¡°El sistema capitalista deixa prou marge per a la renovaci¨®¡±

Durant els anys noranta es va posar de moda el Consens de Washington, una s¨ªntesi de les opinions que compartien els gurus econ¨°mics m¨¦s influents de Washington, en particular els del Fons?Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial i el Govern nord-americ¨¤. El Consens prescrivia les mesures que havien de prendre els governs perqu¨¨ les seves economies prosperessin. Molts pa?sos van adoptar la f¨®rmula (o, almenys, van anunciar que seguirien aquesta dieta): lliure comer? i inversions, prud¨¨ncia fiscal, privatitzacions, etc¨¨tera. Per¨° van arribar les crisis financeres: M¨¨xic, R¨²ssia, Brasil, Tail¨¤ndia i moltes altres. El culpable? el Consens de Washington. Aix¨ª, els mateixos pol¨ªtics que abans l'encomiaven es van transformar en cr¨ªtics ferotges. Anys despr¨¦s, la crisi econ¨°mica de 2008 va contribuir a desprestigiar encara m¨¦s qualsevol idea emanada de Washington (o aprovada per Washington). A m¨¦s, en aquest m¨®n ple de fractures pol¨ªtiques, els consensos s'han convertit en una esp¨¨cie en perill d'extinci¨®.

No obstant aix¨°, en preparar-me per entrevistar a Christine Lagarde, qui va ser ministra d'Economia de Fran?a i qui des de 2011 dirigeix el Fons Monetari Internacional (FMI), em vaig adonar que ha aparegut un nou consens, no en relaci¨® a les pol¨ªtiques econ¨°miques a seguir sin¨® pel que fa a ella: el Consenso sobre Lagarde. Christine Lagarde, de 59 anys, ¨¦s ¡°intel¡¤ligent¡±, ¡°competent¡±, ¡°encantadora¡±, ¡°dura¡±, ¡°bona gestora¡±, ¡°honrada¡±, ¡°ambiciosa¡±, ¡°elegant¡±, ¡°atractiva¡±. Aquestes s¨®n algunes de les qualitats que solen emprar per descriure-la altres l¨ªders econ¨°mics, pol¨ªtics, periodistes, coneguts i col¡¤legues. ¡°Brilla¡±, va dir el professor franc¨¨s Dominique Moisi. El nom de Lagarde apareix tamb¨¦ de forma habitual en les llistes dels m¨¦s poderosos del m¨®n, i forma, juntament amb Angela Merkel i Janet Yellen?¨Cgovernadora de la Reserva Federal dels Estats Units¨C el trio de dones m¨¦s poderoses del planeta.

Em cito amb Lagarde al seu despatx, a Washington. Est¨¤ acompanyada per tres membres del seu equip (que no pronunciaran ni una sola paraula en tota l'estona) i comen?a per oferir-me un d¨¤til. Amb el seu vestit vermell i arracades a joc, pot ser que no brilli, per¨° per descomptat el seu vermell contrasta amb els colors grisos de rigor a les oficines del poder a Washington.

Li llegeixo la llista d'atributs que solen aplicar-li i li pregunto si est¨¤ d'acord amb el Consenso sobre Lagarde. ¡°No estic segura amb el d' "ambiciosa'¡±, s'apressa a contestar. ¡°B¨¦... miri on est¨¤¡±, li dic, mentre recordo ¨Cencara que no ho esmento¨C?la fero? campanya que va fer amb diferents pa?sos, des de la Xina fins al Brasil i des de R¨²ssia fins al Jap¨®, amb la finalitat d'obtenir els vots necessaris per ser nomenada directora gerent de l'FMI. ¡°Si s¨®c intel¡¤ligent o atractiva, s¨®n uns altres els qui han de dir-ho, per¨° la meva reacci¨® al fet que em titllin d'ambiciosa es deu al fet que em sembla sorprenent i totalment equivocat¡±, insisteix. Creu que l'ambici¨® no ha tingut gaire a veure amb la seva brillant traject¨°ria tant en el sector privat com en el p¨²blic, en dos continents, com a advocada i com pol¨ªtica. Els llocs de responsabilitat han estat una constant en la seva vida. Tanmateix, diu que no se sent poderosa. ¡°Tant de bo¡±, afegeix, ¡°perqu¨¨, si ho fos, podria reduir la desocupaci¨®, crear les condicions per al creixement, introduir m¨¦s sentit com¨² en unes sales amb massa testosterona i massa egos... S¨®n coses que m'encantaria fer per¨° no puc¡±.

