L¡¯¨¦sser i saber estar del Llu?an¨¨s

Si s'ha de jutjar per l'anar i venir de joves i grans, el cord¨® umbilical de la gent de Sant Feliu Sasserra ¨¦s a Manresa. No ¨¦s cap secret que molts negocis acordats a Santa Maria de Merl¨¨s se certifiquen a Berga. I el 2006 ja va quedar const¨¤ncia a les urnes que Sant Bartomeu del Grau se sent m¨¦s proper a Vic que a Prats. No hi ha dubte en canvi que el Serrat dels Forques, i l'arbre en el qual van penjar la bruixa Napa, ¨¦s un escenari m¨¦s propi del Llu?an¨¨s que del Bages. El marge dret de la riera de Merl¨¨s i especialment el gorg de les Heures, t¨¦ poc a veure amb el Bergued¨¤ i en canvi defineix b¨¦ el Llu?an¨¨s. El mirador del Roc Llarg sembla el punt final del Llu?an¨¨s i no l'inici d'Osona. I fins i tot es poden discutir els l¨ªmits de Sora amb Osona i el Ripoll¨¨s sempre que no s'oblidin els del Llu?an¨¨s.

Ning¨² q¨¹estiona que el Llu?an¨¨s sigui una comarca natural, un altipl¨¤ accidentat des del qual s'albira el Pedraforca, el Pirineu i Montserrat, territori de camps que es fiquen com a falques als boscos de roures i pins; de carreteres encara retor?ades; de masies plenes i buides; de granges netes i brutes; de torrents i fonts; d'ermites, molins i castells; i de pobles petits que s'han vist dividits gratu?tament en benefici de comarques ve?nes fins a treure'ls una unitat que la hist¨°ria, la geografia i les relacions humanes havien creat des del segle X i subratllat quan Sant Feliu va ser nomenada capital de la sotsvegueria del Llu?an¨¨s el 1611.

Encara que irregular, el Llu?an¨¨s ¨¦s una plataforma tan marcada que mai ser¨¤ el cul d'Osona, del Ripoll¨¨s, del Bergued¨¤ ni del Bages, sin¨® que es tracta d'una realitat de tota la vida: terra cremada per la Guerra de Successi¨®; terreny sacsejat per Francesc Setvalls i el tret al clatell al brigadier Cabrinetti a Alpens; camins de transhum¨¤ncia dibuixats pel bandoler Perot Rocaguinarda, el rastre del qual segueix al?Cingle dels?Tres C¨°dols; llocs de culte com la cripta Prerom¨¤nica d'Orista, el pont rom¨¤nic de Sant Mart¨ª d'Albars, el monestir de Llu?¨¤, els Munts, Santa Margarida de Perafita, el Roure de la Senyora a?Sant Boi o la Pedra Deta; llocs en qu¨¨ es veneren els oficis m¨¦s nobles com el de forner o ferrer (la Forja d'Alpens).

Definir el model de territori ¨¦s prioritari per aconseguir amb ¨¨xit la condici¨® de comarca

No es pot negar el Llu?an¨¨s per m¨¦s que hagi estat esquarterat administrativament, judicialment, eclesi¨¤sticament i pol¨ªticament, estripat en mil trossos, v¨ªctima del seu car¨¤cter quiet, sofert, cansat, redu?t a una postal per la lluminositat del sol, el color dels seus cultius i la peculiaritat de la seva boira, la Llu?anesa, que no t¨¦ res a veure amb la de la joiosa senyora Plana de Vic. No hi ha hagut m¨¦s vertebraci¨® del territori ¨²ltimament que l'empresarial, abans al voltant d'Hilados y Tejidos Puigner¨® i ara de l'aristoc¨¤rnia, com va definir Miquel Maci¨¤ els senyors de la carn, els que han fet fortuna amb els porcs i ara s'han convertit en grups industrials del sector agroalimentari com Casa Terradellas.

Puigner¨® sempre va posar un plat a la taula per al nen que preferia emp¨¨nyer un carret¨® a llegir un llibre, per a la noia en edat de casar-se que tant teixia com netejava, per a la mare que de nit o matinada no dormia sin¨® que ajudava a completar el sou que no guanyava el marit, mig pag¨¨s, mig jornaler, barallat amb el camp i amb la f¨¤brica. M¨¤ d'obra barata susceptible de ser substitu?da sempre per una m¨¤ d'obra encara m¨¦s barata fins que acaba en un pa¨ªs m¨¦s barat. Puigner¨® va ajudar a combatre la crisi agr¨ªcola fins que va arribar la crisi t¨¨xtil i la m¨¤quina de donar feina va deixar de ser un teler per convertir-se en trituradora, temps per a l'expansi¨® de la carn i la merda, de les llonganisses i els purins, de les cases rurals i de les granges, tan oposades com segurament necess¨¤ries, dif¨ªcil de trobar l'equilibri.

