El testament de Margot

¡°No es va decidir a morir fins que la seva novel¡¤la va estar a la venda a les llibreries¡±. Aquest era el comentari generalitzat dels amics de Margarita Rivi¨¨re en el seu emotiu funeral. Margarita, Margot de nom familiar, va ser una clara representant de tota una generaci¨® de protagonistes del periodisme catal¨¤ durant la Transici¨® que va nodrir de saba jove alguns vells i nous peri¨°dics: el glori¨®s Tele-eXpr¨¦s, el Diario de Barcelona i Mundo Diario, durant els anys setanta; i ja als vuitanta, El Peri¨®dico, la redacci¨® catalana d'EL PA?S i bona part de La Vanguardia. La vers¨¤til Rivi¨¨re va ser una de les plomes m¨¦s emblem¨¤tiques i conegudes d'aquesta generaci¨®.

En certa manera, va ser un grup privilegiat: hi havia molt per fer. A finals dels seixanta, el periodisme barcelon¨ª havia envellit, necessitava renovaci¨®. Nom¨¦s els joves, o principalment els joves, podien entendre que el franquisme era nom¨¦s una m¨¤scara i calia veure la realitat que, amb m¨¦s lentitud que la gespa d'un jard¨ª, estava creixent sense que amb prou feines ning¨² s'adon¨¦s: canvis al m¨®n universitari, nou moviment obrer, partits clandestins, problem¨¤tica dels barris perif¨¨rics i del cintur¨® industrial de Barcelona, ressorgiment intel¡¤lectual i cultural.

Les institucions pol¨ªtiques seguien les pautes que la dictadura assenyalava, per¨° la societat estava canviant. Aix¨° ¨¦s el que van aportar els joves periodistes d'aquesta generaci¨® a certs vells periodistes liberals, molts d'ells directors de peri¨°dics, que els van acollir amb entusiasme: el citat Ib¨¢?ez Escofet, Andreu Rosell¨®, N¨¦stor Luj¨¢n, Horacio S¨¢enz Guerrero, Hern¨¢ndez Pardos, Trist¨¢n La Rosa, i tamb¨¦ uns altres de m¨¦s joves com Wifredo Espina, Peranau, Faul¨ª, Cadena, Mart¨ªn Ferr¨¢n¡­

Margarita procedia d'una fam¨ªlia de casa bona barcelonina i se li notava. M'havia parlat d'ella molts anys abans de con¨¨ixer-la el meu amic Juan Ventosa, procedent del mateix ambient social: ¡°L'¨²nica noia interessant del meu m¨®n ¨¦s Margot Rivi¨¨re¡±. Per¨° aquest inconfusible estil contrastava amb uns interessos i unes idees molt diferents als dels seus or¨ªgens, amb una capacitat de treball descomunal i una curiositat sense l¨ªmits. Aquests dies s'ha dit que per ella el periodisme consistia a formular preguntes i obtenir respostes. En efecte, sempre que xerraves amb ella es passava l'estona preguntant, tant se valia el tema, la persona, el fet passat o present. Animal period¨ªstic pur, tot el que li explicaves era metabolitzat i convertit en article, en informaci¨®, en columna: la seva jornada de treball durava 24 hores, sempre preparada i a l'aguait per captar not¨ªcies, idees, reflexions. Aquesta era Margarita.

Per¨° tornem al principi. Margot ha deixat com a testament la seva novel¡¤la, la seva primera novel¡¤la, la seva ¨²nica novel¡¤la. Conscient des de feia anys que el seu temps s'estava acabant, un per¨ªode que ha suportat amb una eleg¨¤ncia moral insuperable, quatre dies abans de morir va presentar Clave K (Ic¨¤ria, Barcelona, 2015). Una novel¡¤la m¨¦s en l'actual sobreabund¨¤ncia del g¨¨nere? No, una novel¡¤la peculiar, amb hist¨°ria, una hist¨°ria significativa i reveladora: va ser escrita a mitjan anys noranta, fa uns 20 anys, i no ha pogut ser publicada fins ara. Per qu¨¨? No trobava cap editorial que la publiqu¨¦s? Al contrari, va ser un enc¨¤rrec, per¨° l'editorial es va negar a publicar-la. Estava mal escrita, no tenia inter¨¨s o no s'ajustava a l'enc¨¤rrec? Tampoc. Est¨¤ excel¡¤lentment ben escrita, t¨¦ molt d'inter¨¨s, llavors i ara, s'ajustava a l'enc¨¤rrec. Llavors?

Doncs llavors, i aqu¨ª hi ha el m¨¦s revelador, i indignant, la novel¡¤la no es va publicar perqu¨¨ l'editorial no es va atrevir a publicar-la. Per quina ra¨®? Per por, simplement per por. Por de qu¨¨? Por del fet que no complagu¨¦s la Catalunya oficial, els governants del moment, les repres¨¤lies. La k del t¨ªtol ¨¦s el nom camuflat de Jordi Pujol, tamb¨¦ el nom de Catalunya i del catal¨¤. Es tracta d'un roman ¨¤ clef sense gaireb¨¦ dissimulacions, tan clares s¨®n les al¡¤lusions a persones i a fets coneguts que no necessiten cap explicaci¨®. Amb perm¨ªs de Valle-Incl¨¢n, la Corte de los Milagros catalana est¨¤ aqu¨ª perfectament retratada, just despr¨¦s de les eleccions del 1984, despr¨¦s de la primera majoria absoluta, als principis de la seva esplendor.

Margarita havia comen?at un llibre que pretenia ser un assaig. Va veure que, per la naturalesa de l'afer i donades les circumst¨¤ncies, podia expressar-se millor en el g¨¨nere novel¡¤la, en un thriller: ¡°La gr¨¤cia d'aquest text ¨Cdeia l'autora en la presentaci¨®¨C ¨¦s que suggereix moltes coses i permet que el lector faci tota classe de c¨¤bales, ara tan en voga¡±.

Llegiu la novel¡¤la, entendreu una ¨¨poca, entendreu l'actualitat catalana. La descripci¨® d'un temps en qu¨¨, segons sembla, les editorials que havien encarregat certs llibres no s'atrevien a publicar-los per por que s'enfad¨¦s Jo, El Suprem. Margot ens ha marxat, aquesta ha estat la seva ¨²ltima contribuci¨® a dissipar la boira, a aclarir les coses, a dir el que era indicible. Ha desaparegut el nostre sigil¡¤l¨®s maccarthisme? La por s'est¨¤ superant, gr¨¤cies, entre molts d'altres, a Margarita Rivi¨¨re.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.