La recuperaci¨® de l'economia mundial

El m¨®n ha entrat ?en un llarg per¨ªode de creixement lent, la qual cosa els economistes anomenen estancament secular? Lagarde diu que prefereix el terme ¡°nova mediocritat¡± per descriure la situaci¨®. Explica que en els ¨²ltims dos anys, i aquest any tamb¨¦, l'economia mundial ha crescut a una mitjana del 3,5%, exactament el mateix ritme que va cr¨¦ixer de mitjana els ¨²ltims 20 anys. ?s a dir, que la situaci¨® actual no ¨¦s gaire diferent a la norma en dues d¨¨cades. El que ha canviat, adverteix Lagarde amb preocupaci¨®, ¨¦s la naturalesa d'aquest creixement. ¡°No est¨¤ creant els llocs de treball necessaris i la insuficient creaci¨® d'ocupaci¨® es distribueix d'una forma que no respon a les necessitats. Tampoc est¨¤ estimulant la productivitat, i el que ¨¦s sorprenent ¨¦s que els pa?sos emergents, que podrien estar creixent molt m¨¦s acceleradament, no ho estan fent¡±.

Quan li pregunto si aquest creixement insuficient t¨¦ alguna cosa a veure amb els programes d'austeritat adoptats en molts pa?sos despr¨¦s de la crisi de 2008, Lagarde respon que, al seu judici, el debat entre austeritat i creixement ¨¦s fals. ¡°No s'exclouen entre si. ?s possible tenir disciplina fiscal i un creixement fort¡±, assegura. El pragmatisme, que li fa conciliar postures que uns altres consideren irreconciliables i evitar posicions r¨ªgides, dogmes i prejudicis ideol¨°gics, s¨®n unes altres de les qualitats que nodreixen el Consenso sobre Lagarde.

?s la mateixa actitud que mant¨¦ quan parla de les desigualtats econ¨°miques, un assumpte que no solia ser prioritari per l'FMI. Christine Lagarde li ha dedicat molta m¨¦s atenci¨® i est¨¤ especialment interessada en les conseq¨¹¨¨ncies que tenen per a les dones les pol¨ªtiques que recomana el Fons. Thomas Piketty, el fam¨®s economista franc¨¨s, opina que l'augment de les desigualtats econ¨°miques es deu a forces molt arrelades al sistema capitalista. Hi est¨¤ d'acord, ella? Lagarde evita refutar directament l'argument de Piketty i diu: ¡°Crec que el sistema capitalista deixa prou marge per a la innovaci¨® i dono gran valor a les forces dels mercats, per¨° en un entorn normatiu que proporcioni als governs les eines necess¨¤ries per reaccionar davant les desigualtats¡±. Se sol dir que la tecnologia, el comer? internacional, el sistema financer i les pol¨ªtiques governamentals s¨®n els motors principals de la desigualtat. Quin d'aquests factors considera que ¨¦s m¨¦s culpable? ¡°La tecnologia¡±, replica, ¡°per¨° tamb¨¦ el m¨®n de les finances, en qu¨¨ es concentren recursos immensos en mans d'un petit grup. I tamb¨¦ afegiria la cultura. Sobretot, quan la cultura limita les oportunitats de les dones. I la corrupci¨®, per descomptat¡±.

