Ramon Muntaner, una cr¨°nica

Jo he vist coses que vosaltres no us les creur¨ªeu. He vist naus de guerra cremant enll¨¤ d¡¯Ori¨®...¡±. Salvant les dist¨¤ncies, no ¨¦s dif¨ªcil evocar les c¨¨lebres paraules de Roy, el replicant moribund al final de la pel¡¤l¨ªcula Blade Runner, quan un comen?a a llegir la Cr¨°nica de Ramon Muntaner (1265-1336). Les 32 batalles, terrestres i navals, en qu¨¨ diu que ha participat, m¨¦s les captivitats i presons que va patir, en escenaris sovint prou llunyans per als catalans del seu temps, formen la mat¨¨ria central del ¡°llibre de les grans meravelles que has vistes que D¨¦us ha fetes en les guerres on tu ¨¦s estat¡±, tal com el descriu en comen?ar a escriure¡¯l als 60 anys.

Amb motiu del 750¨¨ aniversari del seu naixement, Peralada, la seva vila natal, ha declarat l¡¯Any Muntaner 2015, reconegut per la Generalitat entre les seves commemoracions oficials, i ha impulsat un programa d¡¯actuacions per tots els Pa?sos Catalans, no debades Muntaner, catal¨¤, va servir el rei de Mallorca ¡ªindependent aleshores¡ª i va escriure el seu c¨¨lebre llibre al retir de Xirivella, quan era jurat ¡ªrepresentant municipal¡ª de Val¨¨ncia, d¡¯on era la seva dona.

Noves edicions de la Cr¨°nica, monografies hist¨°riques, confer¨¨ncies, exposicions, actes acad¨¨mics, rutes tur¨ªstiques, concerts, cursos en l¨ªnia i, fins i tot, aplicacions per a m¨°bil serviran per acostar la figura d¡¯aquest gran escriptor medieval, que pot retratar-se en cinc aspectes essencials que el defineixen i que expliquen l¡¯inter¨¨s que encara desperta.

Les mem¨°ries d¡¯un triomfador. El conjunt de les quatre grans cr¨°niques catalanes ¨¦s ¨²nic en la literatura hist¨°rica europea i cobreix els gaireb¨¦ dos segles d¡¯apogeu de la dinastia comtal barcelonina al capdavant de la Corona d¡¯Arag¨®, des de Jaume el Conqueridor, que neix el 1208, a Pere el Cerimoni¨®s, que mor el 1387. Si aquests dos monarques dicten o supervisen les cr¨°niques dels seus regnats i la de Bernat Desclot sembla escrita en l¡¯entorn de la cancelleria de Pere el Gran, fill del Conqueridor, la de Muntaner ¨¦s obra d¡¯un fill de l¡¯aristocr¨¤cia local que arriba a ser cavaller gr¨¤cies a l¡¯acci¨® militar i pol¨ªtica, lluny del cercle immediat dels reis catalans, tot i ser-ne un servidor fidel. Joan Fuster el va qualificar d¡¯¡°home de sort¡± i aquesta sort, que el va salvar de molts tr¨¤ngols, ¨¦s la que ell explica a la Cr¨°nica. Ho fa en un to poc elevat, comparant els seus herois ¡ªreis i nobles¡ª amb personatges literaris com el rei Art¨²s i els cavallers de la Taula Rodona, o amb Jaufr¨¦, protagonista d¡¯una novel¡¤la de moda. Josep Antoni Aguilar, professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat Cat¨°lica de Val¨¨ncia i autor d¡¯una nova edici¨® de la Cr¨°nica, subratlla que ¡°la de Ramon Muntaner devia ser una cultura liter¨¤ria marcadament oral¡±. Aix¨° explica el fam¨®s recurs al ¡°Qu¨¨ us dir¨¦?¡± que amaneix tants passatges del relat, i que sembla adre?ar el llibre a un p¨²blic d¡¯o?dors m¨¦s que de lectors.

Hist¨°ria o novel¡¤la? Josep Pla va definir Muntaner com un ¡°empordan¨¨s xerraire i divertit¡±, dos adjectius que escauen a la Cr¨°nica, de la qual s¡¯ha remarcat la tend¨¨ncia a l¡¯exageraci¨® i a l¡¯egocentrisme. Que Muntaner inventa situacions i que erra o confon dades no es discuteix, per m¨¦s que, com a testimoni dels fets, demana al seu p¨²blic ¡°que creguen que per cert tot ¨¦s aix¨ª veritat com ho oiran, e no hi posen dubte negun¡±. L¡¯historiador Ferran Soldevila, autor de l¡¯edici¨® de Les quatre grans cr¨°niques (1971), admetia que Muntaner ¨¦s ¡°un historiador no gaire escrupol¨®s¡±, per¨° creia que ¡°quan inventa ¨¦s perqu¨¨ creu que pot inventar i que la seva invenci¨® s¡¯acosta a la realitat¡±. Menys cr¨¨dul, Stefano Maria Cingolani, que ha editat nombrosos documents i escrits historiogr¨¤fics medievals, ¨¦s taxatiu en l¡¯assaig La mem¨°ria dels reis. Les quatre grans cr¨°niques (2006): ¡°Muntaner inventa el que no sap, i tamb¨¦ all¨° que sap¡±. Sembla una boutade, per¨° no ho ¨¦s tant si es t¨¦ compte que, en realitat, m¨¦s de la meitat de la Cr¨°nica no ¨¦s autobiogr¨¤fica, ja que Muntaner hi narra fets dels reis catalans esdevinguts en la seva infantesa o dels quals no ha estat testimoni. Ho fa, diu, perqu¨¨ ¡°negun no deu parlar de si mateix, si doncs no s¨®n fets qui toquen senyor¡±. Per¨° ¨¦s que tamb¨¦ el relat dels episodis que ha viscut personalment cont¨¦ errors i omissions. Antoni Puigverd recordava en un article recent que en Muntaner ¡°passi¨® i ra¨® narrativa es confonen¡±, com en el periodisme futbol¨ªstic i pol¨ªtic actual. Sobre les exageracions, Cingolani ha comptat els morts causats pels almog¨¤vers segons les xifres que va donant Muntaner i li surten 180.650, un disbarat per a l¡¯¨¨poca, i aix¨° que no compta els civils morts en la destrucci¨® de diverses ciutats. La Cr¨°nica, doncs, fa pensar una mica en les llibertats narratives de tantes novel¡¤les hist¨°riques actuals.

