajustament de tots els dispositius mec¨¤nics i inform¨¤tics que faran que el viatge sigui segur. Com si nom¨¦s els cab¨¦s al cap la seguretat del passatge, com si en les seves vides no hi hagu¨¦s xicotes ni dones, ni ning¨² que els esper¨¦s; aquesta hauria de ser la seva autoexig¨¨ncia de concentraci¨® absoluta. Potser exagero en aquesta mat¨¨ria. Per¨° convidaria a llegir les transcripcions de converses dels comandants a les seves cabines abans d'enlairar-se. Pel que fa a aquells accidents, fa veritable pa¨¹ra el grau de desconnexi¨® entre el que feien, o no feien, per enlairar-se i les preocupacions personals que els ocupaven el cervell i el cor gaireb¨¦ al cent per cent.

Quan pugem a un avi¨®, el primer que veiem ¨¦s el somriure de l¡¯hostessa que ens rep mirant-nos a la cara

Pujar a un avi¨® no ¨¦s com pujar a l'autob¨²s que ens porta a casa o a la feina, encara que vulguem conv¨¨ncer-nos que ¨¦s gaireb¨¦ el mateix. I malgrat que les estad¨ªstiques, tan convincents quan comparen el saldo de v¨ªctimes a¨¨ries amb les de transport terrestre, intentin buidar aprensi¨® qualsevol humana. Solcar els cels no ¨¦s aquesta c¨°moda rutina que ens hem conven?ut que ¨¦s. Quan veig un executiu que embarca amb la maleta de rodetes i l'ordinador tinc la impressi¨® que ho fa amb la mateixa indifer¨¨ncia amb qu¨¨ pujaria al taxi que el portar¨¤ r¨¤pidament a una cita de feina impostergable. I no deixa de sorprendre'm veure'l desconnectar mec¨¤nicament el m¨°bil, un segon despr¨¦s de xiuxiuejar: ¡°De seguida ens veiem, amor¡±.

Per¨° recuperem la imatge de l'autob¨²s. Generalment, quan s'hi puja s'estila saludar el conductor o la conductora. Arrenca i el primer que veiem ¨¦s l'atenta mirada del xofer controlant que ning¨² es quedi enrere. Qui vol el saluda i, qui no vol, no, depenent del major o menor grau d'atenci¨® que practiquem amb les persones que no coneixem per¨° a les quals haur¨ªem de demostrar que sabem que existeixen (i fan una feina que influeix en el nostre b¨¦).

Quan pugem a un avi¨®, el primer que veiem ¨¦s el somriure de l'hostessa que ens rep mirant-nos a la cara. Hauria Andreas Lubitz (amb tot el seu enigm¨¤tic quadre mental i f¨ªsic pressionant-lo com una mort¨ªfera espasa de D¨¤mocles) estavellat l'avi¨® si hagu¨¦s estat ell qui hagu¨¦s rebut la mare amb el seu fill petit, els adolescents que tornaven exultants a casa, els industrials, els enginyers i aquella esperan?ada parella que s'acabava de casar? Si els hagu¨¦s mirat als ulls, com ens mira el conductor de l'autob¨²s, s'hauria atrevit a arribar al m¨¦s atro? que es pot arribar com va arribar ell?

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.