Tots els mapes que coneixes estan malament

Cada cert temps, alg¨² ens recorda que tots els mapes estan malament. Com aquesta piulada.

Aquests mapes amb el sud a dalt no s¨®n els que s'utilitzen habitualment a Austr¨¤lia, per¨° s¨ª que s¨®n comuns com a forma de mostrar que l'orientaci¨® amb el nord a dalt ¨¦s arbitr¨¤ria: podria ser qualsevol altra. De fet, al pl¨¤nol s'aprecien tres dels problemes amb els quals s'han trobat els cart¨°grafs al llarg de la hist¨°ria.

1. Cap a on oriento el mapa?

Ens sembla tan obvi que els mapes estiguin orientats cap al nord que oblidem que ¨¦s una convenci¨® i que nord i a dalt no s¨®n sin¨°nims. ¡°No hi ha cap ra¨® purament geogr¨¤fica per la qual una direcci¨® sigui millor que una altra, o per qu¨¨ els mapes occidentals moderns han naturalitzat l'assumpci¨® que el nord hauria d'estar a dalt¡±, escriu Jeremy Brotton a Hist¨°ria del m¨®n en 12 mapes.

De fet, als mapes medievals judeocristians i fins a finals del segle XV, la Terra es representava orientada cap a l'oest, amb l'?sia a dalt, Europa a baix a l'esquerra i l'?frica a baix a la dreta, com al mapamundi de Sant Sever. Al cap i a la fi, orientar ve d'orient.

L'est es preferia en moltes cultures perqu¨¨ era per on sortia el sol, i el sud era la segona direcci¨® en prefer¨¨ncia. L'oest s'associava amb la decad¨¨ncia i la mort, i el nord, ¡°amb la foscor i la maldat¡±. No a tot arreu: els mapes babilonis i xinesos, per exemple, s'orientaven al nord, igual que els proposats per l'astr¨°nom Ptolemeu al segle II despr¨¦s de Crist. S¨ª que sembla assenyat que els mapes per navegar tinguin en compte l'eix nord-sud, tenint en compte l'¨²s de br¨²ixoles, per¨° Brotton ens recorda que es podria haver optat pel sud amb la mateixa facilitat.

Per cert, ¡°tots els estudiosos de l'Edat Mitjana sabien que la Terra era una esfera¡±, explica Umberto Eco a Hist¨°ria de les terres i els llocs llegendaris, citant Dant, Or¨ªgenes, Ambr¨°s, Albert el Gran, Tom¨¤s d'Aquino i Isidor de Sevilla, que fins i tot va calcular la longitud de l'Equador. De fet, els dubtes sobre la ruta que proposava Colom no es devien a la por que caigu¨¦s per un abisme, sin¨® perqu¨¨ es creia que Colom es basava en un c¨¤lcul optimista sobre la mida de la Terra i que la seva ruta no era tan curta com pensava (i no ho era).

Si a alg¨² li queden dubtes sobre com d'arbitrari resulta orientar un mapa en qualsevol direcci¨®, nom¨¦s cal que miri aquesta foto. ?s la Terra tal com es va fotografiar des de l'Apolo 17, amb el pol sud a dalt. S¨ª, normalment se li d¨®na la volta perqu¨¨ ning¨² es posi nervi¨®s.

2. Qu¨¨ poso al centre?

Com es pot veure al mapa de la piulada, Austr¨¤lia est¨¤ situada al mig. La majoria dels mapes ¡°posen la cultura que els va produir al centre¡±, com explica tamb¨¦ Brotton, cosa que t¨¦ sentit no nom¨¦s pol¨ªtic, sin¨® tamb¨¦ pr¨¤ctic: ¨¦s similar a quan obrim Google Maps i el primer que volem saber ¨¦s on som per saber quin cam¨ª hem de seguir.

El centre t¨¦ un valor simb¨°lic, com en el cas del mapamundi de la catedral de Hereford, que es va dibuixar al voltant de l'any 1300 a Anglaterra, per¨° que col¡¤loca Jerusalem al punt mig. O com el mapa del logo de les Nacions Unides, amb centre al pol Nord, perqu¨¨ no s'enfadi ning¨², de manera similar a la projecci¨® que va fer el nord-americ¨¤ Richard Edes Harrison durant la II Guerra Mundial, amb altres objectius: mostrar tant la import¨¤ncia de l'avi¨® en el conflicte com el lloc que ocuparien els Estats Units i la Uni¨® Sovi¨¨tica despr¨¦s de la guerra.

3. Com dibuixo una esfera en un pl¨¤nol?

Aquest ¨¦s un dels problemes m¨¦s complexos per als cart¨°grafs, explica Brotton, ja que ¨¦s impossible projectar una esfera en una superf¨ªcie de dues dimensions sense que hi hagi algun tipus de distorsi¨® en la forma o en els angles. Posem per exemple un mapa que segueix la projecci¨® de Mercator, en el pl¨¤nol del 1569 del qual es basen molts dels actuals.

Tal com recorda aquest v¨ªdeo de Buzzfeed, aquest mapa cont¨¦ proporcions que no s¨®n correctes.