Peralada, al cor de la ¡®Cr¨°nica¡¯. Tamb¨¦ hi ha la ra¨® pol¨ªtica i el patriotisme. Si Muntaner oculta o tergiversa fets, sovint ho fa per remarcar la superioritat moral dels monarques del casal de Barcelona, que, mentre ell va viure, ocupaven els trons d¡¯Arag¨® (que inclo?a Catalunya, Val¨¨ncia i M¨²rcia), Mallorca (amb la Catalunya nord) i Sic¨ªlia. Muntaner s¡¯erigeix sovint en apologeta d¡¯aquesta mena de Commonwealth catalana i d¨®na consells als governants futurs. Per¨° hi ha un patriotisme potser m¨¦s fort i arrelat a la Cr¨°nica: el de la terra natal. La vila de Peralada ¨¦s un dels grans orgulls de Muntaner, i reapareix en diversos moments, tot i que afirma no haver-hi tornat. Per¨° no hi va tornar de deb¨°? El medievalista Josep Maria Gironella ha furgat al fons notarial de la vila i ha descobert dades in¨¨dites sobre Muntaner, la seva fam¨ªlia i la Peralada dels segles XIII i XIV. El 28 de mar? ho va fer p¨²blic en la primera confer¨¨ncia del cicle de l¡¯Any Muntaner, organitzat per l¡¯Ajuntament de Peralada. Aix¨ª, segons documents notarials, Muntaner hi va tornar almenys un parell de vegades. Gironella tamb¨¦ ha ubicat de manera exacta la casa pairal dels Muntaner a la pla?a Major i ha donat suport documental a alguns episodis de la Cr¨°nica, com ara el pillatge de roba per part dels almog¨¤vers durant la crema de Peralada, el 1285, que va arru?nar el negoci draper de la fam¨ªlia, i la identitat de la Palomera, una dona que Muntaner diu que va ser assassinada pels francesos durant l¡¯assalt posterior al setge i l¡¯incendi. Gironella prepara els documents que ha trobat per a una futura publicaci¨®.

El polvor¨ª dels Balcans. La Catalunya del temps de Muntaner mirava cap a Orient i feia pol¨ªtica al Mediterrani. Sardenya, Sic¨ªlia, el nord d¡¯?frica, Gr¨¨cia i les seves illes i Anat¨°lia (avui Turquia) s¨®n l¡¯escenari geoestrat¨¨gic en qu¨¨ es disputen el poder la Corona d¡¯Arag¨®, Fran?a, el Sacre Imperi Rom¨¤ Germ¨¤nic i puixants rep¨²bliques com G¨¨nova i Ven¨¨cia. La fragilitat de l¡¯Imperi bizant¨ª, que tenia la capital a Constantinoble, i els b¨¤ndols canviants, amb un Papat discutit i poc neutral, fan que la inestabilitat pol¨ªtica i els combats siguin constants. Muntaner guanya la seva reputaci¨® en aquest agitat inici del XIV participant a la campanya dels almog¨¤vers, ex¨¨rcit mercenari format sobretot per catalans i comandat per Roger de Flor, a qui l¡¯emperador bizant¨ª deman¨¤ ajut per combatre els turcs. L¡¯episodi ¨¦s el m¨¦s popular de la Cr¨°nica, i Muntaner el va viure amb responsabilitat creixent. Fuster consider¨¤ la Cr¨°nica ¡°el llibre d¡¯aventures m¨¦s excitant, m¨¦s irresistible, de tota l¡¯Edat Mitjana europea¡±. Tra?cions, batalles i pillatges omplen les p¨¤gines d¡¯una campanya b¨¨l¡¤lica moguda per pretextos religiosos i pol¨ªtics, per¨° que s¡¯explica tamb¨¦ per interessos comercials i la necessitat de no tenir ociosos els soldats a sou. Els ecos de la gesta ressonen avui en expressions populars en grec, com ¡°Que et vegi sota l¡¯espasa d¡¯un catal¨¤¡± o en l¡¯apropiaci¨® del nom dels almog¨¤vers, sin¨°nim d¡¯abrandament guerrer, tant per la penya culer hom¨°nima com per la Falange en un himne (¡°Almog¨¢var es mi estilo, / almog¨¢var mi canci¨®n. / Mis leyendas son haza?as, / almog¨¢var mi ilusi¨®n¡±), o l¡¯Ex¨¨rcit espanyol, que t¨¦ una unitat de paracaigudistes dita Roger de Flor.