¡°La revista ¡®Destino¡¯ va fer m¨¦s pel catalanisme que ¡®Serra d¡¯Or¡¯¡±

Jordi Amat (Barcelona, 1978) ¨¦s un saur¨ª dels in¨¨dits. Els inferns de biblioteques i arxius personals de la intel¡¤lectualitat catalana no tenen secrets per a ell. Hi troba des de llibres in¨¨dits, com l¡¯espl¨¨ndid Tot s¡¯ha perdut de Gaziel, fins a documentaci¨® de Josep Benet per construir el mite de Jordi Pujol, passant per les cartes personals de Francesc Camb¨® (¡°una mina per explorar¡±, assenyala, gener¨®s). Salpebrat, ¨¦s clar, de troballes d¡¯aquesta magnitud, el fil¨°leg i investigador, autor de Las voces del di¨¢logo. Poes¨ªa y pol¨ªtica en el medio siglo (2007) i Els laberints de la llibertat. Vida de Ramon Trias Fargas (2009, premi Gaziel), publica ara el seu llibre m¨¦s ambici¨®s i comprom¨¨s, El llarg proc¨¦s. Cultura i pol¨ªtica a la Catalunya contempor¨¤nia: 1937-2014 (Tusquets), on, amb l¡¯envejable do d¡¯enlla?ar fets i vertebrar l¡¯an¨¤lisi ben fonamentada que dissimula amb la seva cara de sempitern jovencell aplicat, desvetlla els usos pol¨ªtics del relat hist¨°ric i cultural que s¡¯ha fet a Catalunya des de la Guerra Civil.

Pregunta. La revifalla d¡¯Agust¨ª Calvet, Gaziel, en bona part deguda a vost¨¨, ¨¦s s¨ªmptoma de¡­

Resposta. De la recuperaci¨® de la tercera via pol¨ªtica i, com sol passar amb gent amb obra tan s¨°lida i ampla, l¡¯han volgut capitalitzar a una banda i l¡¯altra del debat sobiranista. Deixant l¡¯element fonamental de la conc¨°rdia que sempre hi ha en la seva obra, per a mi Gaziel ¨¦s un iberista ut¨°pic on hi cap tot.

P. Precisament, l¡¯esperit de conc¨°rdia que alguns com el mateix Camb¨® postulen acabada la Segona Guerra Mundial no sembla trobar-se en el Gaziel de Meditacions en el desert¡­

¡°Banca Catalana va

R. M¨¦s que un Gaziel equivocat amb relaci¨® a l¡¯encaix Catalunya-Espanya, tot i que ell no es planteja tapar les fissures de la guerra, crec que es desconnecta del seu temps. Les seves s¨®n coordenades de preguerra; ¨¦s un enterrat en vida, o sigui que t¨¦ una lucidesa anacr¨°nica, no operativa. Gaziel, dels primers a parlar de Spengler a Espanya, llegeix poc a la postguerra, est¨¤ amb moralistes com Saint-Simon¡­

P. El paper de resist¨¨ncia i de cert catalanisme de la revista Destino creix al seu llibre, sota una cadena del lideratge del comandament ideol¨°gic de la cap?alera suggeridor: Ignasi Agust¨ª, Josep Pla i Jaume Vicens Vives.

R. Agradi o no, la plataforma de la Catalunya intel¡¤lectual de postguerra ¨¦s Destino; amb clarobscurs i servituds, ¨¦s clar, per¨° perqu¨¨ la gent prengu¨¦s consci¨¨ncia d¡¯una identitat civil singular, la capacitat de la revista a principis dels cinquanta per projectar una imatge d¡¯europeisme del qual la catalanitat pot formar part, ¨¦s evident. En aix¨°, la consci¨¨ncia europea d¡¯Agust¨ª ¨¦s clau. En aquest sentit, Destino va fer m¨¦s pel catalanisme que Serra d¡¯Or. Qui llegeix les Elegies de Bierville de Carles Riba i la seva ressenya? 400 persones? Destino t¨¦ un p¨²blic gran, amb milers d¡¯exemplars; els altres viuen a la catacumba de la resist¨¨ncia.

P. Qui no surt ben parat ¨¦s Guillem D¨ªaz-Plaja, que fracassa en voler acostar-se al franquisme¡­

R. ?s exemple de les condicions en qu¨¨ es pot restituir el teixit cultural catalanista. Ell ¨¦s un tebi, amb cert talent, per¨° amb limitacions infranquejables per ser refer¨¨ncia cultural espanyola pel seu paper excatalanista; no ¨¦s un intel¡¤lectual de la vict¨°ria, mai aconseguir¨¤ entrar en el nucli dur de la intel¡¤lectualitat espanyola. Ni venent-se entra en aquell star system. A diferents nivells, li passar¨¤ el mateix a Juan Ram¨®n Masoliver, Mart¨ª de Riquer¡­ Potser l¡¯¨²nica excepci¨® va ser Pla. En les relacions amb el poder, els intel¡¤lectuals catalans sempre han estat uns passerells¡­

