No vull. No toca. Amb qui? Massa tard!

La davallada de la natalitat en els ¨²ltims quaranta anys ¨¦s vertiginosa. Si es consulten les xifres hist¨°riques, el n¨²mero de naixements ha descendit un 36% des de 1975. Aquell any, segons l¡¯Institut d¡¯Estad¨ªstica de Catalunya (Idescat), van n¨¦ixer 112.000 criatures (20,1 per 1.000 habitants), una dada que queda lluny dels 71.493 nounats de 2013 (9,6 per 1.000 habitants). Les causes s¨®n m¨²ltiples, per¨° la incorporaci¨® de la dona al m¨®n laboral i els anticonceptius van ser el principal fre a la natalitat als anys vuitanta, mentre que la inestabilitat laboral i l¡¯endarreriment de la gran decisi¨® per diferents causes, estan entre els motius principals actuals.

Dones de totes les edats f¨¨rtils parien als anys setanta, quan la taxa de fecunditat, la mitjana de fills per dona, se situava en 2,86. Per¨° l¡¯edat mitjana de les dones per tenir el primer fill s¡¯ha endarrerit fins als 31,56 anys i, a m¨¦s, aquesta mitjana de fills ha caigut en picat fins als 1,34 per dona del 2013. Els fills ¨²nics, una mica estigmatitzats fa tres d¨¨cades, s¨®n ara el pa de cada dia, i conviuen amb companys de classe que com a molt tenen un germ¨¤, i s¨®n ben pocs els que en tenen m¨¦s d'un. Aquell titubeig de les ¨¤vies, que deien tres o quatre noms fins que no encertaven el del fill que volien cridar, ¨¦s nom¨¦s un record simp¨¤tic del passat.

¡°El sentit de la reproducci¨® ha variat en el temps i ¨¦s, a la pr¨¤ctica, totalment controlable¡±, explica el nou director del Centre d¡¯Estudis Demogr¨¤fics, Albert Esteve Pal¨®s. El descens de la natalitat ¨¦s continuat des de finals dels anys setanta i toca fons el 1995, quan nom¨¦s van n¨¦ixer 53.809 nens. Els anys 2000 hi ha un repunt, que ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia del creixement del nombre de dones en edat de ser mares, nascudes a la d¨¨cada dels seixanta i principis dels setanta, que va ser m¨¦s fruct¨ªfera, explica Esteve.

De fet, la natalitat ¨¦s c¨ªclica, per¨° en funci¨® de la seva evoluci¨®, les baixades queden m¨¦s atenuades. Aix¨° s¨ª, ¡°si es mantenen les tend¨¨ncies actuals i el n¨²mero de fills per dona no puja de l¡¯1,3 actual, cada vegada hi haur¨¤ menys naixements¡±, afirma Esteve, que ¨¦s doctor en Demografia. Per capgirar la situaci¨®, la clau est¨¤ en saber per qu¨¨ les mares potencials no tenen fills, i ¡°el problema m¨¦s gros ¨¦s la quantitat de dones que no en tenen cap¡±. Entre un 20 i un 25% de les dones nascudes l¡¯any 1975 no haur¨¤ tingut cap fill, apunta, assenyalant que ¨¦s una xifra molt alta.

Fenomen poc estudiat

Esteve lamenta que no s¡¯analitza prou el fenomen perqu¨¨ no hi ha dades bones per saber quines raons s¨®n les que tenen m¨¦s pes a l¡¯hora d¡¯endarrerir o renunciar a la maternitat. Si n¡¯hi hagu¨¦s, matisa, seria m¨¦s f¨¤cil fer pol¨ªtiques p¨²bliques favorables. Sobre el paper, segons explica Esteve, hi hauria quatre grans raons per no tenir fills. Primer, hi ha un percentatge indeterminat de dones i homes que no volen reproduir-se perqu¨¨ no ¨¦s una condici¨® necess¨¤ria per a la seva realitzaci¨® personal, s¨®n els que afirmen: ¡®No en vull tenir¡¯. En aquest cas es tracta d¡¯un canvi en la manera de viure respecte de generacions anteriors, que no sembla que pugui tenir suport per part de l¡¯administraci¨®.

