Diagn¨°stic d¡¯una recuperaci¨®

La successi¨® de dades positives dibuixen el principi de la fi de la crisi m¨¦s gran de la democr¨¤cia. ¡°Aix¨° s¨®n molt m¨¦s que brots verds¡±, certifica Rafael Dom¨¦nech, responsable d'economies desenvolupades a BBVA Research, en refer¨¨ncia a la fallida sortida de la recessi¨® el 2010. ¡°La recuperaci¨® ens ha sorpr¨¨s, sobretot no esper¨¤vem una creaci¨® d'ocupaci¨® tan r¨¤pida el 2014¡±, detalla el catedr¨¤tic de la Universitat de Val¨¨ncia. En les seves primeres estimacions sobre el que passaria l'any passat, el servei d'estudis del banc anticipava un creixement de l'1%, una mica inferior a l'avan? del PIB registrat finalment (1,4%). Per¨° tot just anticipava una creaci¨® de 50.000 llocs de treball al llarg de l'any, i finalment han estat 435.000.

Si l'evoluci¨® m¨¦s recent ¨¦s positiva, a la foto fixa hi segueixen predominant els tons foscos. ¡°Tot i que es compleixi el pron¨°stic de crear un mili¨® de llocs de treball?entre el 2014 i el 2015, aix¨° nom¨¦s suposa recuperar un de cada tres llocs de treball perduts en la crisi¡±, exemplifica Dom¨¦nech, ¡°i aix¨° explica la decepci¨® de molta gent¡±.

¡°Que sigui sostenible la recuperaci¨® ¨¦s un fet incert¡±, diu Garc¨ªa Montalvo

La cronologia de la crisi est¨¤ condicionada per les dificultats de finan?ament de l'economia espanyola, molt endeutada, despr¨¦s del desinflament de la bombolla immobili¨¤ria i els dubtes dels mercats sobre la continu?tat de la zona euro. Les successives intervencions del Banc Central Europeu, a partir del 2012, van canviar la tend¨¨ncia. Com a contrapartida, el Govern espanyol va assumir un contundent paquet de retallades i reformes. Primera lli?¨®: la pertinen?a a la zona euro no blinda de l'efecte dels desequilibris acumulats (exc¨¦s de deute, exc¨¦s de ma¨®, baixa productivitat, molta ocupaci¨® de baixa qualificaci¨®) durant anys. I el seu suport en moments de sotsobre no ¨¦s autom¨¤tic, sin¨® fruit de negociacions complexes.

¡°Per primera vegada no tenim el control del tipus de canvi ni de la pol¨ªtica monet¨¤ria. I el nivell d'endeutament acumulat tampoc t¨¦ precedents¡±, planteja Josep Oliver, catedr¨¤tic d'Economia de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona. Jos¨¦ Garc¨ªa Montalvo, catedr¨¤tic d'Economia a la Pompeu Fabra, assenyala que ¡°aquesta sortida de la crisi s'assembla a altres en qu¨¨ primer creixen les exportacions, la balan?a exterior es recupera i despr¨¦s augmenta el consum¡±. Per¨° aquesta vegada el reequilibri de la balan?a exterior s'empeny ¡°amb una devaluaci¨® interna, salarial, no amb una devaluaci¨® de la moneda¡±, la qual cosa t¨¦ altres implicacions.

Garc¨ªa Montalvo tamb¨¦ veu semblances amb ¡°altres crisis banc¨¤ries, que s¨®n m¨¦s llargues, m¨¦s nocives¡±. Per¨°, afegeix, ¡°que aquesta sortida sigui sostenible, per l'entorn en el qual es produeix i per les caracter¨ªstiques de l'economia espanyola, ¨¦s un fet molt incert¡±.