El m¨®n de les finances i el comportament dels financers s¨®n temes que l'irriten. En una ocasi¨® vaig ser testimoni de la seva impaci¨¨ncia amb els banquers a Davos, la reuni¨® anual de dirigents empresarials i governamentals. Llavors era ministra d'Economia de Fran?a, i la crisi financera mundial estava en el seu pitjor moment. Diversos dels principals banquers mundials van prendre la paraula per felicitar-la per com de b¨¦ ho estava fent. Lagarde els va interrompre amb brusquedat i els va dir que deixessin de felicitar-la, que es dediquessin a fer b¨¦ la seva feina i comencessin a concedir pr¨¦stecs una altra vegada. Era necessari que el cr¨¨dit comenc¨¦s a fluir per estimular l'economia, per¨° els bancs, poc inclinats a assumir riscos en un ambient de tanta incertesa, havien deixat de prestar diners, i per tant, havien empitjorat la situaci¨®. Quan ara esmento aquesta an¨¨cdota, ella assenteix i riu: ¡°S¨ª, ja ho s¨¦. Aquell dia no em vaig guanyar massa amics que diguem¡±.

"Aquest creixement ¨¦s mediocre, no est¨¤ creant els llocs de treball necessaris"

Li preocupa que les c¨¤rregues i costos de la crisi financera hagin recaigut desproporcionadament sobre els pobres i la classe mitjana i molt menys sobre els banquers i financers que van prendre moltes de les decisions causants del problema? ¡°S¨ª, em preocupa molt¡±, respon, ¡°i per aix¨° hem treballat per canviar la situaci¨®. Abans, quan un banc entrava en dificultats i necessitava un rescat, aquest es feia amb diners dels contribuents. Ara hem creat un sistema que fa recaure els costos sobre els accionistes de les institucions financeres que pateixen aquestes dificultats¡±.

?s ara m¨¦s segur el sistema financer mundial? ¡°S¨ª; avui, els governs tenen les bases legals, la compet¨¨ncia i l'autoritat per actuar de forma m¨¦s efica?¡±. Li preocupa l'elevad¨ªssima concentraci¨® d'actius financers en unes quantes institucions de gran grand¨¤ria? ¡°S¨ª, per dues raons. Quan era una jove advocada, em vaig formar en dret de la compet¨¨ncia i vaig aprendre que la concentraci¨® limita les possibilitats de competir, i que aix¨° ¨¦s dolent. La meva segona preocupaci¨® ¨¦s que, despr¨¦s d'haver ocupat llocs de direcci¨®, penso que les organitzacions massa grans i complexes es tornen dif¨ªcils de gestionar i, si no es va amb compte, poc transparents¡±.

Crisis a la zona euro

El projecte europeu t¨¦ fallades estructurals? Pot ser estable un continent amb una moneda ¨²nica per a diferents pa?sos amb economies encara massa fragmentades, cadascun amb les seves normatives i les seves pr¨°pies pol¨ªtiques fiscals? ¡°El que descriu vost¨¨ ¨¦s el passat¡±, assegura, ¡°perqu¨¨, des de la crisi financera, Europa ha progressat enormement i ha abordat molts problemes com aquests que esmenta; el resultat ¨¦s que el projecte europeu ¨¦s avui m¨¦s s¨°lid que mai¡±.

"El projecte europeu ¨¦s avui m¨¦s s¨°lid que mai"

?s possible, li dic, per¨° la veritat ¨¦s que molts europeus, en llegir aquesta entrevista, es preguntaran: ¡®En quin m¨®n viu aquesta senyora?¡¯ Molts no tenen feina, la seva xarxa de protecci¨® social ha desaparegut o est¨¤ amena?ada, el futur dels seus fills no ¨¦s optimista, les desigualtats s¨®n cada vegada m¨¦s grans, les tensions socials van en augment. Com pot demanar a aquesta poblaci¨® frustrada i preocupada que se senti satisfeta amb les reformes de les quals parla?

