L¡¯¨²ltima cita amb G¨¹nter Grass

G¨¹nter Grass, testimoni inc¨°mode del segle XX, l'autor d'El timbal de llauna, va morir ahir en un hospital de L¨¹beck, on residia. Va n¨¦ixer a Danzig, que llavors era Pol¨°nia, fa 87 anys; va guanyar el Premi Nobel de Literatura el 1999, pel conjunt d'una obra en la qual va oferir la seva inc¨°moda mem¨°ria d'un segle de guerres, en una de les quals, la II Guerra Mundial, va participar com a soldat de les SS. Aquest episodi, revelat quan va publicar les seves mem¨°ries (Tot pelant la ceba, 2007), va dibuixar ombres en la seva vida de llavors. Tot i que en obres anteriors havia explicat aquesta pertinen?a a les forces armades de Hitler quan tenia disset anys, va ser aquesta ¨²ltima revelaci¨® la que va sacsejar Alemanya i el m¨®n. Grass es va despertar d'aquest estat d'agitaci¨® i va seguir escrivint i pintant. Ara estava a punt de publicar un llibre de poemes, dibuixos i narracions. El vam veure per ¨²ltima vegada a casa seva, a L¨¹beck, amb la seva dona, l'Ute. Grass ja necessitava l'ajuda d'un respirador, per¨° es mostrava jovial i alegre, preocupat per l'estat del m¨®n, pel retorn de la maldat a situacions que recordaven el pitjor de l'edat mitjana, i conven?ut que nom¨¦s la uni¨® d'Europa, el coneixement comprom¨¨s de la realitat dels altres aixecaria els ¨¤nims d'una humanitat amb un segle XX, retratat amb malenconia a?El meu segle (1999), que havia estat un aliment cruel o joi¨®s de la seva ¨¤nima que de vegades era, tamb¨¦, la d'un nen que va viure pendent de la seva mare i que, al final de la seva vida, explicava aquest despreniment amb tendresa i sentiment de solitud.

PREGUNTA. Com a ¨¦sser hum¨¤, qu¨¨ li d¨®na escriure poesia cada dia?

RESPOSTA.?El meu primer llibre va sortir als anys 50 i va ser un llibre de poesia amb dibuixos. Va ser m¨¦s tard quan vaig comen?ar a escriure la novel¡¤la El timbal de llauna. En aquella ¨¨poca estava estudiant escultura a Berl¨ªn. Escrivia una novel¡¤la i quan l'acabava havia de canviar de mitj¨¤. En aquest moment era la poesia, perqu¨¨ m'adonava que en identificar-me amb tantes figures de les novel¡¤les m'allunyava de mi mateix. I volia tornar a mi mateix, i mesurar-me tamb¨¦ amb mi mateix, en cert sentit.

P. I dibuixava.

R. Quan dibuixava durant molt de temps, havia de tornar a les paraules, a la poesia. Intentava retrobar-me, i trobar tamb¨¦ el lloc on era perqu¨¨ tota la meva activitat anterior m'allunyava de mi mateix.

P. Qu¨¨ troba quan torna a si mateix?

R.?Als anys 50 i 60 vaig haver de portar ulleres i vaig escriure un poema titulat De moment no hi ha abisme amb ulleres¡­ En aquest poema dic que tot ¨¦s m¨¦s prec¨ªs per¨° est¨¤ en posici¨® obliqua, i les impureses es veuen amb m¨¦s exactitud. I al llarg dels anys tamb¨¦ m'adono del proc¨¦s d'envelliment, que hi ha certa fatiga dels materials del cos i que cal anar a un taller de reparaci¨®. Tamb¨¦ adquireixo la consci¨¨ncia que tot ¨¦s finit.

