Un pas crucial

?s tant el que hi ha en joc en la negociaci¨® entre les pot¨¨ncies mundials i l'Iran sobre el seu programa nuclear, i s¨®n tan extraordin¨¤ries les repercussions globals que aquesta negociaci¨® pot tenir, que va tenir ra¨® ahir a la nit el president Obama en qualificar d'¡°hist¨°ric¡± el marc d'acord aconseguit despr¨¦s de la maratoniana negociaci¨® de Lausana entre el Grup 5+1 i l'Iran. El pacte definitiu s'hauria d'aconseguir en els tres pr¨°xims mesos.

El president irani¨¤, Hassan Rouhani, va assenyalar que a Lausana ¡°s'han aconseguit solucions en els par¨¤metres clau¡±. De manera molt m¨¦s expl¨ªcita, Obama va assenyalar que l'acord ¨¦s ¡°la millor forma d'impedir que l'Iran construeixi una bomba nuclear¡±. I, conscient del que encara queda, va afegir: ¡°Si l'Iran menteix, el m¨®n ho sabr¨¤¡±.

En el labori¨®s tram final, Obama havia dit des de Washington que les negociacions es perllonguessin tant com fos necessari per materialitzar el comprom¨ªs de Teheran de limitar el seu programa nuclear a usos exclusivament civils. L'Iran, que necessita vitalment la desaparici¨® de les sancions internacionals, va intentar obtenir-ne el cessament immediat a canvi de renunciar a la bomba.

El diable ¨¦s en els detalls; aix¨° ¨¦s el que va fer allargar les reunions de Lausana i el que seguir¨¤ damunt la taula fins al tancament de la negociaci¨®, a finals de juny. L'acord general assenyala que l'Iran reduir¨¤ en un 75% la seva infraestructura d'enriquiment de material nuclear: els seus arsenals d'urani enriquit passaran de 8.000 quilos a 300. I hi haur¨¤ un alt grau de verificaci¨® de les seves activitats. Si Teheran aplica aquest comprom¨ªs en sis mesos, s'anul¡¤laria el gros de les sancions i el pa¨ªs deixaria de ser un p¨¤ria internacional.

L'afany dels Estats Units i els seus aliats per aconseguir acords concrets est¨¤ ¨ªntimament relacionat amb les immenses resist¨¨ncies que la negociaci¨® ha aixecat en els republicans, que controlen el Congr¨¦s i que han anunciat que faran el possible per obstaculitzar qualsevol aven?, i amb els temors de dos dels aliats tradicionals de Washington a la zona, Israel i l'Ar¨¤bia Saudita. Jerusalem tem que la Rep¨²blica Isl¨¤mica construeixi finalment la bomba; Riad veu amb preocupaci¨® que el r¨¨gim xi?ta dels aiatol¡¤l¨¤s adquireixi m¨¦s protagonisme. Al seu torn, aquests necessiten aplacar els radicals alineats amb el l¨ªder suprem, Ali Khamenei, amb la promesa d'un calendari proper d'aixecament de les sancions, en vigor des de 2006, despr¨¦s de descobrir-se que Teheran tenia un programa nuclear secret des de 2002.

A m¨¦s de neutralitzar aquest programa, l'eventual reconciliaci¨® de Washington i Teheran ¨Cla seva fero? enemistat va comen?ar amb l'assalt de l'Ambaixada dels Estats Units, poc despr¨¦s del triomf de la revoluci¨® isl¨¤mica el 1979¨C alterar¨¤ els equilibris regionals i servir¨¤ per reorganitzar el Pr¨°xim Orient: afectar¨¤ situacions tan explosives com les de S¨ªria, l'Iraq, el Iemen i el conflicte entre Israel i Palestina. Per aix¨° no ¨¦s exagerat entendre l'acord com un pas endavant crucial.