¡°Ho s¨¦. Estic parlant del projecte europeu, no dels avan?os. El projecte europeu est¨¤ m¨¦s consolidat, ¨¦s m¨¦s fort i disposa de millors defenses. Aix¨° significa que han millorat les condicions per al creixement i la prosperitat? Encara no. Per¨° s'ha treballat molt a les ¨¤rees monet¨¤ria i fiscal. I s'ha avan?at molt en aix¨°. Encara queda molt per fer en mat¨¨ria de reformes estructurals, sobretot respecte a les inversions en infraestructures. Aquestes dues palanques ¨Cles reformes estructurals i la inversi¨® en infraestructures¨C s¨®n absolutament necess¨¤ries per estimular el creixement, per¨° els responsables pol¨ªtics no les han utilitzat tant com ho haurien hagut de fer¡±.

"?s possible tenir disciplina fiscal i creixement, no s¨®n excloents"

Qu¨¨ n'opina d'Alemanya? En el passat, Lagarde no ha dissimulat la seva frustraci¨® amb Angela Merkel i la seva negativa a prendre mesures m¨¦s agressives per estimular les economies europees. Aquesta resist¨¨ncia forma part de la ideologia de Merkel?, pregunto. Despr¨¦s d'una llarga pausa reflexiva, Lagarde explica que no est¨¤ segura que sigui alguna cosa ideol¨°gica, sin¨®, m¨¦s aviat, ¡°una mentalitat molt comuna entre els contribuents alemanys¡±. Enumera tots els avantatges que ha obtingut Alemanya d'Europa ¨Cdes de l'euro fins a la circulaci¨® m¨¦s lliure de la m¨¤ d'obra¨C i diu que tots aquests factors han impulsat la seva economia, basada en les exportacions. S'apressa a destacar que est¨¤ havent-hi canvis que li semblen positius: els salaris han pujat a Alemanya, i aix¨° vol dir que els costos laborals de les seves exportacions estan a un nivell m¨¦s similar als de la resta d'Europa. Tamb¨¦ aprova que Alemanya estigui engegant programes ambiciosos d'inversions en infraestructures. Fins ara, les inversions p¨²bliques alemanyes han estat molt inferiors a les d'altres pa?sos europeus.

Lagarde, els homes i les dones

Lagarde ha parlat molt sobre la necessitat de situar m¨¦s dones en llocs de poder i, en general, crear m¨¦s oportunitats per a elles. Tamb¨¦ ha deixat clara la seva decepci¨® pel fet que, dels 24 membres de la junta de governadors de l'FMI, 23 siguin homes. ¡°No puc corregir-ho, perqu¨¨ els nomenen els seus respectius governs, per¨° m'alegro que en els llocs directius del Fons ara hi hagi moltes dones¡±, diu.

"Hi ha sales amb massa egos i massa testosterona"

Per Lagarde, designar dones per a llocs de responsabilitat no ¨¦s solament q¨¹esti¨® de just¨ªcia. Est¨¤ conven?uda que les dones tendeixen a gestionar el poder millor que els homes. I mai no li ha fet por dir-ho en p¨²blic. Li llegeixo algunes declaracions que ha fet sobre aquest tema: les dones s¨®n m¨¦s incloents a gestionar i tendeixen m¨¦s a crear consensos, s¨®n millors l¨ªders en temps de crisis, administren millor els riscos, compaginen millor diferents tasques, presten m¨¦s atenci¨® al detall i, al mateix temps, tenen una visi¨® m¨¦s global de la vida. Aix¨ª mateix ha dit que, per contra, els homes tenen l'obstacle d'uns egos immensos i massa testosterona.

Aquesta no ¨¦s?una postura sexista?, li pregunto.

