Paraules encreuades, paraules enverinades

El llenguatge no ¨¦s innocent i les definicions poc matisades, quan inclouen paraules amb massa c¨¤rrega emocional, poden irritar sigui quina sigui la intenci¨® de qui les cita, i el text en el qual s'insereixen. N'¨¦s una prova la pol¨¨mica que han desencadenat a Internet uns mots encreuats normalment innocus que es publiquen a l'edici¨® impresa de Barcelona sota el nom de Mots Enreixats.

Al diari del 25 de mar? aquests mots encreuats inclo?en la seg¨¹ent definici¨® d'una paraula que havien d'endevinar els lectors: A Val¨¨ncia ¨¦s un gos ca?ador; aqu¨ª una cosa molt pitjor. La resposta era xarnego.

Una definici¨® que es prestava a malentesos, com de fet va passar. Un blog pol¨ªtic la va incloure immediatament interpretant-la a la seva manera: ¡®Uns mots encreuats d'EL PA?S diuen que un xarnego ¨¦s pitjor que un gos ca?ador¡¯, deia. I lligava la suposada intenci¨® ofensiva de la definici¨® a la ideologia del signant dels mots encreuats, Pau Vidal, autor de El biling¨¹isme mata, un llibre en qu¨¨ advoca per una Catalunya monoling¨¹e, en catal¨¤.

La pol¨¨mica, basada en aquesta interpretaci¨®, es va estendre per Internet i va arribar fins a la b¨²stia de correu d'aquesta Defensora. Lectors que no se n'havien adonat inicialment van enviar missatges indignats al diari. Un d'ells, Fernando Calpena, no va dubtar a acomiadar-se amb aquest correu: ¡°Estimats senyors, vista la col¡¤laboraci¨® del senyor Pau Vidal amb EL PA?S i les seves intolerables refer¨¨ncies als xarnegos els comunico que des d'avui deixo de comprar el seu diari. Ll¨¤stima, haur¨¦ de buscar el Babelia a la Casa de Cultura¡±.

Altres reaccions han estat menys fulminants, per¨° no menys condemnat¨°ries. Fernando Garc¨ªa em va escriure per queixar-se de l'¨²s del terme xarnego, ¡°amb el qual s'ha caracteritzat tradicionalment des d'alguns ¨¤mbits nacionalistes els immigrants castellanoparlants a Catalunya¡±. I lamentava la seva inclusi¨® en uns mots encreuats del diari: ¡°Aquest concepte clarament xen¨°fob i despectiu no sembla el m¨¦s indicat per jugar als dobles sentits, i entenc que no afavoreix gens la credibilitat del diari que fins a una secci¨® tan inn¨°cua com la de passatemps pugui veure's d'aquesta manera mediatitzada per la ideologia de l'autor¡±.

Xavier Canalis, de Vilanova i la Geltr¨², va escriure per preguntar si era certa l'esment al terme xarnego a EL PA?S que circulava per Internet i que li havia posat, deia, ¡°els p¨¨ls de punta¡±. Al seu correu recordava que aquesta paraula, ¡°a la Comunitat Valenciana s'usa efectivament per referir-se a gossos de ca?a, per¨° a Catalunya ¨¦s utilitzada com a terme despectiu per referir-se a fills d'emigrants, o de parelles mixtes i/o a catalans que tenen el castell¨¤ com a primera llengua¡±. Aquest lector em va enviar un missatge despr¨¦s una mica m¨¦s tranquil, en el qual em deia: ¡°En alguns f¨°rums he llegit que la intenci¨® de l'autor dels mots encreuats ha estat interpretada malament, ja que s'hauria referit al fet que l'¨²s de la paraula xarnego t¨¦ connotacions pitjors a Catalunya que a Val¨¨ncia. Per tant, no s'hauria referit a la persona, sin¨® al vocable. Potser el problema ¨¦s que ¨²ltimament alguns veiem tres peus al gat i les nostres sensibilitats estan a flor de pell a causa del que est¨¤ passant a Catalunya... Ja no s¨¦ qu¨¨ pensar¡±.

He traslladat les queixes dels lectors a prop¨°sit dels seus mots encreuats a Pau Vidal que respon el seg¨¹ent:

La definici¨® es prestava a ser interpretada malament, com de fet ha passat

¡°Evidentment, la persona que ho ha dif¨®s (el responsable d'un blog d'extrema dreta titulat Dol?a Catalunya, que tot i aix¨° no d¨®na mai el seu nom, com la majoria de les piulades que m'han arribat a mi mateix) no ¨¦s un usuari dels meus mots encreuats. Qui els resol sovint sap que la base dels enigmes que hi plantejo ¨¦s, m¨¦s que el significat de les paraules, la forma i la funci¨® d'aquestes paraules¡±.