Mercator ¡°va tractar el globus com un cilindre i va mantenir els angles acuradament en la seva superf¨ªcie¡±, explica Brotton. Els meridians no convergeixen com haurien de fer-ho, per aix¨° l'Ant¨¤rtida sembla tan gran i Groenl¨¤ndia tan extensa com Sud-am¨¨rica, malgrat tenir nom¨¦s una vuitena part de la seva superf¨ªcie. A m¨¦s, Europa sembla el doble d'¨¤mplia que Sud-am¨¨rica, quan realment ¨¦s la meitat. Aix¨°, entre altres distorsions.

Per¨° encara que sembli estrany, el Mercator no ¨¦s, ni molt menys, un mal mapa: aquestes distorsions permeten mantenir els rumbs marins en l¨ªnies rectes, que era un dels seus objectius. I, per exemple, Google Maps, Bing i OpenStreetMap utilitzen una variant del Mercator per als seus pl¨¤nols a gran escala, ja que els seus "rectangles sim¨¨trics s'adeq¨¹en perfectament als mosaics de p¨ªxels que conformen un mapa digital", explica Simon Garfield a Al mapa.

?s a dir, totes les projeccions tenen els seus avantatges, per¨° tamb¨¦ els seus inconvenients (i distorsions, que es poden mesurar amb els indicadors Tissot). Fins i tot la d'Arno Peters, del 1973. Al seu mapa, els continents del nord apareixen radicalment redu?ts en mida, mentre que l'?frica i Sud-am¨¨rica es mostren com "ll¨¤grimes enormes relliscant cap a l'Ant¨¤rtida¡±, apunta Brotton. Aquest pl¨¤nol pretenia superar els errors de proporcions del Mercator i posar en evid¨¨ncia que la nostra forma de veure el m¨®n t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques. El mapa de Peters va ser el m¨¦s venut durant les dues d¨¨cades seg¨¹ents i va ser adoptat per entitats com les Nacions Unides i Oxfam. Va arribar fins i tot a la s¨¨rie L'ala oest de la Casa Blanca, on un cart¨°graf pronuncia la frase: "Res ¨¦s on creus que ¨¦s".

Per¨° aquesta projecci¨® tamb¨¦ t¨¦ distorsions i errors de c¨¤lcul: per exemple, Nig¨¨ria i el Txad apareixen el doble de grans. A sobre, Peters tampoc va dir que s'havia basat en el treball de James Gall. Malgrat tots aquests defectes, Brotton recorda que el seu gran m¨¨rit ¨¦s que ¡°va obligar els cart¨°grafs a admetre que els seus mapes mai havien estat i mai podrien ser ideol¨°gicament neutrals o representacions cient¨ªficament objectives¡±. Aix¨° tamb¨¦ va ajudar a crear (o recuperar) projeccions adequades per a usos espec¨ªfics, tenint en compte que cadascuna t¨¦ les seves aplicacions.

Per exemple, la projecci¨® del mapa australi¨¤ de la piulada del principi ¨¦s la Hobo-Dyer, del 2002, i similar a la Gall-Peters. Aquest altre mapa ¨¦s el de Robinson, del 1963, i combina elements dels mapes de Mercator i Gall-Peters, a m¨¦s d'intentar simular certa curvatura, encara que aix¨° porta a distorsi¨® a les zones altes i als extrems.

La de Goode, del 1923, mant¨¦ la proporci¨® de mides, per¨° les direccions i les dist¨¤ncies no s¨®n fidedignes.

La Dymaxion, de R. Buckminster Fuller ¨¦s un icos¨¤edre dissenyat en el qual es mantenen les formes i les dimensions, i intenta representar els continents en un continu.

La Winkel Tripel ¨¦s del 1921 i ¨¦s una de les que ofereix menys distorsions. Des del 1998, National Geographic la utilitza com la seva projecci¨® est¨¤ndard, reempla?ant aix¨ª la Robinson.

A mesura que ens hem familiaritzant amb la imatge del m¨®n, els mapes es fan servir per reflectir temes socials, pol¨ªtics i econ¨°mics. De fet, els pl¨¤nols es distorsionen expressament per reflectir aquests assumptes. Un dels principals exemples d'aquesta tend¨¨ncia ¨¦s l'Atlas of the Real World: Mapping the Way We Live (1998), en el qual Daniel Dorling, Mark Newman i Anna Barford van dibuixar 366 mapes adaptant-los segons dades demogr¨¤fiques, d'immigraci¨®, de mortalitat infantil i de mortalitat en conflictes b¨¨l¡¤lics, entre altres temes. En aquesta l¨ªnia, aquest mapa de TeaDranks, usuari del f¨°rum Reddit, mostra les mides dels pa?sos segons la seva poblaci¨® el 2015. Austr¨¤lia i el Canad¨¤ gaireb¨¦ desapareixen i l'?ndia ¨¦s m¨¦s gran que l'?frica.

Aquest altre de?Jan Van der Weijst ajusta les mides segons la poblaci¨® empresonada per 100.000 habitants a cada pa¨ªs.

Els mapes tamb¨¦ ens poden servir per veure la mida de l'?frica en perspectiva. I aix¨° que aquest exemple segueix la projecci¨® de Mercator: per exemple, el Regne Unit en realitat t¨¦ la meitat d'extensi¨® que Madagascar i no m¨¦s o menys la mateixa.

El mapa anterior cobra especial rellev¨¤ncia si a m¨¦s el comparem amb la riquesa de cada pa¨ªs.