El bipartidisme i les seves ombres

Els ciutadans brit¨¤nics tamb¨¦ estan cansats del bipartidisme. L'alternan?a entre conservadors i laboristes, sota la impassible mirada de la Corona, ha estat elogiada com a model de bon funcionament democr¨¤tic, garantia d'estabilitat i de respecte, element articular de la democr¨¤cia m¨¦s antiga del m¨®n. Degudament protegit per un sistema electoral que castigava el tercer en disc¨°rdia, el bipartidisme brit¨¤nic semblava imbatible. I, no obstant aix¨°, est¨¤ donant els mateixos senyals d'esgotament que en altres pa?sos.

Ja en les ¨²ltimes eleccions, David Cameron va haver d'unir-se als liberals per governar. I aquests no han sortit ben parats de l'invent, precisament perqu¨¨ el bipartidisme ja estava en crisi i els electors esperaven m¨¦s de la seva aportaci¨®. Per¨° el malestar continua i el mostrari de partits amb opcions d'obtenir representaci¨® creix. El UKIP, partidari de la sortida de la Uni¨® Europea, amb un missatge anticasta i amb bones dosis de demag¨°gia sobre la immigraci¨®, pressiona des de l'extrema dreta; el Partit Nacionalista escoc¨¨s, des de l'independentisme, pressiona amb l'arquitectura institucional de l'Estat; i, a l'esquerra, els verds recuperen al¨¨.

Mentre a Espanya part de les elits, tant les pol¨ªtiques com les econ¨°miques i les medi¨¤tiques, han reaccionat amb p¨¤nic davant l'aparici¨® de Podem, i el PP ha desplegat l'estrat¨¨gia de la por contra l'amena?a d'un Frente Popular, com si estigu¨¦ssim als anys trenta, al Regne Unit han rebut amb naturalitat els nous actors i els dos grans han participat amb naturalitat en un debat electoral televisiu a set, sense vetar a ning¨². Per qu¨¨ el bipartidisme est¨¤ en crisi fins i tot al Regne Unit, que el tenia gaireb¨¦ com un signe d'identitat?

Sens dubte, cada pa¨ªs t¨¦ les seves raons pr¨°pies, per¨° es poden assenyalar algunes causes de car¨¤cter general. La primera ¨¦s el canvi en l'estructura de classes de les societats europees. El bipartidisme era una forma de simplificaci¨® que tenia el seu origen en l'oposici¨® entre burgesia i proletariat (o classes populars si es prefereix). Actualment, el sistema de classes ¨¦s molt m¨¦s complex i les l¨ªnies divis¨°ries menys n¨ªtides. La crisi va fer desapar¨¨ixer la idea d'una immensa classe mitjana, a la qual pertanyia, almenys en les seves fabulacions i desitjos, una gran majoria de la societat. Els treballadors, a partir de la fractura entre integrats i marginats, no sempre comparteixen interessos. I les classes altes han vist com s'escapolien unes elits tan redu?des com poderoses. El r¨¨gim bipartidista resulta massa estret per integrar la realitat social i molta gent se sent exclosa.

La segona ra¨® va vinculada a la primera. El bipartidisme s'ha esgotat per falta d'alternatives reals. Les pol¨ªtiques com a m¨¤xim es diferencien en q¨¹estions de cultura i costums, per¨° en mat¨¨ria econ¨°mica s¨®n molt continuistes. La voluntat d'atreure aquesta immensa classe mitjana (que ja no existeix i que potser nom¨¦s va existir en les percepcions d'uns i altres) va fer esdevenir els grans partits cada vegada m¨¦s semblants.

Al Regne Unit l'apoteosi d'aquesta confusi¨® va arribar amb la figura de Tony Blair i la seva tercera via, que en comptes de ser alternativa a la dreta va acabar practicant un thatcherisme de rostre hum¨¤. All¨¤ va comen?ar l'autoimmolaci¨® de la socialdemocr¨¤cia que, cada vegada m¨¦s lliurada al mimetisme de la dreta, ha entrat en davallada manifesta a gaireb¨¦ tot Europa.

En fi, tercera ra¨® o ra¨® pr¨¤ctica: en un escenari marcat per la falta d'expectatives, molta gent en precari, uns comportaments carregats de complicitat i corporativisme (corrupci¨® i desdeny), han allunyat els pol¨ªtics tradicionals de la ciutadania. No hi ha res m¨¦s letal per a una societat que perdre la idea de futur. Amb la crisi, la ciutadania ha reaccionat: reclama atenci¨® i reconeixement. I si els partits tradicionals no l'hi donen, escolta altres veus. El bipartidisme va voler sobreviure neutralitzant i despolititzant els ciutadans, redu?ts a homes d'una sola dimensi¨® (l'econ¨°mica), i aquests es resisteixen.

Aix¨° no significa que els actors del bipartidisme desapareguin de cop: continuaran pesant i governant, per¨° ho hauran de fer amb m¨¦s respecte i els ser¨¤ m¨¦s dif¨ªcil extraviar-se en les complicitats corporatives (el club del monopoli del poder) que tant de mal han fet, especialment en pa?sos sense tradici¨® democr¨¤tica com Espanya.

El bipartidisme venia buscant la indifer¨¨ncia com a forma de relaci¨® dels ciutadans amb la pol¨ªtica. Una democr¨¤cia de baixa exig¨¨ncia, que els partits, sempre respectuosos amb els poders contramajoritaris, feien i desfeien al seu gust i l'activitat pol¨ªtica del ciutad¨¤ quedava relegada al vot cada quatre anys. Fins que els ciutadans han decidit fer sentir la seva veu, a la vista de les revelacions de la crisi: les deixalles acumulades en les estructures del r¨¨gim, la incapacitat de controlar els excessos del poder financer i, per tant, de prevenir el desastre, i la impot¨¨ncia per actuar amb criteris de just¨ªcia i d'equitat davant una situaci¨® d'emerg¨¨ncia i fractura social profunda. Per aqu¨ª, s'han obert les esquerdes al bipartidisme a Espanya. El cas brit¨¤nic confirma que no ¨¦s un fenomen conjuntural ni local i recorda que el respecte democr¨¤tic sempre ¨¦s millor resposta que la desqualificaci¨® i la por.