L¡¯FMI eleva al 2,5% la previsi¨® de creixement per a Espanya el 2015

Espanya rivalitza amb el Regne Unit en ritme de creixement i amb Gr¨¨cia en la cursa pel t¨ªtol al pa¨ªs amb m¨¦s atur d'Europa. Aquesta ¨¦s la fotografia en blanc i negre que el Fons Monetari Internacional (FMI) ha presentat aquest dimarts a Washington per a la quarta economia de l'eurozona: el PIB avan?ar¨¤ un 2,5% aquest any i un 2% el vinent, el ritme m¨¦s intens entre els grans del club de la moneda ¨²nica. Per¨° la greu ferida de la crisi segueix oberta i encara sagna: l'atur seguir¨¤ per sobre del 20% fins a finals del 2016.

En nom¨¦s tres mesos, l'FMI ha elevat mig punt el que espera de l'economia espanyola per a aquest mateix any (calculava un progr¨¦s del 2% el gener passat) i ha afegit un parell de d¨¨cimes al pron¨°stic del 2016 en l'informe de perspectives amb el qual arrenca la reuni¨® de primavera de la instituci¨®. A l'FMI li ha costat creure que la demanda interna tindria prou embranzida per sumar-se a la recuperaci¨®, despr¨¦s d'anys de retallades, disminuci¨® de salaris i destrucci¨® d'ocupaci¨®, per¨° aquesta ha fet un pas endavant. Fins i tot la?construcci¨® ha fet acte de pres¨¨ncia i ja torna a aportar creixement a l'economia, per primera vegada des que va esclatar la gran bombolla. I a la caiguda del preu del petroli i la depreciaci¨® de l'euro se sumen ara uns est¨ªmuls monetaris sense precedents per part del Banc Central Europeu (BCE).

Aquests s¨®n els elements en qu¨¨ es basa l'organisme que dirigeix Christine Lagarde per dur a terme la setena revisi¨® ¨Co correcci¨®¨C a l'al?a consecutiva en els pron¨°stics. De les previsions del Fons cal posar l'atenci¨® en la m¨²sica, m¨¦s que en la lletra, ja que les tend¨¨ncies de qu¨¨ parla, els riscos dels quals adverteix, es converteixen en una refer¨¨ncia, per¨° t¨¦ molt a millorar en les seves prediccions: va ser?el que m¨¦s va fallar amb Espanya respecte al 2014, segons una an¨¤lisi que fa Esade amb els pron¨°stics de 24 institucions realitzats la tardor anterior. L'FMI vaticinava un estancament (0%), per¨° el PIB va rec¨®rrer un 1,4%.

Ara l'organisme amb seu a Washington segueix quedant modest respecte al que espera per al 2015 el Govern espanyol ¨Cun avan? de fins al 3%¨C o el Banc d'Espanya (2,8%), per¨° s'atreveix amb dues d¨¨cimes m¨¦s que la Comissi¨® Europea, que al febrer calculava un 2,3%.

Aquesta combinaci¨® de percentatges es refereix al producte interior brut, l'indicador de refer¨¨ncia de l'activitat, per¨° l'economia d'un pa¨ªs ¨¦s alguna cosa m¨¦s i Espanya no aconsegueix v¨¨ncer el seu gran tal¨® d'Aquil¡¤les. L'any passat es va crear ocupaci¨® per primera vegada des que va esclatar la crisi, gaireb¨¦ 434.000 llocs de treball, per¨° encara queden 5,4 milions de persones sense una feina amb la qual guanyar-se la vida, amb dades de tancament del 2014. Aix¨° deixa la taxa d'atur en el 23,7%. Segons l'FMI, aquest 2,5% d'embranzida del PIB del 2015 nom¨¦s aportar¨¤ dues d¨¨cimes menys d'atur, aix¨ª que la taxa es quedar¨¤ en el 22,6%, i el 2% de creixement del 2016 es traduir¨¤ en una taxa del 21%.

Si es mant¨¦ el ritme de generaci¨® de llocs de treball assolit el 2014, caldrien m¨¦s de vuit anys per recuperar tots els que s'han perdut durant la crisi. En canvi, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va fer aquest mateix mes uns n¨²meros molt diferents pel que fa al PIB: el 2016 es podrien recuperar els set punts que s'han perdut des del 2008.

El Fons tornar¨¤ a revisar les seves previsions al juliol i llavors pot tornar a elevar el creixement previst. Aleshores ja es podran comprovar els efectes de les compres de deute p¨²blic a gran escala per part del BCE, un pla que busca estimular l'economia i frenar la caiguda de preus. A Espanya, que segons l'FMI ¨¦s el pa¨ªs amb m¨¦s risc de deflaci¨® a la zona euro, baixaran una mitjana del 0,7%, quan a l'octubre preveien un avan? del 0,6%, segons l'informe del Fons. Les compres del BCE, de moment, van aconseguir la setmana passada que el Tresor emet¨¦s lletres amb tipus d'inter¨¨s negatius, ¨¦s a dir, que els inversors paguessin per prestar diners a l'Estat. Ara cal veure quin efecte t¨¦ sobre el mercat de treball.