Sota el mercat

La reforma del Mercat de Sant Antoni de Barcelona, consistent a construir tres plantes subterr¨¤nies sota el mercat, va topar en el moment de l¡¯excavaci¨®, com ja va passar al Born, amb diferents restes arqueol¨°giques, entre altres, les d¡¯un dels baluards de l¡¯antiga muralla de la ciutat, que en aquell punt d¡¯inflexi¨® tenia una notable pres¨¨ncia. El Mercat de Sant Antoni ¨¦s, probablement, un dels casos m¨¦s singulars, no tan sols entre els mercats, sin¨® entre els edificis que ocupen una illa sencera de l¡¯Eixample de Barcelona. El fet que el projecte fos d¡¯Antoni Rovira i Trias, i que aquest no pogu¨¦s veure realitzada la seva proposta d¡¯Eixample en decidir fer-se la presentada al concurs per Ildefons Cerd¨¤, li confereix encara m¨¦s valor.

Qui no va guanyar va projectar un edifici que, mitjan?ant una creu de Sant Andreu que uneix totes quatre cantonades, posa en valor justament el m¨¦s singular del Pla Cerd¨¤: els xamfrans, tot demostrant que Rovira i Trias va saber interpretar com ning¨² altre el millor del pla del seu rival. Pensin, per exemple, en el cas del Seminari del carrer Balmes, que tamb¨¦ ocupa una illa sencera i t¨¦ planta en creu, i entendran la difer¨¨ncia.

El mercat, amb les seves naus, ¨¦s m¨¦s un encreuament que un recinte, i aquest ¨¦s el seu valor principal. Ara, amb aquesta reforma i el nou per¨ªmetre, potser aquesta idea es podr¨¤ fer m¨¦s evident i prendran protagonisme les portes dels xamfrans. De moment, la magn¨ªfica estructura del mercat en restauraci¨®, a mig cam¨ª de completar-se i sense la corona perimetral, ja deixa veure aquests valors.

El mercat, amb les seves naus, ¨¦s m¨¦s un encreuament que un recinte, i aquest ¨¦s el seu valor principal

Per¨° la forma amb qu¨¨ les restes de la muralla s¡¯han hagut d¡¯incorporar en el mateix proc¨¦s d¡¯execuci¨® del projecte ¨¦s el que hauria de fer reflexionar, malgrat l¡¯habilitat amb qu¨¨ els projectistes ho han fet, tot satisfent els capricis d¡¯arque¨°legs i responsables municipals. Afegir plantes subterr¨¤nies per allotjar serveis o aparcaments no ¨¦s estrany: altres mercats barcelonins ho han fet, ampliant els seus serveis per all¨¤ on podien fer-ho, ¨¦s a dir, sota el mercat. Per¨° aqu¨ª, el fet opinable ¨¦s el component arqueol¨°gic present en els dos patis oberts, un sobre el carrer Urgell i l¡¯altre sobre el carrer Manso. Ara veiem el vell edifici del mercat sobre un nou forjat de formig¨® armat, amb el seu cantell continu accentuat per l¡¯estructura de suport reculada, el qual li confereix un aspecte de safata innegable i, a sota d¡¯aquest, uns fragments dels murs del baluard, calculadament independents de l¡¯estructura de formig¨®. El resultat ¨¦s un mercat del XIX sobre una safata de formig¨® que sembla m¨¦s suspesa que no pas recolzada sobre les restes de l¡¯antic passat militar de la ciutat, i encara, a sota d¡¯aquestes, segueixen dues plantes subterr¨¤nies.

T¨¦ algun sentit? Seria dif¨ªcil trobar una met¨¤fora constru?da que retrati amb m¨¦s fidelitat el moment actual de la cultura de Catalunya, sotmesa a un proc¨¦s de reescriptura del seu passat per acoblar-lo al discurs de les institucions que ens governen. Els elements hi s¨®n, ¨¦s cert, per¨° apareixen desconnectats, no tenen prou consist¨¨ncia i resulta evident que, per molt que, certament, ara els puguem veure, no poden amagar un aire de certa irrealitat que desprenen. Per qu¨¨ aquesta revisi¨® de l¡¯amortitzaci¨® de les muralles? Perqu¨¨ encaixa amb l¡¯actual obsessi¨® de dotar la ciutat d¡¯un inter¨¨s arqueol¨°gic que justifiqui la visita dels turistes?

Els que ens visiten necessiten elements que legitimin culturalment la seva estada a la ciutat, i ara sembla que hist¨°ria i arqueologia es presten a donar suport a aquest objectiu. Per als que veuen la ciutat aix¨ª, el mercat i la seva activitat quotidiana semblen no ser res. Per¨° el mercat, amb les seves parades aixoplugades en aquest edifici del XIX, han seguit servint les taules del XX i del nou XXI fins fa quatre dies. Necessitem m¨¦s prova de la seva v¨¤lua? ?s el magn¨ªfic present, la cultura que escrivim a diari a casa i al carrer, i no les velles pedres d¡¯antigues muralles que semblen un caprici d¡¯impotents. Fer hist¨°ria no ¨¦s remenar el passat. Sabem que les ciutats estan formades per capes que, igual que les generacions, s¡¯han anat superposant i, malgrat que estiguin sepultades, les podem llegir de moltes maneres. Entre aquestes capes hi ha moltes restes trivials i tamb¨¦ coses insignificants, que contribueixen a cohesionar-les. Netejar-les i deixar aquestes capes sense l¡¯aglomerant de la hist¨°ria ¨¦s q¨¹estionable. Quan alg¨² ens ajuda a llegir aquestes capes i ens les fa visibles gr¨¤cies a petits senyals i indicis podr¨ªem dir a la superf¨ªcie, ho agra?m i ens ajuda a donar al passeig per la ciutat un car¨¤cter que abans no tenia, literalment il¡¤lustrat. Per¨° ajudar a llegir-la no vol dir que ho hagi de fer de forma banalment evident. Si per veure els anys de vida d¡¯un arbre l¡¯hem de tallar, ¨¦s que no hem ent¨¨s res.