Les paraules que retraten

Estem d'acord que en molts moments, a alguns l¨ªders pol¨ªtics les paraules els traeixen. S'estalviarien contratemps si nom¨¦s apliquessin el proverbi indi que ensenya que nom¨¦s s'ha de parlar quan les paraules demostrin que s¨®n millors que el silenci. No s¨®n poques les vegades que despr¨¦s han de rec¨®rrer a all¨° tan gastat de ¡°han tret de context les meves paraules¡± o ¡°n'han tergiversat el sentit¡±. Amb el temps descobreixes, perqu¨¨ la gent que els escolta no ¨¦s tan ing¨¨nua com ells voldrien que fossin, que al final el sentit d'aquestes paraules, amb contextualitzaci¨® o sense, ¨¦s el que ¨¦s.

Em v¨¦nen al cap alguns mots dignes de figurar en una antologia de bestieses. Recordo, per exemple, un esl¨°gan del PSC que mostrava, en un cartell electoral, l'expresident de la Generalitat Jos¨¦ Montilla demanant: Paraules no, fets. Que un pol¨ªtic renegui de la seva arma fonamental no deixa de ser una paradoxa; a m¨¦s de ser perillosament simptom¨¤tic, com si el mateix pol¨ªtic no confi¨¦s en el que ell enuncia (amb paraules, esclar). No ¨¦s menys incre?ble sentir Artur Mas, en vig¨ªlies de la celebraci¨® de la Diada del 2013, fent al¡¤lusions a la marxa pels drets humans que va encap?alar fa m¨¦s de 50 anys el l¨ªder negre Martin Luther King. No menys sorpresa em va provocar, durant la campanya de les recents eleccions auton¨°miques a Andalusia, sentir la presidenta de la Junta sentenciar gran¨ªticament: ¡°Jo vaig a les eleccions a guanyar, no a pactar¡±. ?s obvi que ning¨² va a unes eleccions a perdre. I tamb¨¦ no ¨¦s menys obvi que despr¨¦s de guanyar sense majoria ¨¦s necessari pactar. Susana D¨ªaz hauria de saber que a la paraula pacte, avui, se l'ha d'adorar com un fetitxe. Aqu¨ª tamb¨¦ pot ser que a D¨ªaz l'inconscient li hagi jugat una mala passada: com si hagu¨¦s oblidat aquells temps gloriosos dels corrons socialistes, aquells temps en qu¨¨ no calia pactar amb ning¨², encara que l'¨¨tica democr¨¤tica exig¨ªs no menystenir les minories parlament¨¤ries per m¨¦s minories que fossin.

Ara, quan escric aix¨°, m'acabo d'assabentar que el proper esl¨°gan electoral del PSOE ser¨¤ alguna cosa semblant a Governar per a la majoria. Sembla que al think tank del PSOE els falta una mica de bibliografia apareguda en els ¨²ltims anys sobre la relaci¨® de les noves maneres d'entendre el funcionament democr¨¤tic amb les minories, totes les minories, des de les parlament¨¤ries fins a les socials.

No hi ha cap dubte que els dirigents del PP tenen un seri¨®s problema amb la gent que no ¨¦s normal com ells voldrien que fossin

Tot aix¨° que desgrano ve a prop¨°sit d'unes declaracions del president del Govern espanyol. En l'¨²ltima reuni¨® de la junta directiva del PP, Rajoy va dir, despr¨¦s de repartir desdenys, denigracions i menyspreus a tort i a dret, que ells volen governar per a la gent normal. Unes paraules com aquestes recordo que les vaig sentir que les esgrimia alguna vegada l'alcaldessa de Madrid, Ana Botella.

No hi ha cap dubte que els dirigents del PP tenen un seri¨®s problema amb la gent que no ¨¦s normal com ells voldrien que fossin. Fins i tot el comencen a tenir amb la male?da parauleta. Per aix¨° m'apropo a la gran Mar¨ªa Moliner. M'instrueix en les dues primeres accepcions de la paraula normal: 1) S'aplica al que serveix de norma o regla. 2) S'aplica al que ¨¦s o ocorre com sempre o sense res rar o extraordinari. Suposo que quan el senyor Rajoy parla de la gent normal, es refereix a les dues accepcions que registra el Moliner. ?s a dir, seguint aquestes definicions, tots som gent normal, per¨° sembla que pel PP alguns s¨®n m¨¦s (o menys) normals que d'altres.

Vegem exemples de normalitat per la c¨²pula del PP. Afirmar que aquest any Espanya acabar¨¤ amb un creixement del PIB d'entre dos i tres punts ¨¦s normal. Per¨° dir que aquesta pujada no dissimula, ni molt menys corregeix, l'enorme desigualtat que es produeix entre la poblaci¨®, fent que els rics ho siguin m¨¦s i els pobres, m¨¦s pobres, aix¨° no ¨¦s de gent normal. Correspon a gent no tot el normal que es desitjaria ¨Cgent a la qual el PP dispensar¨¤ gran atenci¨®, de la mateixa manera que el PSOE far¨¤ amb les majories que els votin¨C que es vagi dient (i demostrant jur¨ªdicament) que les portes del PP s'obren amb m¨¦s disponibilitat a les crides de la corrupci¨®.

I passant a la q¨¹esti¨® catalana. Mariano Rajoy deu pensar que ¨¦s propi de gent amb escasses dosis de normalitat caminar exigint tant s¨ª com no que es respongui a la llista de 23 exig¨¨ncies que li va presentar Mas el juny de l'any passat. I molt menys normal pel senyor Rajoy deuen ser els que constantment conviden al di¨¤leg d'Estat per reformar la Constituci¨®. Coneix Rajoy el que pensava el pare de la independ¨¨ncia nord-americana, Thomas Jefferson, sobre la capacitat de l'¨¦sser hum¨¤ per perfeccionar-se amb el pas del temps i adquirir saviesa humana? Ha estat una persona normal o anormal Thomas Jefferson per haver dit que cada generaci¨® hauria de reescriure la Constituci¨®, ¨²nica manera, segons ell, d'evitar que la societat ¡°estigu¨¦s sempre sota el r¨¨gim dels seus avantpassats b¨¤rbars¡±?

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari