Mor el premi Nobel alemany G¨¹nter Grass als 87 anys

L'escriptor alemany G¨¹nter Grass ha mort als 87 anys en un hospital de la ciutat de L¨¹beck (Alemanya), on vivia, segons ha informat en un comunicat la seva editorial, Steidl. L'autor d¡¯El timbal de llauna (1959) va guanyar el Premi Nobel de Literatura i el Premi Pr¨ªncep d¡¯Ast¨²ries el 1999. Nascut el 16 d'octubre del 1927 a Gdansk (Pol¨°nia), va ser reclutat el 1944 per la For?a A¨¨ria alemanya i despr¨¦s de la II Guerra Mundial va estudiar a l¡¯Acad¨¨mia d¡¯Art de D¨¹sseldorf.

La seva obra m¨¦s emblem¨¤tica, El timbal de llauna, que narra la vida d¡¯Oscar Matzerath, va irrompre a l¡¯Alemanya de la postguerra i va rebre tants elogis com cr¨ªtiques per part dels qui veien en el llibre un mirall massa real del sorgiment del nazisme i de la II Guerra Mundial. La popularitat d'aquesta obra, per la qual fins i tot va haver d'anar als tribunals per una acusaci¨® de porn¨°graf, va augmentar el 1978, quan Volker Schl?ndorff la va portar al cinema i va guanyar l¡¯Oscar a la millor pel¡¤l¨ªcula estrangera.

Malgrat que l'any passat va deixar d'escriure novel¡¤les, Grass, gran defensor del canceller socialdem¨°crata Willy Brandt, ha estat immers en la pol¨¨mica gaireb¨¦ fins al final de la seva vida. L'¨²ltim episodi va tenir lloc fa tres anys, quan Israel el va declarar persona non grata pel poema El que cal dir. En aquesta pe?a, Grass descrivia Israel i el seu arsenal nuclear com un perill per a la pau mundial. El Govern d¡¯Israel va reaccionar prohibint-li l'entrada al pa¨ªs. En aquest poema, l'escriptor assegurava que estava escrivint amb la seva "¨²ltima tinta".

En la presentaci¨® de la seva autobiografia Tot pelant la ceba, l'agost del 2006, va confessar a un diari alemany haver format part en la seva joventut de les Waffen-SS, unitat del partit nazi i cos paramilitar de combat particularment actiu en la perpetraci¨® de l¡¯Holocaust. Va assegurar que el seu ingr¨¦s no va ser voluntari i que el van destinar als 17 anys a Dresden, on va servir en la desena divisi¨® blindada Frundsberg. Davant d'aquestes revelacions va rebre fort¨ªssimes cr¨ªtiques, i l'expresident polon¨¨s Lech Walesa va demanar fins i tot que retorn¨¦s la seva condecoraci¨® com a ciutad¨¤ il¡¤lustre de Danzig.

Grass ¨¦s una de les figures destacades de la vida liter¨¤ria i civil d¡¯Alemanya i Europa despr¨¦s de la II Guerra Mundial. En la seva producci¨® destaquen tamb¨¦ El gat i la rata i Anys de gos, que amb El timbal de llauna constitueixen l'anomenada trilogia de Danzig. Altres obres seves s¨®n: El rodaballo (1977), En el cuarto trastero (1982), ?ltimos bailes, novel¡¤la que va publicar el 2003; El meu segle, una recopilaci¨® de les seves reflexions sobre cadascun dels anys del segle XX, inclosa una sobre el bombardeig nazi de Guernica durant la Guerra Civil, i assajos pol¨ªtics com Alemania: una unificaci¨®n insensata. Tamb¨¦ destaca per la seva obra dram¨¤tica amb obres com Los plebeyos ensayan la rebeli¨®n.

Comprom¨ªs pol¨ªtic

Autor comprom¨¨s, va ser un dels intel¡¤lectuals signataris, el 1989, de la carta que va reclamar al llavors president dels Estats Units George Bush (pare) un di¨¤leg amb Nicaragua. Tamb¨¦ va ser cr¨ªtic implacable amb la pol¨ªtica seguida per George W. Bush, que considerava una amena?a per a la pau mundial per la seva actuaci¨® a la guerra de l¡¯Iraq. Va defensar Salman Rushdie quan aquest autor rebia amenaces de mort del r¨¨gim irani¨¤ per la seva obra Els versos sat¨¤nics. Va criticar amb duresa el 1997 el subministrament alemany d'armament a Turquia i la denegaci¨® d'asil al poble kurd.