Inquisici¨® identit¨¤ria

Ha de ser cosa de la pausa vacacional, perqu¨¨, si no, no m'ho explico. Confio, doncs, que a partir de dilluns una allau d'aquests intel¡¤lectuals i articulistes que han mostrat tanta i tan tena? sensibilitat en la mat¨¨ria inundin les p¨¤gines de la premsa amb textos de den¨²ncia del desafur. Al mateix temps, compto que apareixeran notes i comunicats de col¡¤lectius com, per exemple, Libres i Iguales, Societat Civil Catalana, Empresaris de Catalunya, Tercera Via, tal vegada fins i tot de Federalistes d¡¯Esquerres i del flamant Constru?m, tots expressant el seu m¨¦s en¨¨rgic rebuig.

La meva expectativa se sustenta sobre la hip¨°tesi que els adversaris del ¡°pensament ¨²nic nacionalista¡±, els paladins de l'exquisida neutralitat dels poders p¨²blics en assumptes identitari¨¤ment controvertits, aquells a qui?els?revolta que es destinin recursos de tots a defensar les idees d'una part de la societat contra les d'una altra part..., que totes aquestes persones i grups apliquen sempre el mateix tracte, el mateix barem de sensibilitat democr¨¤tica, siguin quins siguin la identitat o el ¡°pensament ¨²nic nacionalista¡± de qu¨¨ es tracti; pretenguin imposar-los amics o adversaris.

Si aquestes m¨ªnimes condicions d'objectivitat, o d'honestedat intel¡¤lectual es donen, la Llei de signes d'identitat aprovada el 25 de mar? a les Corts Valencianes amb els ¨²nics vots del PP hauria de provocar, a les files de l'unionisme catal¨¤ i tamb¨¦ a Madrid, un aut¨¨ntic clam de condemna. D¨¦u n'hi do que una cambra legislativa democr¨¤tica dicti una norma inventariant de manera excloent quins s¨®n els genu?ns signes d'identitat (devocions, festes, esports, balls, menjars...) d'una societat, en aquest cas la valenciana. No ens hav¨ªem omplert la boca durant d¨¨cades amb tot all¨° de les identitats plurals i les grans virtuts del mestissatge i del cosmopolitisme? Llavors, un valenci¨¤ que fugi de les falles i detesti la paella ¨¦s un p¨¤ria, un ap¨¤trida, un renegat?

La cosa ¨¦s encara m¨¦s greu perqu¨¨ la citada llei, per vetllar per la seva efic¨¤cia, crea una aut¨¨ntica policia identit¨¤ria sota el r¨¨tol d'Observatori dels Signes d'Identitat Valencians. Formada per entitats privades de biaix ideol¨°gic m¨¦s que connotat, aquesta ¡°policia¡± t¨¦ per objecte denunciar persones f¨ªsiques o jur¨ªdiques que incorrin en ¡°greuge o menyspreu¡± dels signes d'identitat oficialment consagrats, de manera que els heretges no puguin rebre cap subvenci¨® de la Generalitat. Pobre de qui faci un comentari inconvenient sobre la Geperudeta o critiqui les masclet¨¢s, perqu¨¨ es convertir¨¤ ¨Cllei en m¨¤¨C en un valenci¨¤ de segona. Orwell a la vora del T¨²ria.

Per arrodonir el quadre, un dels principals signes de valenciania ara legalment blindats ¨¦s un disbarat cient¨ªfic que rebutgen tots els departaments de filologia rom¨¤nica de totes les universitats del m¨®n, que rebutja fins i tot l'autoritat ling¨¹¨ªstica reconeguda per l'Estatut d'Autonomia d'aquella Comunitat: la tesi que el valenci¨¤ i el catal¨¤ s¨®n dues lleng¨¹es diferents. I b¨¦, els que s'han omplert la boca de queixes sobre la suposada falta de rigor hist¨°ric de la commemoraci¨® del Tricentenari de 1714, callaran ara davant el disbarat filol¨°gic legislat pel Govern d'Alberto Fabra? No seria gaire coherent.

Va voler l'atzar que, just mentre a Val¨¨ncia s'aprovava la Llei de signes, arrib¨¦s a la meva b¨²stia un fullet signat pel l¨ªder local i presumpte alcaldable del PP al municipi on resideixo, el senyor Jordi Carreras del Rinc¨®n. Es tracta d'un paper de to clarament preelectoral en qu¨¨ es poden llegir coses com aquestes: ¡°El PP de Sant Cugat vol un Ajuntament que representi tots els ciutadans de la nostra ciutat. Volem un Ajuntament que respecti i serveixi a tothom, pensin el que pensin i sentin el que sentin. [...] Volem un Ajuntament que respecti la pluralitat de la gent de la nostra ciutat¡±.

El PP de Catalunya i el PP de la Comunitat Valenciana s¨®n encara el mateix partit? Doncs no ho sembla, perqu¨¨ el que el primer reivindica des de l'oposici¨® i amb accents victimistes ¨¦s exactament el que l'altre calciga amb arrog¨¤ncia des de la majoria absoluta. Per¨° els populars catalans no han estat capa?os de dir ni piu, si m¨¦s no per tacticisme oportunista.

Per exemple, el locua? portaveu Enric Millo i Rocher, que es vanta de les seves arrels valencianes. El passat dia 25, en el debat de la Llei de Signes, el seu hom¨°leg i coreligionari Jorge Bellver va titllar els diputats d'esquerres contraris a la norma d'¡°indignes¡± perqu¨¨, asseient-se a les Corts Valencianes, no es plegaven a defensar els signes d'identitat dictats pel PP. ¡°Aix¨° ¨¦s tra?ci¨®¡±, va concloure.

Vost¨¨s s'imaginen?que un representant de la majoria sobiranista al Parlament hagu¨¦s dit res semblant als diputats antiindependentistes? S'imaginen, en tal hip¨°tesi, les reaccions d'aquests ¨²ltims, i en particular la del senyor Millo? Ah, per¨° a Val¨¨ncia els objectius del PP s¨®n combatre el catalanisme i conservar el poder, i un bon fi justifica tots els mitjans.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.