El risc ¨¦s que el Llu?an¨¨s es converteixi en el femer de la Plana de Vic. A Puigner¨® el van tancar a la pres¨® per delicte ecol¨°gic quan els tints de les seves teles van contaminar els?Sorreigs, denunciat pel Grup de Defensa del Ter. El mateix col¡¤lectiu ha detectat que el 50,3% de les fonts d'Osona (151) estan contaminades per exc¨¦s de nitrats, cosa gens estranya si es t¨¦ en compte que a l'industrial Josep Ramisa nom¨¦s el van multar fa un mes amb 1.800 euros per abocar entre 450.000 i 750.000 litres de purins de la granja del Soler d'Orist¨¤ al torrent del Magre, afluent de la Gavarresa. Llen?ar la merda surt m¨¦s barat que tractar-la despr¨¦s del tancament de les dues plantes de purins de la comarca ¡ªl'excedent te¨°ric superaria el 50%- i de la complicitat dels propietaris de les macrogranges amb l'Administraci¨®.

Milloren les condicions i les carreteres i augmenta la cabanya de porcs al Llu?an¨¨s. Terragrisa, del Grup Terradellas, ha constru?t set naus (8.000 m²) i ha demanat perm¨ªs per a dues m¨¦s (1.500 m²) als?Serrarols, finca de Sant Mart¨ª d'Albars en la qual abans pasturaven les ovelles i ara pariran m¨¦s de 2.000 truges. L'impacte ambiental ¨¦s maj¨²scul pels purins i perqu¨¨ la nova ind¨²stria provocar¨¤ el transvasament d'un b¨¦ tan esc¨¤s com l'aigua des dels pous de Vila-seca de Sant Bartomeu. Plataformes com Llu?an¨¨s Viu demanen mesures igual que en el seu moment es van exigir controls per les conseq¨¹¨¨ncies per a la salut que provocava la planta de compostatge, gestora de residus, instal¡¤lada a Santa Creu de Jutglars.

Hi ha poca feina i una por cerval a perdre la que queda, pr¨°pia de la ind¨²stria agroaliment¨¤ria, propera i punyetera, tamb¨¦ amena?ada: ¡°Si els xinesos fan fuet hi haur¨¤ un daltabaix", ha anunciat Gonzalo Plata, secretari general de CCOO a Osona a El 9 Nou. La ramaderia intensiva s'imposa a les explotacions familiars; all¨¤ on hi havia una hect¨¤rea de blat, ara hi engreixen els porcs. La terra ja no produeix sin¨® que empassa. Els diners r¨¤pids i f¨¤cils obliguen a una actuaci¨® coordinada per salvaguardar el Llu?an¨¨s.

El reconeixement com a comarca, que ser¨¤ sotm¨¨s a consulta el 26 de juliol en 13 municipis, pot ajudar a trobar una soluci¨® que passa per poder prendre les decisions que ara estan en mans de territoris ve?ns amb interessos diferents per m¨¦s estimable que sigui l'activitat del Consorci del Llu?an¨¨s i la capacitat aglutinadora de l'Institut Castell del Quer de Prats. Ja no ¨¦s nom¨¦s una q¨¹esti¨® de millorar i mancomunar serveis i augmentar els recursos sin¨® que es necessita una acci¨® pol¨ªtica liderada pels alcaldes per definir el model de territori a fi de deixar de ser una subcomarca d'Osona.

No ¨¦s f¨¤cil conjugar la Granja de Serrarols amb les petites empreses agroaliment¨¤ries i molt menys amb iniciatives com la Ruta del Pa de Forment, els Territoris Serens, els Boscos de Pastura o la Carta del Paisatge. De ben segur que es necessitar¨¤ molta pedagogia a partir de publicacions cohesionadores com La Rella per conv¨¨ncer la gent que la condici¨® de comarca no suposar¨¤ doblar l'administraci¨® i un sobrecost encara que no quedin clars els criteris de la consulta del 26-J. La conjuntura exigeix prendre partit d'una vegada perqu¨¨ 250.000 porcs no mengin millor que els 8.000 habitants del Llu?an¨¨s repartits en poblacions extremes com Sant Feliu, Sant Bartomeu, Merl¨¨s o Sora. El Llu?an¨¨s no ¨¦s nom¨¦s una exquisida fonda en un paratge magn¨ªfic sin¨® que aspira a ser una comarca que ve de gust tant visitar com quedar-s'hi perqu¨¨ s'hi pot viure.