Autisme o cosmopolitisme

La Galeria Marc Dom¨¨nech fa un altre tour de force per presentar a Barcelona un dels grans artistes consagrats francesos del segle XX, Jean Dubuffet (Le Havre, 1901 - Par¨ªs, 1985). Amb aix¨° continua la tasca iniciada en l¡¯establiment del passatge Mercader; la seva exposici¨® inaugural va estar dedicada a Andr¨¦ Masson, i ja abans, a la desapareguda galeria Oriol, havia sabut combinar noms internacionals, com Alberto Magnelli, Jacques Lipchitz i Joaqu¨ªm Torres-Garc¨ªa. L¡¯actual exposici¨® Dubuffet, amb obres de mitj¨¤ i petit format, fa un rep¨¤s a tota la traject¨°ria de l¡¯artista, des dels seus inicis, a mitjan anys quaranta, fins a la seva darrera producci¨®, als vuitanta.

El pintor franc¨¨s va comen?ar molt tard a dedicar-se de ple a l¡¯art. De jove va estudiar a l¡¯Acad¨¦mie Julien, i va freq¨¹entar l¡¯ambient bohemi dels moderns del Par¨ªs dels anys vint, per¨° va retornar a Le Havre per dedicar-se al negoci familiar del comer? de vi a gran escala. Home solitari, c¨ªnic i secret, de jove deia que un home com cal havia de tenir dona, fills, cotxe i gos, i aix¨ª ho va fer. Val a dir, per¨°, que de la filla amb prou feines se¡¯n va cuidar, i la primera dona, Paulette, el va deixar perqu¨¨ la gelosia se la menjava de viu en viu, sobretot per l¡¯¨ªntima amistat que el seu marit tenia amb Max Jacob, obertament homosexual. Despr¨¦s del desastre de la vida convencional, Dubuffet va provar sort amb Lily, model de Montparnasse. Amb la nova parella hi va viure per sempre m¨¦s i va ser una bona col¡¤laboradora. Als 42 anys va decidir dedicar-se de manera exclusiva a la pintura comen?ant en blanc i sense cap escola, mogut per l¡¯inter¨¨s que li despertaven l¡¯obra d¡¯aficionats i la terap¨¨utica dels malalts mentals, com tamb¨¦ la de la gent sense estudis art¨ªstics, que ell anomenaria Art Brut i de la qual seria un defensor a ultran?a. L¡¯esquizofr¨¨nica su?ssa Alo?sse, el m¨¨dium Joseph Cr¨¦pin o el perruquer anarquista exiliat espanyol Fernando Hern¨¢ndez serien alguns dels artistes celebrats per Dubuffet. Al llarg dels anys va reunir milers i milers d¡¯obres d¡¯Art Brut i va oferir la seva col¡¤lecci¨® al Mus¨¦e des Arts D¨¦coratives de Par¨ªs, aquesta instituci¨® l¡¯hi va refusar i al final la va donar a Lausana, que en faria un museu.

El Macba s¡¯hauria d¡¯haver dedicat a la hist¨°ria de l¡¯art catal¨¤ des de 1950

La recerca de l¡¯Art Brut, pur i visceral, lluny de l¡¯infantilisme del na?f i de l¡¯art ¨¨tnic, era una declaraci¨® de principis per a Dubuffet, un posicionament que el situava al marge de tothom, per m¨¦s que la seva pintura, de manera inevitable, es relacion¨¦s amb altres experi¨¨ncies que es donaven de manera simult¨¤nia a Europa o als Estats Units, un fet que ell sempre va negar. Va ser, precisament als Estats Units, el lloc on l¡¯artista franc¨¨s va ser m¨¦s apreciat en un primer moment. El prestigi¨®s galerista Pierre Matisse ¡ªfill del c¨¨lebre pintor i tamb¨¦ marxant de Joan Mir¨®¡ª des de Nova York va situar de seguida Dubuffet entre els grans artistes europeus del moment. D¡¯esperit inquiet, per¨°, no es va quedar amb l¡¯¨¨xit immediat i va anar evolucionant del primitivisme virulent cap a l¡¯abstracci¨® total i mat¨¨rica per despr¨¦s, sota una certa influ¨¨ncia de Fernand L¨¦ger, i coincidint amb la irrupci¨® del Pop Art, crear el 1963 L¡¯Hourloupe, un sistema de pintar sorprenent amb l¨ªnies i formes encaixades entre si que seria un dels seus principals encerts i que el duria a aplicar-lo en escultura, escenografia, assemblatge i instal¡¤lacions, sent un precursor de les tend¨¨ncies dels seixanta i setanta.

Tot i que el Dubuffet d¡¯abans de L¡¯Hourloupe t¨¦ molt a veure amb l¡¯art modern que s¡¯estava fent a l¡¯¨¨poca a Catalunya, des les ceres primitivistes de Josep M. de Sucre a les textures d¡¯Antoni T¨¤pies, passant per les figures de Joan Pon? just abans de Dau al Set, o les ¡°maculatures¡± de Joan Josep Tharrats, la seva obra s¡¯ha vist aqu¨ª relativament poc. L¡¯exposici¨® de Marc Dom¨¨nech ¨¦s la primera retrospectiva que se celebra al pa¨ªs. Si el Macba no hagu¨¦s estat una princeseta malcriada que podia fer el que li don¨¦s la gana, en ares de ser la fa?ana ¨¤ la p¨¤ge de la Barcelona m¨¦s presumida, n¡¯hauria pogut mostrar alguna retrospectiva amb els anys que fa que ¨¦s un museu d¡¯art contemporani, per¨° de fet, encara molt abans d¡¯aix¨°, potser s¡¯hauria d¡¯haver dedicat a fer el discurs de la hist¨°ria de l¡¯art catal¨¤ de la segona meitat del segle XX ¡ªque ¨¦s el que en principi li pertocava¡ª i haver-lo sabut col¡¤leccionar per, despr¨¦s, contextualitzar-lo comme il faut amb la resta.