De Lolita Flores a la Colometa

La plaza del diamante, la reeixida adaptaci¨® teatral de la novel¡¤la hom¨°nima de Merc¨¨ Rodoreda, dirigida per Joan Oll¨¦ i protagonitzada per Lolita Flores, es representa des d'avui al Teatre Goya despr¨¦s d'estrenar-se a l'Espa?ol de Madrid l'any passat i passar per sales de diverses ciutats, l'¨²ltima, Val¨¨ncia. El muntatge ¨¦s un mon¨°leg en castell¨¤ en qu¨¨ Lolita encarna la Nat¨¤lia, m¨¦s coneguda com la Colometa, que des d'un banc recorda els durs anys de postguerra en un escenari gaireb¨¦ despullat. ¡°La meva mare morta des de feia anys sense poder ajudar-me, el meu pare casat amb una altra, i jo, tan joveneta, i sola, a la pla?a del Diamant¡±, recorda entristida la Colometa interpretada per Lolita, mocador a la m¨¤ i amb els cabells recollits en un monyo, amb un aire flamenc, esclar.

A simple vista, ning¨² no ho diria, la realitat ¨¦s que personatge i actriu estan lligades pel barri barcelon¨ª de Gr¨¤cia: a pocs metres de la pla?a del Diamant va n¨¦ixer el pare de Lolita, Antonio Gonz¨¢lez. ¡°Era un gitano catal¨¤ dels que ja no en queden, aix¨° ¨¦s un homenatge callat que li faig a ell cada dia quan pujo a l'escenari. S'hauria tornat boig amb aquesta obra¡±, va reflexionar ahir l'actriu. ¡°Tenia moltes ganes i molta por de venir a Barcelona. Estic nerviosa¡±, va afegir.

El muntatge ¨¦s la mateixa adaptaci¨® que Oll¨¦ i Carles Guill¨¦n van estrenar al Festival de Peralada el 2004. En aquell moment tres actrius, Merc¨¨ Pons, Rosa Renom i Montserrat Carulla, donaven veu al personatge en les diferents edats, des que ¨¦s jove i ¨°rfena de mare se sent perduda en el m¨®n i accepta el que el seu marit Quimet li imposa fins que despr¨¦s veu marxar els seus ¨¦ssers estimats, passant gana i mis¨¨ria i incapa? en ocasions de tirar endavant amb els fills, als quals fins i tot arriba a pensar a matar amb salfumant.

Aix¨° ¨¦s un homenatge callat que li faig al meu pare cada dia quan pujo a l'escenari Lolita

Despr¨¦s va haver-hi moltes m¨¦s Colometes a c¨¤rrec d'Oll¨¦, com Ana Bel¨¦n i fins i tot Jessica Lange. Fins que un dia, Natalio Grueso, llavors director del Teatro Espa?ol, li va proposar reprendre l'aventura, amb la mateixa m¨²sica del 2004, de Pascal Comelade, i amb Lolita.

La idea no va ser f¨¤cil al principi perqu¨¨ Oll¨¦ i l'actriu s'hi van mostrar molt reticents, admeten. ¡°Jo posava parets entre les coses. Pensava: aquesta senyora que canta ¨¦s un lle¨® i la Colometa ¨¦s una figura de cristall fr¨¤gil. Com estar¨¤ una hora i quart en un banc sense moure's?¡±, va relatar ahir Oll¨¦. L'actriu va afegir-hi: ¡°Des del primer moment que vaig llegir el text em van caure llagrimotes. Per¨° m'ho vaig estar pensant dos mesos¡±. Tot va canviar quan un dia, a les dues de la matinada, va rebre una trucada del seu amic Joan Manuel Serrat. ¡°T'ho est¨¤s pensant encara? Aquest paper ¨¦s per a tu, no tinguis cap por, em va dir. I jo vaig acceptar-lo¡±, va explicar Lolita. Despr¨¦s Oll¨¦ va recordar el paper de la cantant i actriu a Rencor, que el 2002 li va valer un Goya, i va comen?ar a modelar la seva for?a interpretativa. Ara Lolita assegura que fins i tot lluny de l'escenari parla ¡°amb les mans a la falda¡±, perqu¨¨ gr¨¤cies a la Colometa ha descobert una altra forma d'expressar-se. La protagonista de La plaza del diamante relata que mai va estudiar Art Dram¨¤tic i que ella de ¡°m¨¨todes¡± no en sap res, perqu¨¨ els personatges els prepara ¡°ficant-me en la seva pell¡±.

¡°Jo he apr¨¨s de Lolita que una cosa ¨¦s interpretar un personatge i una altra encarnar-lo quan no hi ha ni un mil¡¤l¨ªmetre de dist¨¤ncia entre la lletra i la sang. Els de Lolita s¨®n els millors ulls que he vist en el teatre¡±, va sentenciar d'altra banda Oll¨¦. El director es va referir tamb¨¦ a la crisi pol¨ªtica que hi ha entre Catalunya i Madrid a causa del debat sobiranista. ¡°?s important que la ficci¨® ens salvi de la realitat. L'obra ¨¦s l'exemple que hi ha ponts d'entesa¡±, va assegurar. Lolita va exemplificar la tesi detallant una an¨¨cdota que va passar a Salt (Girona), quan una senyora li va dir: ¡°'Saps que fins al final de l'obra no m'he adonat que parles en castell¨¤?' Aix¨° ¨¦s el millor que m'han dit¡±, va concloure l'actriu.