Amb els alts nivells de deute i desocupaci¨® acumulats i el nul marge fiscal en molts pa?sos, el BCE ha optat per una massiva intervenci¨® en el mercat de bons p¨²blics. L'objectiu ¨¦s for?ar els inversors a despla?ar-se a altres t¨ªtols de m¨¦s risc per reconduir el finan?ament a empreses i fam¨ªlies i afavorir aix¨ª un ajust gradual del deute. ¡°Mai hem estat en un embolic monetari com aquest. El 2008, despr¨¦s de la fallida de Lehman Brothers, les lletres del Tresor dels EUA es van posar en tipus negatius i recordo que els vaig dir als meus alumnes que viv¨ªem una situaci¨® excepcional. Ara, despr¨¦s de la intervenci¨® del BCE ¨¦s gaireb¨¦ la norma¡±, recorda el catedr¨¤tic de la Pompeu Fabra.

En l'¨²ltim informe de La Caixa Research, l'economista en cap del servei d'estudis de l'entitat, Jordi Gual, incideix en el mateix aspecte, ¡°fins i tot a costa de tirar una mica d'aigua al vi de la tan esperada recuperaci¨®¡±. Gual d¨®na per fet un per¨ªode perllongat de ¡°condicions monet¨¤ries molt laxes¡±, per¨° insisteix a aprofitar-lo per reduir l'endeutament, sobretot el p¨²blic, que no para de cr¨¦ixer.

Oliver creu poc realista tornar d'aqu¨ª quatre anys als 20 milions de llocs de treball

La millora del finan?ament, la depreciaci¨® de l'euro i la rebaixa del petroli s'han aliat per impulsar les expectatives de creixement prop del 3% anual. El Govern, fins i tot, confia a presentar-se a les eleccions amb la creaci¨® de 800.000 llocs de treball el 2015 i projecta tornar als 20 milions de llocs en quatre anys. A Josep Oliver no li surten els comptes. ¡°Si no ¨¦s a trav¨¦s de la construcci¨® i el sector p¨²blic simplement no s'hi arribar¨¤. L'estructura del treball, de l'economia, hauria de ser diferent. I l'alternativa, un creixement de la demanda alimentada per un finan?ament excessiu, tampoc es produir¨¤, ja que la Comissi¨® Europea i el BCE ara no ho permetran¡±.

Per Oliver, ¡°el canvi estructural m¨¦s gran en aquesta etapa¡± tamb¨¦ t¨¦ segell europeu i ¨¦s especialment rellevant per a Espanya: el trasp¨¤s de la supervisi¨® de la banca al BCE. ¡°Quan la crisi esclata, les fam¨ªlies i empreses d'It¨¤lia estan moderadament endeutades, res a veure amb Espanya¡±. ¡°Se'n van menysvalorar els riscos, i ara la supervisi¨® i els mercats exigeixen m¨¦s recursos propis a les entitats¡±, coincideix Dom¨¦nech, que descarta que l'exc¨¦s de liquiditat pugui tornar a traduir-se en l'exc¨¦s de deute i males decisions d'inversi¨®.

Precisament dels organismes internacionals, que no paren de glossar l'exemple d'Espanya per seguir la recepta de retallades i reformes, tamb¨¦ v¨¦nen els advertiments. ¡°Fins que l'atur no baixi molt, la recuperaci¨® espanyola no podr¨¤ considerar-se una hist¨°ria d'¨¨xit¡±, ha sintetitzat aquesta setmana l'economista cap de l'FMI, Olivier Blanchard. La taxa d'atur encara est¨¤ per sobre del 23% i el Fons no creu que baixi del 20% fins al 2017.

¡°Aquesta euf¨°ria em preocupa molt; hi va haver altres moments de complaen?a i van sortir malament¡±, recorda Oliver, que insisteix: ¡°Aquesta economia ha de canviar de dalt a baix, ja ¨¦s la tercera vegada en la meva vida que veig taxes d'atur superiors al 20%¡±.

Si alguna cosa s'ha repetit en les crisis recents de l'economia espanyola ¨¦s que se salden amb una enorme destrucci¨® d'ocupaci¨®. Tamb¨¦, que se'n surt amb un ¨²s intensiu de contractes precaris i temporals, i aix¨° facilita despr¨¦s encara m¨¦s l'ajust per aquesta via. Els experts consultats discrepen sobre si la reforma laboral del Govern del PP ha contribu?t a afrontar el problema.