Despr¨¦s hi ha un segon grup que diuen ¡®ara no toca¡¯, que posposen la maternitat perqu¨¨ consideren que encara no ¨¦s el moment, perqu¨¨ es consideren massa joves, i volen viure altres experi¨¨ncies o no tenen estabilitat econ¨°mica. En aquest cas, i sobretot si el motiu ¨¦s l'inestabilitat laboral, Esteve considera que els governs podrien actuar. Una de les coses que reclama ¨¦s invertir m¨¦s recursos en ocupaci¨® m¨¦s enll¨¤ dels trenta anys. ¡°Es parla molt de l¡¯atur juvenil per¨° entre els 30 i 40 anys fa molt mal perqu¨¨ els afectats tenen l¡¯edat per formar una fam¨ªlia¡±. A m¨¦s, reivindica pol¨ªtiques de conciliaci¨®, que segueixen sent un crit en el desert.

A banda, hi ha un tercer grup de dones creixent que se senten preparades per tenir fills per¨° no tenen una parella amb qui emprendre l¡¯aventura, aquelles que diuen ¡®no tinc amb qui¡¯. ¡°Aix¨° dels singles no ¨¦s cap broma, hi ha una base de gent preparada i amb feina, que no tenen parella¡±. Dins d¡¯aquest grup, hi ha les dones que quan s¡¯acosten a la quarantena decideixen tenir-ne, algunes de les quals ho fan soles. ?s un comportament minoritari per¨° creixent, fa notar Esteve. Finalment, hi ha un quart grup que quan es decideix ¡®ja ¨¦s massa tard¡¯. Entre aquestes dones, si ho aconsegueixen, i moltes vegades recorrent a tractaments de fertilitat, es queden amb un sol fill.

Ajudes insuficients

Durant aquests quaranta anys de descens, l¡¯administraci¨® ha anat variant les pol¨ªtiques d¡¯ajuda, per¨° en general el suport no ha estat gaire visible. L¡¯¨¨poca amb m¨¦s ajudes directes a la natalitat va ser la del govern tripartit, tal i com reconeix Esteve, que tot i aix¨° creu que sempre han estat ¡°clarament insuficients¡±. El xec nad¨® ¡°es gasta r¨¤pidament¡±, i posa d'exemple els 2.500 euros de Zapatero, per¨° el govern de Jos¨¦ Montilla tamb¨¦ lliurava una quantitat d¡¯uns 600 euros per cada fill fins als tres anys. Unes ajudes que es van acabar de cop, quan la crisi va trucar a la porta i CiU va guanyar les eleccions, excepte per a les rendes m¨¦s baixes. Actualment, poden sol¡¤licitar ajuts els que ingressen menys de 16.000 euros anuals.

¡°Tot el sistema hauria d¡¯estar pensat perqu¨¨ durant la quinzena d¡¯anys que la majoria de dones tenen els fills, que actualment se situen entre els 25 i 40, tothom qui vulgui en pugui tenir¡±, remarca Esteve, que pronostica que a la llarga la natalitat seguir¨¤ baixant, tot i que els naixements podran oscil¡¤lar en funci¨® del nombre de dones en edat de tenir fills i els fills que aquestes vulguin tenir. Per¨° no nom¨¦s a Catalunya, la poblaci¨® mundial arribar¨¤ al seu m¨¤xim d¡¯aqu¨ª a una cinquantena d¡¯anys, i despr¨¦s comen?ar¨¤ a baixar. ¡°Hi ha pa?sos asi¨¤tics com l'?ndia, Bangladesh i alguns de l'Am¨¨rica Llatina que han redu?t la seva poblaci¨®¡±, afegeix. La tend¨¨ncia ser¨¤ de baixada general.