P. Sempre ha tingut aquesta impressi¨®, tamb¨¦ quan era jove?

R. Per mi va quedar clar¨ªssim de seguida, perqu¨¨ filos¨°ficament no estava sota la influ¨¨ncia de Heidegger sin¨® de Camus. ?s a dir, que vivim i tenim la possibilitat de fer alguna cosa amb la nostra vida. ?s El mite de S¨ªsif, que vaig con¨¨ixer despr¨¦s de la guerra. Amb el transcurs dels anys em vaig adonar que tenim la possibilitat de l'autodestrucci¨®, una cosa que abans no existia: es deia que la destrucci¨® la produ?a la fam, la sequera, alguna cosa que tenia una responsabilitat externa. Per primera vegada som responsables, tenim la possibilitat i la capacitat d'autodestruir-nos i no es fa res per eliminar del m¨®n aquest perill. A m¨¦s de la mis¨¨ria social que hi ha per tot arreu, ara tenim el problema del canvi clim¨¤tic, amb unes conseq¨¹¨¨ncies que ni tan sols tenim en compte. Hi ha una reuni¨® rere l'altra per¨° la problem¨¤tica segueix igual: no es fa res.

P. I els problemes augmenten.

R. Hi hem de sumar el problema de la superpoblaci¨®. Tot plegat fa que m'adoni que les coses s¨®n finites, que no tenim un temps indefinit. Si tenim en compte el temps d'exist¨¨ncia del nostre planeta, nom¨¦s ens queda recon¨¨ixer que som uns convidats que passem un temps molt determinat en aquest m¨®n i que l'¨²nica cosa que deixem enrere ¨¦s la porqueria at¨°mica. Si algun dia alg¨² vol saber qu¨¨ ¨¦s el que hem fet, el que ens caracteritzar¨¤ ser¨¤ aquesta porqueria at¨°mica... Als anys 70 i 80 vaig escriure dues novel¡¤les ¨¨piques, El rodaballo?i La ratesa; la capacitat de l'home per autodestruir-se de la qual parlo est¨¤ reflectida en aquestes novel¡¤les.

P. No hi ha un sol llibre de prosa entre els seus que no remeti al centre de la seva pr¨°pia vida, des d'El timbal de llauna?fins a?Tot pelant la ceba o Com els crancs¡­ La ficci¨® li serveix per explicar la seva realitat per dins¡­

R. S¨ª, i per aix¨° vull dir que aquest nou llibre que sortir¨¤ a la tardor sigui de textos breus. Hi vull mostrar la relaci¨® intensa entre la prosa i la l¨ªrica. Els germanistes normalment separen entre g¨¨neres. Jo els vull veure junts perqu¨¨ crec que tenen relaci¨®: els l¨ªmits entre la prosa i la l¨ªrica no estan definits, estan dilu?ts.

P. Aquesta combinaci¨® li permet dir millor el que li passa?

R. De la meva mare he heretat dos talents: per mi no va ser mai un problema seguir una cosa i abandonar l'altra. Vaig entendre que tinc dos talents, i que els he de desenvolupar amb molta feina i intentar expressar-me a mi mateix a partir dels dos. Triar entre una cosa o l'altra no ha estat una alternativa, sin¨® un enriquiment. Per exemple, si escrivia durant molt de temps tenia la sensaci¨® que l'escultura em feia molt b¨¦ perqu¨¨ sentia que expressava alguna cosa de tots els costats alhora, una cosa que estava dins de l'espai. Molts poemes comencen amb un dibuix; quan tinc la idea d'una met¨¤fora la plasmo sobre el paper i despr¨¦s intento passar-la a dibuix per veure si se sost¨¦ o no. A?Hallazgos para no lectores?pintava unes aquarel¡¤les i quan encara no estaven seques ja comen?ava a escriure poesies de quatre o cinc l¨ªnies. Aquest ¨¦s un bon exemple de com les dues disciplines es barregen i s'enriqueixen m¨²tuament.

P. Humanament, qu¨¨ significa la feina per a vost¨¨?

R. Vost¨¨ ha llegit els meus llibres i sap, com explica a Tot pelant la ceba, que als 16 anys vaig sobreviure per casualitat; en el termini de tres o quatre setmanes, durant la guerra, vaig tenir cinc o sis possibilitats de caure, com molt¨ªssims de la meva edat. El fet que treballi tant com puc em serveix per provar-me a mi mateix que he sobreviscut, que existeixo i que segueixo vivint, que estic viu.

