23 d¡¯abril cada dia

S¨®n les dues preguntes que m¨¦s es repeteixen abans de Sant Jordi quan intentes conv¨¨ncer alumnes, pares i, per qu¨¨ no dir-ho, professors, que llegeixin un llibre: ¡°B¨¦, per¨°, per qu¨¨ ho haig de llegir? Per a qu¨¨ serveix?¡±. El m¨¦s f¨¤cil i el m¨¦s habitual ¨¦s posar-se les mans al cap i exclamar que on anirem a parar, que quina barbaritat, que tot s'acaba i que abans s¨ª que s¨ª. Passa que en molts casos no se sap donar una resposta adequada i la millor sortida ¨¦s fer-se el gran of¨¨s per tanta incultura. L'ESO, la tele i Internet i la culpa ¨¦s negra i ning¨² la vol.

Per¨° aix¨° no respon a la pregunta 'per a qu¨¨ serveix llegir aquest llibre?', que a mi em sembla pertinent perqu¨¨ me l'he formulat amb freq¨¹¨¨ncia i la resposta, moltes vegades, ha estat que per a res. ?s clar que la pregunta va m¨¦s enll¨¤ dels llibres. Dir els llibres ¨¦s tan gen¨¨ric que amb prou feines vol dir res.

Per¨° la pregunta s¨ª que vol dir alguna cosa. I la resposta tamb¨¦.

Durant anys, com tothom, he estat alumne en moltes assignatures la utilitat de les quals mai no se m'ha explicat. Les matem¨¤tiques m'encantaven per¨°, era necessari resoldre aquelles desenes de p¨¤gines d'exercicis d'integrals i derivades sense que ning¨² ens digu¨¦s per a qu¨¨ servien exactament? Era com una lectura obligat¨°ria sense ra¨® i aix¨° quan la lectura obligat¨°ria existia. Durant alguns anys, en comptes de llegir les p¨¤gines de Quevedo, Lope de Vega, Clar¨ªn, Machado i altres, em vaig haver d'aprendre de mem¨°ria les seves dates de naixement i els t¨ªtols de les seves obres principals. I les capitals dels pa?sos i els rius m¨¦s llargs, i all¨° era un desastre i puc dir que em vaig fer la mateixa pregunta. Em consta que no era l'¨²nic i em consta que es mant¨¦.

No es pot conv¨¨ncer ning¨² de res sense proves de c¨¤rrega i sento dir que la lectura les t¨¦ poc espectaculars per a qui no les vol veure o per a qui no les sap explicar. Imagineu-vos un programa de cuina o de subhasta de mobles: el simple entreteniment t¨¦ molt m¨¦s valor que tot el que puguem dir a favor d'Eduardo Galeano o G¨¹nter Grass si no sabem transmetre per qu¨¨ s¨®n tan importants.

?s cert, la lectura t¨¦ els seus inconvenients a l'hora de presentar-se com una cosa ¨²til; n'hi ha prou amb recordar que aquelles sis famoses propostes per al proper mil¡¤lenni que va formular Calvino podrien ser les millors mostres de la barb¨¤rie del mercat, levitat, exactitud i rapidesa dels fluxos monetaris, visibilitat publicit¨¤ria, multiplicitat de poders i la seva consist¨¨ncia. El discurs majoritari assenyala que la mem¨°ria i la capacitat de reflexi¨® no s¨®n elements que es puguin posar a la balan?a, que la lectura ha de ser fragmentada, en grup, i si pot ser, de menys de cent quaranta espais.

Tot aix¨° no nom¨¦s ¨¦s mentida, sin¨® que forma part del secret m¨¦s ben guardat del poder, dels diversos poders: l'habilitat lectora, la capacitat interpretativa dels fets, la pr¨¤ctica en l'an¨¤lisi de discursos i la destresa a l'hora d'elaborar relats ha estat i continuar¨¤ estant en la base de qualsevol forma de progr¨¦s personal i social. Les novetats m¨¦s interessants les publiquen editorials universit¨¤ries nord-americanes i tenen un preu prohibitiu. De vegades injustificadament car, altres barat¨ªssim pel que ofereixen: avan?os, aportacions, alguna cosa nou. A m¨¦s, no se solen traduir.

Els qui produeixen coneixement saben que tamb¨¦ estan produint poder i no el cediran sense una contrapartida. Us puc assegurar que no menyspreen ni els llibres de Grass ni els de Galeano, que saben que han d'estar oberts a les novetats editorials, que han de ser permeables i que accepten amb gust el deure d'aprendre. De tot aix¨° se'n diu lectura. Si fos un conspiranoic pensaria que hi ha un veritable complot per impedir que la gent llegeixi, que s'ha ordit un pla perqu¨¨ renunciem alegrement i volunt¨¤ria a l'¨²nica cosa que ens permet accedir no ja a l'ascensor social, sin¨® a posar els fonaments de la casa comuna en la qual instal¡¤lar-hi el buit, les escales i els pisos als quals condueixen.

Saber explicar qu¨¨ ¨¦s el que hi ha realment en joc quan parlem de llegir hauria de ser el primer pas del que es diu motivaci¨® i que abans es deia inter¨¨s. No ¨¦s que llegir sigui ¨²til. ?s que ¨¦s molt probable que encara no h¨¤gim trobat una manera millor de relacionar-nos amb ¨¨xit amb el m¨®n. L'¨²ltim crit consisteix a dir que l'acc¨¦s a la cultura ja no garanteix l'acc¨¦s a l'ascensor social. Intenteu pujar-hi sense lectures. Res de bo no ha passat a Occident que no sigui als llibres. Les coses dolentes tamb¨¦ s'han escrit, d'aqu¨ª la necessitat de llegir, de voler llegir, de voler aprendre a llegir.

Aix¨°, ¨¦s clar, t¨¦ una contrapartida. Els llibres han de ser ¨²tils, almenys tan ¨²tils com els de Grass o Galeano. I nosaltres, ¨²tils tamb¨¦ per saber llegir-los i explicar-los. En cas contrari, el seg¨¹ent que ens preguntaran ser¨¤ per a qu¨¨ servim els que escrivim i publiquem. Ho preguntaran amb ra¨® i pot ser que tampoc sapiguem respondre.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.