Els petits paranys fiscals m¨¦s comuns que Hisenda no perdona

El frau fiscal ha crescut dins el fragor de la crisi. Molts contribuents miren d'esquivar les seves obligacions tribut¨¤ries amb petits fraus, oblits premeditats i altres pr¨¤ctiques dubtoses. ?s una esp¨¨cie de pluja fina ¡ªque no t¨¦ res a veure amb els grans fraus que foraden les arques p¨²bliques¡ª per a la qual l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria ha tret un impermeable. Hisenda t¨¦ mecanismes per detectar molts dels paranys tributaris. ¡°Normalment, es tracta de persones sense assessorament fiscal, petits professionals, per¨° no t¨¦ res a veure amb el frau de la gran empresa¡±, puntualitza Jos¨¦ Mar¨ªa Mollinedo, del sindicat de t¨¨cnics d'Hisenda (Gestha). El fisc fa cada any m¨¦s de mig mili¨® de comprovacions de control extensiu, segons l'¨²ltima Mem¨°ria de l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria de 2013. Quins fraus comuns fan saltar les alarmes del fisc?

? Despeses personals. ?s habitual que entre aut¨°noms, professionals i pimes es dedueixin com a despeses coses de consum personal. Hisenda no accepta les desgravacions de roba, menjar, i altres factures que no tenen a veure amb l'activitat professional. ¡°Quan un professional que declara guanyar 8.000 euros a l'any se'n desgrava 6.000 ¨¦s evident que salten les alarmes¡±, explica Jos¨¦ Mar¨ªa Mollinedo, de l'associaci¨® de T¨¨cnics d'Hisenda (Gestha). Tamb¨¦ hi ha els qui fan obres a casa seva i demanen al prove?dor que a la factura hi figurin les dades de la seva empresa per deduir-s'ho. ¡°?s freq¨¹ent que a la factura hi hagi errors i llavors es detecta¡±, diu Mollinedo.

? El cotxe. L'empresari o professional que compri un cotxe ha de recordar que nom¨¦s es pot deduir el 50% del valor d'adquisici¨®, tret que pugui justificar al fisc que destina m¨¦s d'aquest percentatge a la seva activitat empresarial. Hisenda sol posar pegues si el ciutad¨¤ mira de desgravar-se m¨¦s d'aquest percentatge excepte, per a empreses de log¨ªstica, agents comercials o del sector de transport, descriu Adolfo Jim¨¦nez, president de l'organitzaci¨® d'assessors fiscals Asefiget.

Alguns ciutadans tamb¨¦ es dedueixen les multes de tr¨¤nsit, per¨° el fisc t¨¦ acc¨¦s a una base de dades amb totes les sancions d'aquest tipus, per la qual cosa ho detectar¨¤. A m¨¦s, t¨¦ compet¨¨ncies per recaptar les sancions per enc¨¤rrec d'altres ens p¨²blics si arriben a fase executiva.

? Despeses?de viatge. Alguns aut¨°noms o empresaris han arribat a deduir-se les despeses de vacances amb les seves fam¨ªlies. Aix¨° salta amb facilitat perqu¨¨ Hisenda disposa de r¨¤tios i ¨ªndexs de sectors i ¨¦s f¨¤cil de detectar. ¡°?s dedu?ble nom¨¦s el que ¨¦s necessari per a l'obtenci¨® d'ingressos¡±, insisteix Jim¨¦nez. Un assessor reconeix: ¡°Hi ha qui prova de desgravar-se fins a les copes que es pren a la nit¡±.

? Els tiquets de la benzinera. Els rebuts de menjars, compres en supermercats, gasolineres o bars no s¨®n dedu?bles, perqu¨¨ no permeten acreditar la identitat de qui fa la despesa. Hisenda exigeix presentar factura per poder disminuir la c¨¤rrega fiscal. Una dels petits paranys m¨¦s comuns consisteix a deduir-se l'IVA de les despeses de prove?ment de combustible. L'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria nom¨¦s hi posa pegues en aquesta pr¨¤ctica. ¡°La llei de l'IVA ¨¦s molt formal. No em serveix un tiquet¡±, explica Adolfo Jim¨¦nez, president de l'Associaci¨® Espanyola d'Assessors Fiscals i Gestors Tributaris (Asefiget). ¡°Nosaltres intentem que les coses es facin b¨¦. Si s'obre una inspecci¨®, ens suposa m¨¦s feina i fa menys rendible l'activitat. Preferim que les coses estiguin correctes per no tenir problemes¡±, insisteix. Aquestes pr¨¤ctiques es donen sobretot en els aut¨°noms depenents, professionals que treballen per a una empresa per¨° que cotitzen com a aut¨°noms. ¡°?s freq¨¹ent que fiquin tiquets de despeses personals com si fossin de la societat¡±.

? L'habitatge. Molts contribuents que van generar el dret per beneficiar-se de la deducci¨® de l'habitatge habitual ho continuen fent encara que ja no puguin. Aix¨° afecta sobretot contribuents joves, que van comprar un pis i que lamentablement els va anar malament i van haver de tornar a casa dels seus pares. Aquest ciutad¨¤ perdria aix¨ª el dret a la deducci¨®, perqu¨¨ aquest immoble en el qual ja no hi viu deixa de ser el seu habitatge habitual. Hisenda pot creuar el consum d'energia i d'aigua per comprovar si el pis est¨¤ habitat. ¡°Han enxampat bastants casos¡±, explica Jim¨¦nez. Una altra de les irregularitats relacionades amb l'habitatge m¨¦s habitual es produeix quan un contribuent finan?a amb la hipoteca del pis la compra de cotxes o la reforma la cuina. ¡°De vegades el ciutad¨¤ se n'oblida (deliberadament, de vegades) i s'ho desgrava tot¡±, diu Mollinedo, que recorda que nom¨¦s pot deduir-se la part corresponent a l'habitatge. Hisenda, a m¨¦s, est¨¤ estrenyent el setge sobre aquells que es van deduir les quantitats aportades al compte estalvi habitatge i finalitzat el termini per comprar no ho van fer i no han retornat els diners al fisc.

? Els lloguers. S¨®n un dels controls que m¨¦s fa l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria creuant dades de diferents mitjans: ja sigui informaci¨® obtinguda per tercers (preguntes a ve?ns) o per les dades de consums d'aigua, electricitat. A m¨¦s, quan el contracte de lloguer est¨¤ a nom d'un inquil¨ª, per¨° a la casa hi viuen diverses persones ¡ªper exemple, una parella¡ª nom¨¦s es podr¨¤ deduir el lloguer el titular del contracte, i si hi ha diversos titulars, a parts iguals dividint els pagaments. ?s freq¨¹ent que tots els inquilins mirin de deduir-se la renda completa, per¨° el fisc ho detectar¨¤ a trav¨¦s de la fitxa cadastral de l'immoble i per la declaraci¨® de l'arrendador.

? Els fills. Un altre dels paranys m¨¦s freq¨¹ents es produeix quan els dos membres de parelles de fet o que fan la declaraci¨® per separat es dedueixen el 100% de cada fill, quan haurien de repartir-se la desgravaci¨® entre tots dos pares. Mollinedo explica que abans no s'exigia reflectir el NIF dels fills a les declaracions. Per¨° la situaci¨® ha canviat. Hisenda explica ara amb informaci¨® procedent del Registre Civil.

? Errors a la declaraci¨®. Des de l'Associaci¨® Espanyola d'Assessors Fiscals (Aedaf), Ainhoa de la Cuadra explica que els errors a les declaracions s¨®n freq¨¹ents i que Hisenda se n'adona r¨¤pidament. En aquest sentit, els pares que tinguin un fill de menys de 25 anys i sense ingressos poden aplicar deduccions. Sovint el fill en fa 26 i els pares continuen beneficiant-se d'aquest m¨ªnim. Els controls ara ho detecten.

? Societats patrimonials. Facturar les activitats professionals a trav¨¦s de societats ¨¦s l¨ªcit i com¨². No obstant aix¨°, aix¨° no sempre garanteix avantatges fiscals. Les despeses que es poden deduir s¨®n les mateixes: les necess¨¤ries per a l'obtenci¨® d'ingressos. El professional ha de facturar a l'empresa pels serveis que presta. I ha de fer-ho a preu de mercat, la qual cosa suposa, en la pr¨¤ctica, tributar per l'IRPF. Hisenda fa diversos anys que vigila aquestes pr¨¤ctiques que han donat lloc a pol¨¨miques als mitjans. ¡°Un servei val al mercat el que alg¨² ali¨¨ al seu prestador est¨¤ disposat a pagar-hi¡±, explica Francisco de la Torre, inspector d'Hisenda i autor de ?Hacienda somos todos? (Debat).

? Subvencions. L'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria t¨¦ informaci¨® de totes les subvencions p¨²bliques. Algunes estan exemptes de tributaci¨®, per¨° d'altres no, i en aquests ¨²ltims anys s'est¨¤ incrementant el control quan aquests guanys patrimonials no apareixen a les declaracions dels beneficiaris.

? Premis de loteries o altres jocs. Malgrat que els premis de la Loteria, ONCE i Creu Roja estan subjectes a una retenci¨® que evita haver de declarar aquests guanys a l'IRPF, no passa aix¨° amb la resta de jocs, els guanys dels quals han de ser declarats, podent-se compensar ¨²nicament les p¨¨rdues del joc d'aquest mateix exercici amb el l¨ªmit del mateix guany. ?s freq¨¹ent que Hisenda durant l'etapa de recaptaci¨® detecti ¡°oblits¡±.