Poesia i forma

La manca de formaci¨®, o l¡¯exc¨¦s d¡¯informaci¨® molista,han fet que, a Catalunya, quan un professor de literatura pregunta als estudiants ¡°Qu¨¨ ¨¦s la literatura?¡±, obtingui com a resposta quasi universal: ¡°?s l¡¯expressi¨® de sentiments¡±. Aix¨° ¨¦s una barbaritat, sobretot si tenim present que la poesia nom¨¦s comen?¨¤ a mostrar sentiments (per desgr¨¤cia) al tombant del XVIII-XIX. Abans, quan la literatura es feia seguint els patrons ret¨°rics i m¨¨trics propis de tot classicisme, la poesia era, m¨¦s que cap altra cosa, forma.

Per¨° el romanticisme, ell i ning¨² m¨¦s, es va encarregar de fer creure la gent que n¡¯hi havia prou amb tenir bons sentiments per fer literatura en general i, especialment, poesia. A casa nostra, desgraciada en tants sentits i ara m¨¦s desgraciada que mai, la Renaixen?a va acabar d¡¯assestar un cop a la tradici¨® cl¨¤ssica que hem esmentat en propagar l¡¯esl¨°gan ¡°Fe, p¨¤tria i amor¡±, tres elements que, agafats tots de cop, baldament fora d¡¯un en un, mai no donaran bona poesia per ells mateixos llevat que el poeta sigui una persona responsable i conegui les lleis de la m¨¨trica.

Aix¨ª s¡¯ha format una escola de poesia catalana i un ensenyament de la literatura en vers que esborronen. L¡¯un es manifesta patri¨°tic en vers, l¡¯altre s¡¯esplaia en mat¨¨ria de religi¨®, s¡¯esbrava el tercer explicant deliq¨¹esc¨¨ncies amoroses, puerils. I tots tan panxos: tenim una gran poesia pel sol fet que en tenim molta. Encara bo que els noucentistes van fer un esfor? tit¨¤nic per demostrar que la poesia ¡ªque ¨¦s paraula que prov¨¦ del verb grec poie?n, val a dir, fer, construir, fabricar¡ª demanava tanta artesania com fer una cadira o un cistell; mai desfogar-se en mat¨¨ria de sentiments. Maragall tenia encara una escassa idea de com es feia un vers per molt que tingu¨¦s una veritable fusta de poeta; per¨° Carner, el m¨¦s alt, i tamb¨¦ Foix, Riba, Vinyoli o Ferrater, sabien que les lleis de la m¨¨trica no es van inventar per torturar els poetes, sin¨® per donar llustre i just¨ªcia est¨¨tica al g¨¨nere que practicaven. Va venir la guerra, va venir el marxisme, despr¨¦s el marxisme barat va xopar el discurs molista, el de la universitat i el dels instituts, i, a partir d¡¯aqu¨ª, qualsevol cosa va resultar possible: han proliferat els premis, hi ha milers de poetes al pa¨ªs, per¨° els bons es compten amb els dits d¡¯una sola m¨¤.

Fe, p¨¤tria i amor, agafats

Per aix¨° resulta d¡¯all¨° m¨¦s avinent que Salvador Oliva hagi publicat, molt recentment, el llibre intitulat Poesia i veritat, a Edicions de 1984 (Barcelona 2015). Oliva defensa en aquest llibre ¡ªpotser fins a l¡¯exageraci¨®, per¨° ¨¦s natural que ho faci quan s¡¯ha de lluitar contra una idea tan estesa i perniciosa¡ª que, abans que cap altra cosa, la poesia ¨¦s forma, i, naturalment, si ¨¦s perfecta, millor. Polint la famosa tesi de Roman Jakobson, que els ling¨¹istes coneixen m¨¦s b¨¦ que els professors de literatura, Oliva diu que la mat¨¨ria verbal, ella mateixa, ¨¦s la que ha de ser perfecta en un poema: si all¨° que se¡¯n pugui desprendre per la via de la interpretaci¨® t¨¦ alguna solidesa o car¨¤cter de veritat o versemblan?a, doncs millor: per¨° ha de quedar clar que qui vehicula una refer¨¨ncia, en un poema, no ¨¦s cap altra cosa que la forma adequada per vehicular-la. Quan Oliva diu que ¡°en art no hi ha formes i continguts, sin¨® tan sols formes i interpretacions¡±, l¡¯encerta de bo de bo. ?s clar que ¨¦s preferible que un poema digui alguna cosa, a m¨¦s de dir-la b¨¦; per¨° ¨¦s un fet que all¨° hegem¨°nic, en mat¨¨ria d¡¯art i de literatura, ¨¦s el material, que cal que sigui treballat amb ofici. Vull dir, o vol dir Oliva, que per expressar idees pol¨ªtiques, prolet¨¤ries o burgeses, o simbolistes, no n¡¯hi ha prou amb estar curull d¡¯aquestes idees; cal que en el poema s¡¯articuli la mat¨¨ria verbal de tal manera que, ella mateixa, generi un referent que ser¨¤, damunt, ambigu.

Ja fa temps que els te¨°rics de la literatura saben que la literaturitat, ¨¦s a dir, all¨° que fa que un missatge verbal pugui ser considerat literari, resideix en el tractament correcte de les paraules. Aqu¨ª, per a nova desgr¨¤cia, encara hi ha molta gent que creu, com d¨¨iem, que n¡¯hi ha prou a tenir nobles sentiments amorosos, religiosos o patri¨°tics per elaborar una poesia de qualitat. I aix¨ª puja la p¨¤tria ¡ªara empeltada de religi¨® i solidari amor manifestant¡ª, dia rere dia, sense que s¡¯ennobleixin els annals de la nostra literatura.