Tots contents pel Calder¨®n

Encara hi ha suspens en el derbi madrileny a Europa. La final de quarts queda pel Bernab¨¦u, despr¨¦s d'un duel inicial amb cares i creus per tots dos. D'entrada, la nit d'Oblak, l'¨²nic tancament per un Madrid superior, decidit i autoritari, humiliant en camp contrari amb un rival destenyit. Despr¨¦s, l'Atl¨¨tic de Mandzukic, en el paper de Diego Costa, capa? de fer tornar boig el seu adversari i aixecar el seu equip, molt encomanat pel ritme del croat, de brega en batussa amb tothom, que va acabar a l'al?a, amb cops de pit. D'un Madrid absorbent a un Atl¨¨tic aut¨¨ntic. Tots contents, ning¨² arriba descarrilat a la tornada, tot i que el zero a zero acostuma a consolar m¨¦s el visitant del segon cap¨ªtol. Per¨° entre aquests dos equips res ¨¦s una certesa. Res ¨¦s el que sembla. Va passar en el primer episodi, que va arrencar amb un gui¨® inesperat.

Mandzukic, en el paper de Diego Costa, va fer tornar boig el seu rival i va aixecar el seu equip

A l'Ancelotti sorneguer, en el primer tram, el Madrid el va desmentir des del primer segon. Si amb l'empat en tenia prou, no ho va semblar. En els temps de l'Esp¨¤rtac Simeone, no hi ha hagut millor resposta dels blancs al Calder¨®n, llan?ats al partit sense miraments, a la c¨¤rrega d'Oblak, el millor dels locals amb molta difer¨¨ncia. Aquesta vegada, l'Atl¨¨tic no era aquest equip que lliga el rival, que el mareja per tot el camp. La trampa de deb¨° la va parar el Madrid, colonitzador de la pilota, aventurat al davant com des de fa temps no se'l veia al Manzanares. No s'ho esperaven els matalassers, que es van quedar ben parats, a la merc¨¨ d'un sentinella d'upa com Varane, sotmesos per un estupend Kroos, a la vora de l'omnipresent James, al comp¨¤s de la infinita partitura de Modric, al dictat de Benzema... Al Madrid nom¨¦s el podia abatre Oblak, amb tenalles a les mans en un cara a cara amb Bale, en un altre xut lluny¨¤ del gal¡¤l¨¨s, en una rosca amb l'empenya exterior de James. Pim, pam, pum¡­ I Oblak i m¨¦s Oblak, l'heroi inesperat.

Sostingut pel seu porter, a l'Atl¨¨tic no havia rastre d'Arda i Koke, cosa que el deixava descamisat quan llan?ava serpentines si atrapava alguna pilota. Tampoc l'enxampaven Griezmann i Mandzukic, m¨¦s proclius a emmurallar el rival que a l'avantguarda, i gaireb¨¦ sempre a molta dist¨¤ncia de Casillas, fet que propiciava la pressi¨® alta dels madridistes. No era l'Atl¨¨tic valent, amb Gabi i Mario Su¨¢rez fora d'¨°rbita, subjugats pel ritme de Kroos, Modric i James. A partir d'aquest trident, el Madrid va posar la pilota en marxa, amb pocs tocs, sense conduccions innecess¨¤ries. A falta d'un altre recluta per a la circulaci¨®, hi havia Benzema, a qui no el guanyen les presses.

Per una vegada, el centre del camp era blanc, per fi el Madrid se'l va prendre com un centre d'operacions. No li arribava el garfi a l'Atl¨¨tic, amb els laterals reculats, i amb Arda i Koke m¨¦s temps del compte a la mateixa riba. Si, per casualitat, alg¨² se citava amb Mandzukic all¨¤ a l'horitz¨®, el croat, sense turbo, quedava retratat en carrera per qualsevol defensa visitant. En sec, l'ariet nom¨¦s encadenava faltes en contra, fins a cinc abans dels deu minuts. El quadre de Simeone no trobava empara, excepte en alguns c¨®rners, perqu¨¨ no era l'equip mass¨ªs, tan recognoscible. Al Madrid li faltava Cristiano, el m¨¦s absent, i Bale anava per feina.

Fora de perill amb Oblak, l'Atl¨¨tic va respirar al descans. De tornada, primer va aconseguir que el partit tingu¨¦s m¨¦s corbes. El Madrid va mantenir la fam, per¨° el seu adversari ja va tenir una altra dent, amb Mandzukic guerrer, de p¨²gil amb Ramos, Carvajal i qualsevol que s'interpos¨¦s. Sang i suor, cop de colze amunt i avall. A poc a poc, els locals van rebaixar el ritme del rival, motiu pel qual va brindar Arda, m¨¦s agitador en aquest tram, una benedicci¨® per als blanc-i-vermells.

Asalt a assalt, el grup de Simeone va neutralitzar al seu oponent, rebaixat finalment pels canvis. Els t¨¨cnics van operar contra direcci¨®. Ancelotti es va encomanar al 4-4-2, sense Benzema i amb Isco. I com un altre senyal, Arbeloa per Carvajal, m¨¦s pic i pala. A davant, el t¨¨cnic argent¨ª va tocar la corneta del joc directe, primer amb Ra¨²l Garc¨ªa i despr¨¦s amb Torres. I, com a escorta, encara batallava Mandzukic, el Cid del Manzanares. Va arribar el moment de l'Atl¨¨tic, que ja no necessitava Oblak. Els focus eren a prop de Casillas, al per¨ªmetre del qual van acabar els blanc-i-vermells amb una reacci¨® d'intr¨¨pids. L'Atl¨¨tic va acomiadar com el genu¨ª Atl¨¨tic, en¨¨rgic, fervor¨®s, amb la seva columna de mitjans conquistant el centre del camp, amb el seu atac en batall¨®. Empat a tot, un temps per a cadascun i sense treva rumb a Chamart¨ªn sense Su¨¢rez i Marcelo, sancionats. Tots a l'una, tots contents.