¡°No, ¨¦s la realitat¡±, contesta sense immutar-se. ¡°?s una cosa que he vist amb els meus propis ulls durant la meva vida professional, quan he estat advocada, gerent d'una gran instituci¨® internacional, ministra d'Economia i directora de l'FMI. Intento animar uns altres al fet que posin a prova les dones i els ofereixin l'oportunitat de manar, perqu¨¨ poden fer-ho, i b¨¦¡±.

Lagarde s'ha mostrat tamb¨¦ molt partid¨¤ria de la idea d' ¡°anar cap a endavant¡±, que les dones busquin activament oportunitats, pressionin per tenir m¨¦s opcions i lluitin per aconseguir millors condicions de treball. ¡°Crec que les dones, de vegades, som el nostre pitjor enemic, en el sentit que no tenim en nosaltres mateixes la confian?a que solen tenir els homes. ?s freq¨¹ent que comencem una frase dient ¡°Lamento dir-li que...¡±, o ¡°Puc dir alguna cosa?¡± Fixi's ¨C¨¦s molt interessant¨C que els homes, en general, no ho fan. Diuen el que volen dir. Pensen que aix¨° ¨¦s el que s'espera d'ells. Mentre que les dones volen persuadir, demostrar els seus arguments. En aquest sentit, jo animo les meves col¡¤legues femenines a tenir prou seguretat per llan?ar-se¡±.

"Tinc la intenci¨® d'arribar fins al final del meu mandat"

Hi ha un altre debat en el qual ella tamb¨¦ ha intervingut, li dic, sobre si les dones poden ¡°tenir-ho tot¡±. Poden tenir una carrera professional d'¨¨xit, passar molt de temps a la feina i, al mateix temps, atendre una fam¨ªlia i dur a terme tot el que suposa tenir fills i una llar? ¡°No necess¨¤riament¡±, respon Lagarde, que s'ha casat i divorciat dues vegades i t¨¦ dos fills ja adults. ¡°?s molt dif¨ªcil compaginar totes aquestes coses. I no som perfectes. De vegades, hem de poder administrar el nostre temps i les nostres expectatives, suposant que tinguem la confian?a necess¨¤ria, i estar disposades a trigar una mica m¨¦s, a fer les coses en un altre ordre. Per¨° no crec que per aix¨° h¨¤gim de renunciar a sortir al m¨®n i dur a terme tot el que som capa?os de fer¡±.

Per acabar, li pregunto la seva opini¨® davant el fet que els seus tres ¨²ltims predecessors en el c¨¤rrec de director de l'FMI eren homes europeus i els tres van abandonar el lloc abans de completar el seu mandat. Horst Kohler va renunciar abans d'hora per ser president d'Alemanya, c¨¤rrec del qual despr¨¦s es va veure obligat a dimitir, Rodrigo Rato se'n va anar a Espanya per treballar en el sector financer i avui ha de defensar-se d'acusacions legals per la seva gesti¨® a Bankia? i Dominique Strauss-Kahn se'n va anar vergonyosament, enmig d'un esc¨¤ndol sexual. Qu¨¨ en pensa de tot aix¨°? Hi veu un patr¨®? Christine Lagarde fa una pausa, em mira amb freda intensitat i en to decidit em diu: ¡°Tinc la intenci¨® d'arribar fins al final del meu mandat¡±.

Mois¨¦s Na¨ªm ¨¦s membre distingit al Carnegie Endowment for Internacional Peace. El seu ¨²ltim llibre ¨¦s El fi del poder (Editorial Debate).

Traducci¨® de Mar¨ªa Luisa Rodr¨ªguez Tapia

Aquesta entrevista ¨¦s iniciativa de l'Alian?a de Diaris L¨ªders a Europa(LENA) de la qual formen part Die Welt, La Repubblica, Le Figaro, Le Soir, Tages-Anzeiger, Tribune de Gen¨¨ve i EL PA?S.