La profecia de D¨¹rrenmatt

"Hi ha tres tipus d'escriptors: els que parlen d'ells mateixos, els que parlen de la societat, i els que parlen amb exemples o par¨¤boles". Aix¨° afirmava Friedrich D¨¹rrenmatt, que s'inclo?a en aquest ¨²ltim grup, ja que el dramaturg su¨ªs utilitzava met¨¤fores ir¨°niques per parlar del temps que li havia tocat viure. Aix¨° va fer a?Frank V, una de les seves obres fonamentals, revisada en diverses ocasions per ell mateix i que definia com una par¨¤bola de la societat. En aquesta obra parla de l'heroi d'un banc, del qual ¨¦s propietari la mateixa fam¨ªlia des de fa generacions. Ell i la seva dona cometen tota mena d'atrocitats que posen en evid¨¨ncia les males pr¨¤ctiques de la banca i el capitalisme.

Aix¨° era el 1959, quan la va estrenar no exempta d'esc¨¤ndol i subtitulada com a?Opereta d'una banca privada, tres anys despr¨¦s d'estrenar La visita de la vella dama. Ara, que l'han portat a escena el director Josep Maria Mestres i el dramaturg Sergi Belbel, ¨¦s m¨¦s aviat un retrat d'actualitat, prec¨ªs, cruel i fidel, que han bastit i han convertit en una devastadora com¨¨dia musical sobre la banca, en versi¨® ¨°pera rock.

El muntatge que s'estrena avui dijous (fins al 22 de maig) al Teatre Lliure de Barcelona, amb un repartiment en el qual intervenen, entre d'altres, M¨®nica L¨®pez, Eduard Farelo i Ferran Ra?¨¦, compta amb el grup Obeses en la part musical, encap?alats pel cantant i guitarrista Arnau Tordera, aqu¨ª tamb¨¦ actor i responsable de la versi¨® de la m¨²sica original de Paul Burkhard. Mestres ha col¡¤laborat amb l'escen¨°graf Pep Duran per apropar pl¨¤sticament l'espectacle al g¨¨nere del music hall, sense renunciar del tot al teatre ¨¨pic.

Escrita per un su¨ªs, ¨¦s una cr¨ªtica brutal al m¨®n dels bancs

L'obra, muntada a Espanya molt poques vegades, compta amb una recordada posada en escena de Mario Gas per al Centre Dram¨¤tic Nacional (CDN) el 1989, amb Luis Escobar en el seu ¨²ltim paper teatral. A l'estrena, i en contra del costum que tenia, va assistir D¨¹rrenmatt. I l'obra va tenir un aplaudit muntatge programat per Llu¨ªs Pasqual, en aquell moment director del CDN, igual que ara com a director del Teatre Lliure. "?s una pe?a plena d'inter¨¨s, que era inevitable recordar especialment en aquests temps en qu¨¨ estem envoltats de banquers delinq¨¹ents", assenyala Pasqual, que afegeix, entre riures, que l'obra sembla molt catalana: "Hi ha falsos morts entre els banquers, i aix¨° recorda el cas de De la Rosa".

¡°No cal perdre de vista que est¨¤ escrita el 1959, per un su¨ªs, i ¨¦s una cr¨ªtica brutal al m¨®n de la banca¡±, puntualitza Mestres, que creu que aquesta pe?a est¨¤ a mig cam¨ª entre una com¨¨dia bufa i una trag¨¨dia que ens insta a exorcitzar a trav¨¦s de l'humor.

Per la seva banda, Belbel recorda que D¨¹rrenmatt t¨¦ un punt brechti¨¤ (encara que no tan did¨¤ctic) i shakespeari¨¤, per all¨° dels seus potents personatges turmentats i trastocats, "encara que ¨¦s un escriptor que t¨¦ tamb¨¦ alguna cosa d'illa, que no se sap on catalogar", apunta sobre aquest autor, que en aquesta pe?a, a m¨¦s de valenta, considera un gran visionari. ¡°La meva versi¨® ¨¦s molt fidel a l'original¡±. En realitat, qui no es va mantenir fidel a l'original va ser el mateix D¨¹rrenmatt, que va retocar diverses vegades la seva obra i fins i tot en va canviar el final.

Aqu¨ª Belbel ha treballat amb les tres versions oficials per crear la seva. Totes marcades, segons Mestres, per la condici¨® de pintor de D¨¹rrenmatt, que tamb¨¦ es va dedicar molts anys a la filosofia i a escriure novel¡¤les polic¨ªaques: "L'obra ¨¦s plena de retalls expressionistes, de personatges grotescs, amb alguna cosa d'herois shakespearians. Som davant d'un autor que, a m¨¦s, era molt gamberro¡­ per descomptat, hi ha alguna cosa devastadora, per¨° amb una gran profunditat moral i molt comprom¨¨s amb l'¨¦sser hum¨¤; encara que sempre est¨¤ present el riure, una arma meravellosa per combatre la por".