P. Abans ha fet refer¨¨ncia a Camus. L'obra de Camus ¨¦s una explicaci¨® o expiaci¨® del dolor, una cerca de la superviv¨¨ncia a trav¨¦s de la literatura. A Camus l'aprecia per aquesta mateixa actitud?

R. L'assaig sobre el mite de S¨ªsif descriu el treball, com d'horrible ¨¦s pujar la pedra sabent que no serveix per res perqu¨¨ la pedra tornar¨¤ a caure; no obstant aix¨°, S¨ªsif no t¨¦ cap m¨¦s possibilitat tret de pujar-la perqu¨¨ si no es quedaria sense funci¨®. Camus acaba aquest assaig dient que es pot considerar que S¨ªsif era un home feli?¡­ Aix¨° per mi era molt important, una nova interpretaci¨® del mite realment molt excitant: tota la causa en el fons ¨¦s el dolor. Cada persona t¨¦ la seva pr¨°pia situaci¨® i jo em vaig adonar que no nom¨¦s podia expressar-me art¨ªsticament, sin¨® que havia de tractar uns temes determinats, el de la meva joventut, el de la capitulaci¨® absoluta d'Alemanya, amb la destrucci¨® total de totes les cases per¨° tamb¨¦ amb l'enfonsament de les persones¡­

P. Una hist¨°ria de dolor¡­

R. Durant tota la meva vida, i fins avui, aix¨° segueix igual. I el m¨¦s incre?ble ¨¦s que Alemanya ¨¦s una hist¨°ria sense acabar, perqu¨¨ l'Holocaust i el genocidi, aquests horribles crims, constitueixen una hist¨°ria que no s'acaba mai. Ara ho veiem a Gr¨¨cia: ens enfrontem una altra vegada amb el problema dels horrors causats pels soldats alemanys durant l'ocupaci¨®¡­ Aquella hist¨°ria ens segueix i ens segueix¡­ Aix¨ª que torno una altra vegada al tema del dolor de Camus: el dolor ¨¦s la principal causa que em fa treballar i crear.

P. Camus t¨¦ aquesta frase: ¡°El sol que va regnar sobre la meva inf¨¤ncia em va privar de tot ressentiment¡­¡± La seva inf¨¤ncia tamb¨¦ ha estat capital per desenvolupar la seva posterior obra liter¨¤ria?

R. A?Tot pelant la ceba hi ha un obituari sobre la meva mare. Va morir de c¨¤ncer als 75 anys. Jo vaig veure els meus pares i la meva germana dos anys despr¨¦s d'acabar la guerra. A la meva mare l'havien expulsat de Danzig; quan la vaig veure era una dona trencada i vella¡­ De petit li explicava moltes hist¨°ries que sortien de la meva imaginaci¨®, i la imaginaci¨® dels nens ¨¦s molt f¨¨rtil. Ella en deia ¡°mentides de nens¡±. Per¨° en el fons li agradaven les mentides. Sempre li deia que quan fos gran i tingu¨¦s diners la portaria a pa?sos meravellosos i totes aquestes coses¡­, per¨° com que va morir tan aviat no li vaig poder demostrar mai que volia fer-ho de deb¨°. No vaig poder fer res per ella¡­ Ella va patir quan li vaig dir que volia ser artista; el meu pare hi estava completament en contra i ella sempre em feia costat, per¨° s¨ª que la va fer patir. Jo encara pateixo perqu¨¨ no vaig poder demostrar-li res del que li vaig prometre. Tinc un marcat complex matern: no he anat mai al psiquiatre i ¨¦s la font de tota la meva creativitat.

P. Abans ha dit que a?Tot pelant la ceba narra la hist¨°ria d'un jove (vost¨¨) que podria haver mort o desaparegut. Aix¨° no va passar, aqu¨ª el tenim. D'alguna manera, aquella guerra no els va ferir per sempre, a vost¨¨ i a la seva generaci¨®?

R. Segurament s¨ª, hem estat marcats per la II Guerra Mundial. I el m¨¦s terrible s¨®n els efectes a llarg termini, que segueixen i segueixen. Per aix¨° mateix la meva generaci¨® est¨¤ m¨¦s atenta als problemes del present mentre que al voltant sembla ara que ens estiguem ficant en una III Guerra Mundial sense que puguem dir quan va comen?ar. La II Guerra Mundial va comen?ar amb l'entrada d'Alemanya a Pol¨°nia, per¨° en el fons ja havia comen?at abans amb la Guerra Civil espanyola. Per a Alemanya, It¨¤lia i la URSS, la Guerra Civil espanyola va ser una ocasi¨® per provar l'armament en un cas concret. Quan es va acabar, el 1939, va comen?ar la II Guerra Mundial. El 1936 el Jap¨® va comen?ar a ficar-se a Manx¨²ria, i d'all¨¤ a la Xina, amb aquella horrible matan?a; o sigui que tamb¨¦ hi havia un altre focus de guerra a ?sia¡­ Ara tenim, d'una banda, Ucra?na, on la situaci¨® no millora gens; a Israel i Palestina ¨¦s cada vegada pitjor; el desastre que els americans ens van deixar a l'Iraq, les atrocitats de l'Estat Isl¨¤mic i el problema de S¨ªria, on la gent se segueix matant per¨° tot aix¨° gaireb¨¦ ha desaparegut dels informatius¡­ Hi ha guerra a tot arreu. Correm el perill de tornar a cometre els mateixos errors que abans; aix¨ª que sense adonar-nos ens podem ficar en una guerra mundial com si f¨®ssim somn¨¤mbuls¡­

P. Va escriure El meu segle?sobre el segle XX i les seves maldats. Aquest segle la maldat ha continuat i el lloc com¨² ¨¦s el fanatisme. ?s aquesta la maldat humana del segle XXI?

R. Ho poso en dubte. No dic mai que aix¨° ¨¦s bo i all¨° altre ¨¦s dolent, seria simplificar massa les coses. Bush va ser un problema¡­ Bush parlava de la maldat i aix¨° no ajudava a trobar una soluci¨®: portava al maniqueisme, al blanc i el negre¡­ El que cal fer ¨¦s recordar els principis. Per exemple, qu¨¨ va passar despr¨¦s de la II Guerra Mundial? Cau l'imperi otom¨¤, es reparteixen els Balcans i el petroli es converteix en un element molt important. L'Iraq no existia abans, va ser una invenci¨® dels poders colonials victoriosos d'aquesta guerra mundial¡­ Palestina era un protectorat angl¨¨s, de la mateixa manera que S¨ªria ho era franc¨¨s¡­ I l'Holocaust va generar el problema de Palestina. En el fons tot eren annexions de terra i fins avui el problema ha estat l'actitud dels victoriosos de la I Guerra Mundial.

P. Tenim esperan?a que l'¨¦sser hum¨¤ sigui millor? Quan torna al passat veu el futur amb pessimisme?

R. Em baso en l'experi¨¨ncia i en els errors que hem com¨¨s, una cosa que es pot comprovar hist¨°ricament, aix¨ª que tinc dubtes que l'¨¦sser hum¨¤ millori. Una altra cosa ¨¦s si ¨¦s capa? d'aprendre dels errors del passat. Per exemple, mirem el conflicte amb R¨²ssia. Des de l'enfonsament de la URSS van arribar Ieltsin i Putin; i despr¨¦s, Putin i Putin! El que intenta Putin ¨¦s tornar a reconstruir aquest pa¨ªs que ¨¦s R¨²ssia¡­ I hi ha traumes russos, des de Napole¨®, des de la II Guerra Mundial, amb el mili¨® de morts quan van arribar els alemanys¡­, i ara els torna la por d'estar encerclats per l'enemic. No dic que es justifiqui el que han fet a Crimea, ¨¦s injustificable, per¨° cal entendre-ho i ¨¦s el que hem de fer, entendre R¨²ssia.