¡°La reforma laboral ha fet m¨¦s f¨¤cil l'acomiadament de treballadors fixos amb la idea de facilitar que l'ajust es faci amb un canvi en les condicions laborals¡±, explica Ignacio Conde-Ruiz, sotsdirector de la Fundaci¨® Fedea. ¡°L'ajust salarial en etapes de crisis que a mi m'agradaria veure ¨¦s el que permet a una persona seguir al seu lloc de treball¡±, diu, ¡°per¨° hi ha indicis que l'ajust salarial es produeix perqu¨¨ es reemplacen treballadors per d'altres amb pitjors condicions¡±.

¡°S'ha donat m¨¦s import¨¤ncia als convenis d'empresa, que ha facilitat la flexibilitat interna i la salarial, la qual cosa ¨¦s imprescindible per reassignar recursos d'un sector a un altre¡±, defensa Dom¨¦nech. ¡°Els esfor?os per corregir la dualitat del mercat laboral s¨®n clarament insuficients, per¨° s'ha generat un debat sobre com facilitar la contractaci¨® indefinida que jo no recordo que pass¨¦s anteriorment¡±, afegeix l'economista de BBVA Research.

¡°La reforma ha contribu?t a contenir salaris, i la meva convicci¨® ¨¦s que aix¨° era imprescindible per recuperar competitivitat¡±, opina Oliver. Aix¨° s¨ª, emfatitza que la devaluaci¨® interna s'ha centrat en els salaris dels que guanyen menys, i la pressi¨® del canvi tecnol¨°gic i la globalitzaci¨® va en el mateix sentit. ¡°L'impacte en desigualtat ara ¨¦s pitjor, la devaluaci¨® salarial hauria d'anar acompanyada d'una intensa pol¨ªtica de redistribuci¨® des del sector p¨²blic¡±, conclou.

Una altra inc¨°gnita molt gran que queda en l'aire ¨¦s si el canvi de model productiu, que eviti la concentraci¨® de l'ocupaci¨® en sectors de poc valor afegit, ha avan?at amb les mesures adoptades, amb el xoc de la crisi. Que la millora del mercat laboral vingui guiada per l'hostaleria, el comer? o la construcci¨® deixa senyals desassossegadors.

El catedr¨¤tic Francisco P¨¦rez, director de l'Institut Valenci¨¤ d'Investigacions Econ¨°miques (IVIE) creu normal el repunt en sectors tradicionals de l'economia espanyola al principi de la recuperaci¨®. I matisa que no solament la productivitat del treball ¨¦s baixa, tamb¨¦ la del capital. ¡°Se seleccionaven projectes d'inversi¨® amb molt baixa rendibilitat, i el m¨¦s determinant ser¨¤ elevar la capacitat de gesti¨® a les empreses¡±, afegeix P¨¦rez.

P¨¦rez hi veu senyals positius, com que la inversi¨® s'estigui finan?ant ara amb l'estalvi generat per les companyies, no amb deute. O que l'estructura d'aquesta inversi¨® hagi canviat, i estigui m¨¦s orientada a refor?ar la capacitat productiva. Tamb¨¦, que les persones amb estudis superiors s¨®n els que m¨¦s f¨¤cilment troben feina, ¡°encara que, amb el teixit productiu que hi ha, aquests recursos no s'usen a fons¡±, afirma.

¡°Ni el comer? exterior, ni la industrialitzaci¨®, ni la innovaci¨® han estat en l'eix de prioritats del Govern¡±, lamenta Oliver. ¡°Sobre el canvi de model s¨®c bastant pessimista, en el m¨¦s substancial no ha canviat res que incentivi el desenvolupament d'activitats amb m¨¦s valor afegit o la millora de capital hum¨¤. En canvi, l'aposta per la formaci¨® professional s¨ª que es pot considerar una bona not¨ªcia¡±, diu Garc¨ªa Montalvo, que recalca: ¡°Els economistes discrepem en gaireb¨¦ tot, menys en una cosa: una economia en qu¨¨ la productivitat no creix no t¨¦ futur¡±.