Ecologistes demanen la prohibici¨® de matar un llam¨¤ntol en escena

Acostumat a estendre el p¨¤nic entre els seus semblants, el director i dramaturg Rodrigo Garc¨ªa (Buenos Aires, 1964) acaba d'enfrontar-se a una nova pol¨¨mica a Fran?a, on l'estrena del seu espectacle Accidens ha provocat protestes que han exigit fins i tot la prohibici¨® de l'espectacle. A l'obra, que es representa a La M¨¦nagerie de Verre de Par¨ªs fins al 18 d'abril, el protagonista sacrifica un llam¨¤ntol penjant-lo d'un cable, abans de partir-lo, cuinar-lo a la planxa i cruspir-se'l amb una ampolla de vi blanc.

L'obra pret¨¦n reflexionar sobre la brutalitat que marca les relacions entre l'¨¦sser hum¨¤ i la naturalesa, per¨° tamb¨¦ es pot llegir com?una par¨¤bola sobre la tortura dictatorial a l'Argentina. Poc partidaris de les segones lectures, els defensors dels drets dels animals fa setmanes que protesten contra la pe?a. Una petici¨® que circula per les xarxes socials ha recollit 29.000 signatures des del gener. ¡°Acceptar aquesta representaci¨® ¨¦s accedir al fet que la tortura i l'execuci¨® d'un animal es puguin mostrar com un entreteniment¡±, sostenen els impulsors de la campanya. La setmana passada, durant l'estrena de l'obra a Montpeller ¨Con l'hispanoargent¨ª dirigeix el Centre Dram¨¤tic Nacional des del 2014¨C, un petit grup de manifestants van protestar davant el teatre, cridant ¡°la tortura no ¨¦s la nostra cultura¡±.

El director va respondre amb una contundent missiva, on titllava els manifestants d'¡°incre?blement ximples¡±, acusant-los de ¡°portar a dins un dictador¡± i ¡°conformar-se amb una exist¨¨ncia de fantasmes¡±. Poques hores abans de l'estrena parisenca, Garc¨ªa es mostrava contrariat per aquestes reaccions furibundes. ¡°Una obra ¨¦s un acte po¨¨tic. Aquesta pret¨¦n crear un univers d'opressi¨®, agonia i suspensi¨® en el temps. ?s decebedor que la gent nom¨¦s se centri en les bajanades. Quan veus que l'obra no s'ent¨¦n en la seva profunditat i el p¨²blic es queda a l'exterior, et preguntes si estar¨¤s apostant per una po¨¨tica equivocada¡±, reconeixia Garc¨ªa. ¡°Al mateix temps, em sento incapa? de canviar la meva feina, perqu¨¨ no tinc cap altra manera d'expressar-me que no sigui aquesta¡±.

Malgrat la pol¨¨mica, Garc¨ªa juga a casa, sens dubte. Despr¨¦s de despuntar en l'escena madrilenya dels noranta, ja fa una d¨¨cada i mitja que ha esdevingut un nom de refer¨¨ncia del teatre contemporani a Fran?a, on ha representat les seves obres en escenaris tan prestigiosos com el Th¨¦?tre de la Ville o el Festival d'Aviny¨®, i ha estat objecte de tesis doctorals i fins i tot ha format part ¡°dels programes de secund¨¤ria¡±, com afirma amb sorpresa. Aquesta ¨¦s la tercera obra de Garc¨ªa que es representa a Par¨ªs des de principis d'any. ¡°El tracte que em donaven a Espanya era d'alternatiu i underground. Em va cridar l'atenci¨® que, a Fran?a, les mateixes obres no quedessin relegades a una petita sala en un soterrani per a 40 persones, sin¨® que es representessin en un gran teatre per a un p¨²blic general¡±, admet.

La meva generaci¨® va fracassar: ning¨² va obtenir un c¨¤rrec p¨²blic per canviar les coses des de dins. No hem deixat un panorama millor als joves, sin¨® fins i tot pitjor

Per Garc¨ªa, dirigir un teatre p¨²blic espanyol li sembla inviable. ¡°La prova ¨¦s que no m'ho han proposat mai. A Espanya es busca un perfil m¨¦s conservador¡±, lamenta. ¡°En aquest sentit, la meva generaci¨® va fracassar. Vam haver de suportar la injust¨ªcia, deixar de treballar o canviar de pa¨ªs. Cap dels que ten¨ªem un llenguatge diferent vam aconseguir un c¨¤rrec p¨²blic per poder canviar les coses des de dins. No hem pogut deixar un panorama millor als joves. M'atreviria a dir que avui ¨¦s fins i tot pitjor que als noranta¡±.

Garc¨ªa situa en aquest grup Carlos Marquerie, Antonio Fern¨¢ndez Lera, La Ribot, Olga Mesa, ?scar G¨®mez o Ang¨¦lica Liddell, que va anunciar al desembre que renunciava a actuar a Espanya d'ara endavant davant la falta de suport institucional. ¡°Entenc la seva r¨¤bia, per¨° espero que torni aviat, perqu¨¨ per culpa de gestors culturals ineptes qui s'acaba fotent ¨¦s el p¨²blic. Que l'Ang¨¦lica no treballi a Espanya ¨¦s una cosa que acaba perjudicant els ciutadans, encara que aquesta no sigui la seva intenci¨®¡±, opina. El dramaturg afirma que no s'ha plantejat mai deixar-ho c¨®rrer. ¡°Treballo on puc i com puc, encara que ¨¦s cert que a Espanya ¨¦s on el p¨²blic em rep pitjor¡±, assegura. ¡°Em molesta, per¨° no tant per mi, que no em considero en absolut un artista necessari, sin¨® com un s¨ªmptoma d'alguna cosa m¨¦s general¡±. Garc¨ªa tornar¨¤ a Madrid amb Daisy als Teatros del Canal, que es representar¨¤ dins del Festival de Tardor a Primavera del 29 al 31 de maig; Echad mis cenizas sobre Mickey, que representar¨¤ al Teatro Valle Incl¨¢n de l'11 al 14 de juny. A m¨¦s, Accidens es podr¨¤ veure al Teatro Pradillo de Madrid, en programa doble amb el seu nou espectacle Flame, del 12 al 13 de juny. De cara al 2016, t¨¦ en projecte una posada en escena d'El rapte en el serrall?de Mozart a l'?pera de Berl¨ªn.

A m¨¦s, Garc¨ªa segueix endavant amb la seva transformaci¨® del Centre Dram¨¤tic de Montpeller, on tampoc va ser rebut amb els bra?os oberts despr¨¦s de ser nomenat per sorpresa per l'exministra de Cultura, Aur¨¦lie Filippetti, que va creure en un projecte rupturista i multidisciplinari. ¡°Les arts esc¨¨niques s¨®n una cosa molt extensa. No podem programar nom¨¦s teatre de text¡±, sost¨¦ Garc¨ªa. ¡°Per molts espectadors, ha estat un cataclisme i una mala passada. A la gent li agradava tenir el seu teatret de prov¨ªncies, les seves obres cl¨¤ssiques que els donaven seguretat, tot i que despr¨¦s s'adormissin a la butaca¡±.