P. Qu¨¨ cal fer amb Pla? Vost¨¨ recorda que va fer d¡¯espia, per¨° tamb¨¦ el posa com a pe?a clau: ¡°Cal atacar furiosament el sistema¡±, diu una carta d¡¯ell al seu editor Josep Verg¨¦s¡­

R. Pla ¨¦s un molt bon periodista, per¨° la seva actitud c¨ªvica ¨¦s la d¡¯un c¨ªnic. Ell s¡¯acaba dient: ¡°Jo ser¨¦ un gran escriptor si amb la meva obra salvo el pa¨ªs¡±, i per salvar el pa¨ªs ent¨¦n salvar un paisatge, una mem¨°ria, una tradici¨® i una llengua sense importar-li el context pol¨ªtic, perqu¨¨ ¨¦s un c¨ªnic, i per aix¨° escriu tant a La Veu de Catalunya com a publicacions de Falange. Qui ha fet m¨¦s per preservar la p¨¤tria dels catalans, Riba o Pla? Doncs Pla ha fet m¨¦s per Catalunya si entenem que la funci¨® de l¡¯escriptor ¨¦s alimentar la consci¨¨ncia ciutadana, que sol formar-se llegint: el radi d¡¯influ¨¨ncia de Riba ¡ªuna roca de dignitat civil¡ª ¨¦s limitad¨ªssim i la repercussi¨® de Pla, en canvi, notabil¨ªssima.

P. Pla per sobre de Riba en el fet catal¨¤¡­

R. S¨ª, el que passa ¨¦s que a Pla no el podem jutjar sota els par¨¤metres de l¡¯honor perqu¨¨, repeteixo, ¨¦s un c¨ªnic. Aquells par¨¤metres s¨®n els que han guiat el relat de la postguerra: l¡¯¨¨tica patri¨°tica, la rectitud¡­ ?s una mirada comprensible, per¨° avui totalment esbiaixada. D¡¯aquests usos de la hist¨°ria parla el llibre.

P. Un altre gegant a l¡¯ombra ¨¦s Josep Benet, a qui lliga molt amb un desconegut, Maurici Serrahima¡­

R. Sense Serrahima no existiria Benet. Com a assaig pol¨ªtic, el seu Mentrestant, de 1944, ¨¦s superior al Not¨ªcia de Catalunya de Vicens Vives; la qualitat del seu pensament pol¨ªtic em sembla m¨¦s alta que la d¡¯un Josep Ferrater Mora o d¡¯un Josep Trueta, per¨° no triomfar¨¤¡­ Per la seva banda, Benet aposta per Pujol per pur pragmatisme: ¨¦s un cat¨°lic burg¨¨s hostiat pel r¨¨gim, amb molts ingredients per ser s¨ªmbol, perqu¨¨ els cat¨°lics catalans que formaven part de la vict¨°ria franquista prenguessin consci¨¨ncia de com tractava el r¨¨gim fins i tot els cat¨°lics pel fet de ser catalans.

P. La tara del pujolisme?

R. Que tot ho fa al servei de la construcci¨® nacional i tenint ¡°lo espa?ol como ajeno¡±, un integrisme nacionalista que Pujol segueix del seu mentor, Raimon Gal¨ª, tot i que ell actuar¨¤ com a sobiranista dins de Catalunya i regionalista a fora. A m¨¦s, tot ¨¦s indeslligable del seu lideratge personal, que el porta al ¡°Amb mi o contra mi¡±. Aix¨° per no parlar de l¡¯escampada de din¨¤miques t¨°xiques¡­

P. Banca Catalana?

R. S¨ª, perqu¨¨ instaura un ¨²s alegal del diner, una praxi que, en entrar a l¡¯Estat de dret, ha deixat un h¨¤bits nocius tot embrutant la mec¨¤nica del poder, com ha passat. I amb aquell tic autoritari de ¡°Qui paga mana¡¯¡¯¡­

P. Als seixanta-setanta es dibuixa un catalanisme progressista, intel¡¤lectualment molt potent, que vost¨¨ fa convergir amb el Pasqual Maragall alcalde i despr¨¦s president i que simbolitza amb el Cobi, per¨° que tot plegat se¡¯n va en orris¡­

R. Amb el Cobi aquell marxant cap al cel resumeixo l¡¯esllanguiment d¡¯una cultura tant catalana com d¡¯esquerres, oberta, que es planteja el problema de l¡¯encaix amb Espanya sense fer-lo l¡¯eix central, com s¨ª que passaria amb la transformaci¨®, en clau d¡¯esquerres, de la vida catalana. Per qu¨¨ es fon aquest catalanisme? Perqu¨¨ ¨¦s incapa? de regenerar-se i perqu¨¨ es decanta per l¡¯eterna batalla nacionals-no nacionals. El m¨¦s greu que est¨¤ passant ¨¦s que s¡¯ha perdut la riquesa del debat intel¡¤lectual, que ja no es produeix dins del nacionalisme, com abans. Tot debat ha quedat fagocitat pel tema nacional.