Sacsejada al mapa municipal

Les dues forces que des de 1979 han hegemonitzat ¨¤mpliament el poder municipal a Catalunya concorren a les eleccions locals del 24 de maig en condicions particularment dif¨ªcils, fins i tot cr¨ªtiques. Converg¨¨ncia i Uni¨® (CiU), que aglutina el centredreta nacionalista, i el socialisme catal¨¤ viuen, per diversos motius, moments de canvi i incertesa davant el seu futur immediat, tots dos a la defensiva davant competidors que es troben en fase expansiva.

La federaci¨® de CiU, que dirigeix Artur Mas, afronta un conjunt de reptes entre els quals ¨¦s dif¨ªcil endevinar quin pot resultar m¨¦s nociu per a la seva hegemonia. Aquestes eleccions municipals seran les primeres que es duguin a terme despr¨¦s de la sobtada, espectacular i inesperada volatilitzaci¨® a finals de juliol del prestigi del fundador del partit, Jordi Pujol. Seran tamb¨¦ les eleccions en les quals, malgrat els equilibris, els dos partits que formen CiU es presentin en un ambient de desacord pol¨ªtic profund, p¨²blic i notori, amb el l¨ªder d'Uni¨®, Josep Antoni Duran Lleida, dedicat a promoure i llan?ar una alternativa no independentista a Converg¨¨ncia, batejada amb el nom de Constru?m. I ja se sap que la millor estella ¨¦s la que surt de la mateixa fusta.

Al mateix temps, la conversi¨® de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica (CDC) a l'independentisme ha convertit Esquerra Republicana (ERC), el seu principal aliat en aquesta aventura, en opci¨® pr¨¤cticament intercanviable a bona part de Catalunya, sobretot als ulls dels electors sensibles als arguments del sobiranisme. Els diputats d'Esquerra s¨®n la sustentaci¨® de CiU al Parlament i el seu l¨ªder, Oriol Junqueras, ¨¦s malgrat totes les dificultats d'un trajecte ple d'obstacles immensos l'acompanyant de Mas en l'aposta independentista. El salt d'un partit a l'un altre ¨¦s molt f¨¤cil per a molts votants.

Aquests factors se sumen al desgast provocat per una acci¨® de govern al capdavant de la Generalitat amb la qual l'executiu de Artur Mas no ha aconseguit superar els estralls socials de la crisi econ¨°mica i ja ha provocat que CiU perd¨¦s vots en totes les eleccions celebrades des de 2011. La crisi i el malestar social i pol¨ªtic que provoca continuen aqu¨ª i tot apunta que seguiran alimentant una recomposici¨® del mapa pol¨ªtic d'abast dif¨ªcil de preveure, com ja va passar a les eleccions europees i, en part, en les auton¨°miques d'Andalusia.

Hi ha nous actors pol¨ªtics a l'escenari, sorgits de la lluita contra les pol¨ªtiques de retallades en les prestacions socials i les reformes laborals que han precaritzat l'ocupaci¨®, i un d'ells aspira directament a arrabassar a CiU l'alcaldia de Barcelona. Si ho aconsegu¨ªs, el previsible desgast de CiU en la resta del pa¨ªs adquiriria un valor pol¨ªtic maj¨²scul. L'alian?a encap?alada a la capital catalana per Ada Colau al capdavant de diverses forces d'esquerra, entre les quals n'hi ha una amb forta tradici¨® local, ICV-EUiA, i una altra, Podem, amb la pot¨¨ncia que l'ha convertit a tot Espanya en amena?a per a l'esquema del bipartidisme PP-PSOE, trastoca la correlaci¨® de forces en l'Ajuntament de Barcelona, despla?ant el PSC.

?s una seriosa amena?a per CiU, per¨° tamb¨¦ per a l'altre partit hegem¨°nic a la ciutat i, en general, en el municipalisme catal¨¤, el socialista. A les anteriors eleccions municipals, CiU i PSC van sumar gaireb¨¦ 6.000 dels prop de 9.000 regidors que es trien en cada convocat¨°ria. CiU en va obtenir 3.860, el PSC en va aconseguir 2.117. Aquestes xifres donen una idea bastant aproximada de la pot¨¨ncia del bipartidisme municipal catal¨¤, especialment si a m¨¦s es t¨¦ en compte que els regidors socialistes es concentren sobretot en ciutats grans, la qual cosa en la pr¨¤ctica suposa governar ajuntaments molt importants, com els de l'¨¤rea metropolitana de Barcelona.

?s precisament aquest esquema de polaritzaci¨® bipartidista el que est¨¤ en escac per l'aparici¨® de nous competidors tamb¨¦ en l'¨¤mbit de l'esquerra. Els socialistes fan front en aquestes eleccions a l'assalt de les seves posicions municipals a l'¨¤rea metropolitana de Barcelona des de diversos fronts. Un ¨¦s l'obert per les plataformes d'esquerres a les quals se suma Podem, com la de Barcelona mateix i moltes d'altres. Un altre front ¨¦s l'obert per Ciutadans, el partit que acusa els socialistes d'haver-se rendit al sobiranisme.

Ciutadans va tenir un daltabaix a les eleccions municipals de 2011, en les quals va aconseguir nom¨¦s l'1,22% dels vots i set regidors a tot Catalunya. Per¨° des de les eleccions europees d'aquest any pret¨¦n configurar-se com a alternativa de dreta moderada al PP, la qual cosa ha incrementat fortament les seves expectatives de vot a les franges d'electors que, a Catalunya, oscil¡¤len entre el vot entre els dos grans partits espanyols.

Per al PSC, l'altra cara d'aquest desafiament ¨¦s que a l'hora ha viscut en els dos ¨²ltims anys l'aband¨® d'afiliats i quadres pel flanc del catalanisme, molts han format coalicions locals amb ERC. El conjunt d'aquests factors apunta al fet que d'aqu¨ª a sis setmanes el mapa pol¨ªtic municipal patir¨¤ una sacsejada notable.