¡°En el cas que ens ocupa, la definici¨® que vaig posar es defineix, A Val¨¨ncia ¨¦s un gos ca?ador i aqu¨ª una cosa molt pitjor, precisament perqu¨¨ es tracta d'un insult: per aix¨° ¨¦s molt pitjor. La curiositat, i aix¨° ¨¦s precisament el que la gent no sap, ¨¦s que aquesta paraula que a Catalunya s'usa des de fa temps com un insult procedeix d'una varietat de gos d'origen andal¨²s anomenada ¡®xarnego¡¯. La meva definici¨®, en realitat, no ¨¦s m¨¦s que la versi¨® sintetitzada del que ja vaig explicar en el seu moment en el meu llibre 100 insults imprescindibles¡±.

Pau Vidal afegeix, a m¨¦s: ¡°Quan vaig redactar les definicions d'aquell dia mai en cap moment se'm va acudir que alg¨² pogu¨¦s interpretar-ho de manera ofensiva¡±, i subratlla, ¡°cap dels meus solucionadors habituals, que en s¨®n molts, m'ha transm¨¨s cap queixa. De totes maneres, si alg¨² creu que hi havia mala intenci¨® el convido amb tota cordialitat a donar un cop d'ull al llibre citat, on comprovar¨¤ que els insults, per a un fil¨°leg com jo, s¨®n un material de feina (i de joc) tan digne i interessant com per exemple els malnoms o els t¨ªtols de pel¡¤l¨ªcules¡±.

Vidal afegeix un correu a manera de postdata; ¡°Com hauria volgut ofendre els xarnegos si en s¨®c un? El meu segon cognom, Gavil¨¢n, ¨¦s de Ja¨¦n. ?s m¨¦s, jo mateix, any enrere, vaig ser insultat amb aquest ep¨ªtet¡±.

Francesc Valls, sotsdirector d'EL PA?S i responsable de la redacci¨® de Barcelona m'explica que Pau Vidal col¡¤labora des del 1992 fent els mots encreuats en catal¨¤ per a l'edici¨® del diari a Catalunya. ¡°?s un fil¨°leg reconegut, traductor del novel¡¤lista Andrea Camilleri al catal¨¤, entre d'altres. Dels mots encreuats en q¨¹esti¨®, entenc que pot resultar ofensiu si en una primera lectura es compara gos ca?ador amb xarnego (persona). En un lectura m¨¦s reflexiva, el paral¡¤lelisme pot establir-se entre animal i insult a persona. En qualsevol cas, en moments de polaritzaci¨® pol¨ªtica, el m¨¦s adequat ¨¦s defugir de tot el que alg¨² pugui interpretar com un insult f¨¤cil, per la qual cosa demano disculpes als que s'hagin sentit ofesos¡±.

Valls assenyala un altre aspecte: ¡°A Catalunya, malgrat el seu car¨¤cter despectiu segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, persones com Joan Manuel Serrat o Pasqual Maragall han utilitzat el terme autoatribuint-se'l com a element de normalitat social. El mateix Juan Carlos Rodr¨ªguez Ibarra, president d'Extremadura, va subratllar el 2006 l'habilitat pol¨ªtica del ¡®xarnego d'esquerres¡¯ Jos¨¦ Montilla, president de la Generalitat, per formar majoria.

No dubto de la bona intenci¨® de Pau Vidal en preparar els mots encreuats del 25 de mar?. Vull precisar, tot i aix¨°, que el passatemps que confecciona per a EL PA?S no el veuen nom¨¦s ¡°els seus solucionadors habituals¡±, sin¨® que pot veure'l qualsevol lector del diari. I que la seva redacci¨® podia donar lloc a equ¨ªvocs.

Entenc que Vidal nom¨¦s pretenia confeccionar uns mots encreuats interessants. Per¨° el poder negatiu dels insults es basa en l'acceptaci¨® que tinguin com a tals. L'esment al terme xarnego en els seus mots encreuats com un insult pot contribuir distretament a refor?ar-lo m¨¦s que a combatre'l. Em sorgeix a m¨¦s el dubte de si, en assumir sense m¨¦s que xarnego ¡®¨¦s una cosa molt pitjor¡¯ a Catalunya perqu¨¨ ¨¦s un insult, l'autor dels mots encreuats no interioritza el prejudici dels que han decidit que ho sigui.