P. I no l'entenem.

R. Hem perdut la capacitat d'entendre els errors que hem com¨¨s nosaltres despr¨¦s del 1989. Despr¨¦s de l'enfonsament de la URSS es va dissoldre el Pacte de Vars¨°via, per¨° l'OTAN ha seguit tan ampla. No hi ha hagut intents seriosos de crear una nova alian?a de seguretat que inclogui R¨²ssia, i aix¨° s¨®n errors flagrants. Es promet a Ucra?na que formar¨¤ part de la Uni¨® Europea i despr¨¦s de l'OTAN, i ¨¦s l¨°gic que un pa¨ªs com R¨²ssia reaccioni nervi¨®s. Totes aquestes reaccions de Putin tenen les seves causes, i malgrat que a Europa estem acostumats a col¡¤laborar en l'¨¤mbit econ¨°mic i financer no hem aconseguit crear una pol¨ªtica exterior comuna; encara depenem massa de la voluntat dels americans, i els Estats Units s¨®n molt lluny de nosaltres i del que haurem de fer. Si els republicans arriben al poder tindrem un nou rearmament i, de sobte, hi haur¨¤ una pot¨¨ncia militar enfront de R¨²ssia.

P. Ha creat moltes met¨¤fores. La que m¨¦s ha triomfat ¨¦s Oskar Matzenrath. Fa l'efecte que aquest personatge que no volia cr¨¦ixer ni barrejar-se amb el m¨®n adult avui tampoc voldria fer-ho¡­

R. La difer¨¨ncia entre el segle XX i el XXI ¨¦s que el XX estava caracteritzat per les ideologies, i no nom¨¦s pel feixisme itali¨¤, el nacionalsocialisme alemany o el comunisme, sin¨® tamb¨¦ per la del capitalisme dominant. L'¨²nica cosa que ha quedat de totes aquestes ideologies ¨¦s el capitalisme i el capitalisme ¨¦s capa? de canviar. Per¨° el capitalisme s'est¨¤ autodestruint; totes aquestes quantitats irracionals de diners que passen pel m¨®n sencer ja no tenen res a veure amb l'economia real. Aquesta irracionalitat no era tan marcada al segle XX¡­ L'Oskar seria avui una persona diferent, hauria de lluitar contra resist¨¨ncies diferents, i es mouria en ambients completament diferents. Al segle XX provenia d'un ambient proletari i de la petita burgesia i havia de reaccionar. Ara seria un computer free, un hacker o alguna cosa aix¨ª, i hauria de v¨¨ncer altres resist¨¨ncies.

P. Vost¨¨ va ser Oskar Matzenrath?

R. No he aconseguit parar el meu creixement!

P. Li hauria agradat?

R. No, en el fons no¡­ No s¨®c id¨¨ntic a l'Oskar, el que passa ¨¦s que la figura de Matzenrath t¨¦ la seva arrel en la picardia, representa una mena de mirall que t¨¦ una lupa capa? de provocar un incendi, capa? tamb¨¦ d'expressar l'infantilisme del segle XXI, el que no volia anticipar ni defensar-se.

P. Treballa sota figures de Goya. Qu¨¨ li d¨®na Goya?

R. Treballo, en efecte, sota una s¨¨rie de gravats de Goya. Cada vegada que celebro un aniversari important, dels que contenen un 0 o un 5, la meva dona me'n regala algun que encara es ven al mercat¡­ Per mi ¨¦s com la mesura de l'artista, el criteri de deb¨°. ?s d'una imaginaci¨® impressionant, la manera com il¡¤lustra la dem¨¨ncia d'aquest m¨®n! Tinc diversos gravats de Los caprichos?en els quals ens mostra que est¨¤ contra la Inquisici¨®, amb la dem¨¨ncia de l'Esgl¨¦sia cat¨°lica, per una banda, i amb la vida tal com ¨¦s per l'altra¡­ Per mi Goya ¨¦s el gran exemple, i aix¨° em d¨®na la mesura de si alguna cosa ¨¦s bona o ¨¦s dolenta.