Mares solteres per elecci¨®

Les relacions no li acabaven de funcionar i tenia molt clar que, abans que la dona d'alg¨², volia ser mare. Aix¨ª que als 36 anys la Txell Vi?als va portar al m¨®n l¡¯Aran, un nen que ara ja t¨¦ 4 anys i des del primer dia ha viscut en una fam¨ªlia monoparental. Gr¨¤cies a la reproducci¨® assistida i un donant, ella va poder realitzar la seva il¡¤lusi¨®, per¨° tamb¨¦ hi va ajudar el suport econ¨°mic i moral del seu entorn. En una situaci¨® semblant es va trobar la S¨°nia Peris. Despr¨¦s de trencar una relaci¨® amb qui ja creia que seria el pare dels seus fills als 37 anys, una edat en qu¨¨ el rellotge biol¨°gic fa minvar la fertilitat, no va dubtar a ser mare sola recorrent tamb¨¦ a un donant i una inseminaci¨®. El seu fill Jan ara t¨¦ 7 anys, i explica que aleshores la informaci¨® sobre aquesta opci¨® no estava tan a l¡¯abast com ara.

Per a la Txell, que viu a Lli?¨¤ de Vall (Vall¨¨s Oriental), no ha estat una experi¨¨ncia dura. De fet, ella tenia tan clar que la maternitat era una condici¨® indispensable per a la seva vida que se la va preparar molt b¨¦. Els dos anys abans va fer un curs de programaci¨® neuroling¨¹¨ªstica, en qu¨¨ va treballar el seu creixement personal, i va ¡°visualitzar la seva maternitat¡± com a exercici. ¡°La meva ha sigut una maternitat molt conscient, sabent on em ficava¡±, explica. Sabia que no disposava d¡¯avis que poguessin fer de cangur, perqu¨¨ els seus pares ja eren grans, i que la seva llibertat minvaria, afegeix.

Ja fa un temps que el seu fill li fa preguntes, perqu¨¨ la majoria de companys tenen pare, per¨° el seu entorn ¨¦s molt plural i amb poques fam¨ªlies convencionals, fins i tot n¡¯hi ha alguna altra com la seva, de manera que no se sent gaire diferent. La Txell li d¨®na respostes de la manera que considera m¨¦s natural i adequada a la seva edat. Com a la majoria de mares del m¨®n, el seu fill la fa molt feli? i assegura que ser mare sola t¨¦ algun avantatge, com no haver de discutir-se amb ning¨². Aquesta part positiva tamb¨¦ ¨¦s la primera que destaca la S¨°nia, per¨° a la vegada, amb una riallada de sinceritat, lamenta no tenir algun cap de setmana lliure, com els passa a les seves amigues separades els dies que els fills es queden amb el pare. Veient algunes ruptures molt complicades al seu entorn, ella afirma orgullosa que el seu fill ¡°ha crescut nom¨¦s amb una mare, per¨° sempre ha tingut estabilitat¡±. De fet, es deixa anar i opina que "la maternitat amb una parella al costat no sempre ¨¦s m¨¦s f¨¤cil, quan el pare no s'hi implica fins i tot pot resultar m¨¦s dura¡±.

¡°Mai ¨¦s com t¡¯ho imaginaves fins que ho vius, per¨° crec que el mateix els passa a les mares que tenen parella¡±, segueix la S¨°nia, que no dubta a admetre que ha viscut aquesta experi¨¨ncia amb sentiments contraposats, sobretot al principi, quan els moments en qu¨¨ es deia ¡°on m¡¯he ficat¡± es barrejaven amb una explosi¨® d'alegria i amor incondicional per la criatura que tenia entre bra?os. Precisament per tenir m¨¦s suport, quan esperava el nad¨®, es va traslladar a viure a Vilanova i la Geltr¨² (Garraf), al pis del costat dels seus pares, de manera que ha rebut una gran ajuda de l'¨¤via. Tot el seu entorn sempre li ha donat molt suport, i ella ha volgut ser molt clara amb en Jan. Encara que li costi entendre-ho, sempre li ha explicat que no t¨¦ pare, que la seva mare el va poder concebre amb un donant i a trav¨¦s d¡¯una inseminaci¨®. ¡°?s el motor de la meva vida, jo sento que som una fam¨ªlia¡±, afirma amb emoci¨®.

Conseq¨¹¨¨ncia d'un canvi molt m¨¦s gran

Aquest nou tipus de fam¨ªlia ¡°s¨®n una conseq¨¹¨¨ncia d¡¯un canvi estructural molt m¨¦s gran¡±, explica Albert Esteve Pal¨®s, director del Centre d¡¯Estudis Demogr¨¤fics (CED), que t¨¦ a veure amb l¡¯endarreriment de l¡¯edat de tenir fills i un augment de persones que no formen una parella estable de llarg recorregut. Per a la fecunditat, ¨¦s una bona not¨ªcia que cada vegada sigui m¨¦s comuna aquesta opci¨®, assegura, perqu¨¨ d'una altra manera, potser aquestes dones, si no ho fessin soles, no arribarien a fer cr¨¦ixer la demografia, i suposa un pas m¨¦s en la liberalitzaci¨® o individualitzaci¨® de les decisions reproductives. ?s dif¨ªcil tenir xifres del tot fiables, per¨° segons l¡¯¨²ltim informe disponible de l¡¯Estad¨ªstica de la Reproducci¨® Humana Assistida a Catalunya, de les 15.977 dones que van rec¨®rrer a un d¡¯aquests tractaments, un 6,3% van fer constar que no tenien parella, per¨° s¡¯ha de tenir en compte que un 2,9% no van donar aquesta informaci¨®. Tamb¨¦ cal tenir en compte que algunes dones poden tenir fills soles per altres vies, encara que en aquest grup hi entren les que no ho havien decidit pr¨¨viament, i en aquest sentit d¨®na pistes la dada de l¡¯Institut d'Estad¨ªstica de Catalunya (Idescat) que diu que un 8,2% de les dones que van ser mares el 2013 no tenien una uni¨® estable. Encara que incipient, la maternitat en solitari ¨¦s una possibilitat que va en augment, afirma Esteve.