L¡¯habitatge com a primer pas contra l¡¯exclusi¨® social

Dels murs de l'habitaci¨® d'Anzir Hussain ¨Cpakistan¨¨s de 34 anys que va viure al carrer a Barcelona durant m¨¦s de quatre anys¨C nom¨¦s en penja un suro.Hi ha els avisos de citaci¨® per tractar els seus problemes hep¨¤tics i el retrat que li va fer un amic. En el dibuix, Anzir es veu taciturn. Per¨° quan ofereix caf¨¨ als seus visitants o posa cura a deixar les seves poques pertinences al lloc corresponent es veu proper, parlador. "Ha canviat molt", diu la coordinadora que l'acompanya en el proc¨¦s de deixar el carrer. Ell assenteix.

Anzir ¨¦s un dels 21 sense sostre que participen en una prova pilot de maneig d'aquest problema, realitzada per RAIS Fundaci¨®?a Madrid, Barcelona i M¨¤laga, amb la col¡¤laboraci¨® dels ajuntaments. El programa es basa en la f¨®rmula Housing First (l'habitatge ¨¦s el primer) que el 1992 va crear l'entitat Pathways to Housing a Nova York.

En aquest enfocament es canvia l'ordre de com es fan habitualment les intervencions. Tradicionalment, els serveis socials busquen que el contacte amb els sense sostre derivi que ingressin en llars de pas, albergs i, a mesura que van aconseguint certs objectius, passin a pensions i pisos compartits. L'objectiu final ¨¦s arribar a tenir una llar independent. A?Housing First, es comen?a pel final. En el primer cas, una recaiguda pot implicar tornar a la casella de sortida, un cercle vici¨®s dif¨ªcil de trencar.

Alejandro L¨®pez, subdirector general t¨¨cnic de RAIS, explica que Anzir i els seus companys van tenir l'¨²ltima paraula per entrar en el programa pilot, per¨° que van ser seleccionats dins d'un perfil espec¨ªfic: no menys de tres anys vivint al carrer, amb problemes de salut i/o addiccions. L¨®pez aclareix que hi ha m¨¦s homes (80%) que dones per emular la realitat demogr¨¤fica dels que viuen del carrer.

"Quan em van fer l'oferiment no m'ho creia. Un pis per a mi nom¨¦s!", recorda el jove pakistan¨¨s, que sembla molt m¨¦s gran del que ¨¦s. El 2 de gener d'aquest any va comen?ar el pilot amb deu pisos a Barcelona i els mateixos a Madrid. A M¨¤laga n'hi ha un. Els habitatges estan situats en edificis de ve?ns, sense cap particularitat.

L'¨²nica condici¨® per participar-hi ¨¦s permetre que un dia a la setmana el coordinador del programa entri a la casa. Quan la persona t¨¦ ingressos ha d'aportar el 30%. No es demana ni deixar de consumir drogues o alcohol ni sotmetre's a tractaments m¨¨dics per als seus mals. Aquestes decisions les va prenent el participant a mesura que veu el seu propi progr¨¦s. "Em dutxo, rento el meu plat, organitzo la casa. I tinc una activitat cada dia: anar al metge, a la sessi¨® d'alcoh¨°lics an¨°nims, anar a comprar", diu Anzir. Res a veure amb l'home que, quan bevia i, desesperat perqu¨¨ no tenia feina, no anava al centre d'acolliment de la Zona Franca per evitar la vergonya d'haver recaigut.

"El balan? d'aquests mesos ¨¦s satisfactori. Tots els participants encara mantenen la casa", relata L¨®pez. A m¨¦s, vuit de cada deu participants han redu?t el consum de subst¨¤ncies i la meitat han restablert lla?os amb la fam¨ªlia, en molts casos despr¨¦s d'anys sense relaci¨®. La meitat tracta amb els seus ve?ns d'escala: ¨¦s a dir, comencen a solidificar lla?os socials.

Aquests resultats han fet que els ajuntaments de Madrid i Barcelona hagin decidit apostar amb m¨¦s for?a pel model. Abans de l'estiu, a la capital catalana hi haur¨¤ 50 pisos m¨¦s, que van ser adjudicats fa poc en concurs. "Aix¨° ¨¦s el futur, encara que no vol dir que no constru?m m¨¦s albergs. Una pla?a en un pis costa 48 euros al dia, una en un alberg oscil¡¤la entre els 55 i 71 euros", explica Maite Fandos (CiU), la cinquena tinent d'alcalde. A Madrid hi haur¨¤ abans que acabi l'any deu pisos m¨¦s.

La metodologia de Housing First s'aplica des de fa anys amb molt bons resultats en pa?sos com Fran?a, el Canad¨¤, Portugal i Finl¨¤ndia. Si b¨¦ el model no posa un l¨ªmit d'estada, a Barcelona, per exemple, ¨¦s de tres anys. Anzir sap que aquest programa el va treure del carrer i d'una mort segura si continuava bevent. Ara, casa seva fa olor de lleixiu, una olor de net que simbolitza el canvi que ha fet la seva vida. Ell espera millorar de salut, legalitzar la seva situaci¨® a Espanya i trobar una feina. "El que ha passat ha passat. El meu futur ser¨¤ millor", assegura. ?s ja un home diferent al taciturn Anzir del retrat.