La lli?¨® de ¡®Beceroles¡¯

Cadira, pissarra i taula. Aquestes van ser les primeres paraules en catal¨¤ que van aprendre a llegir i escriure centenars de nens que anaven a escola a Catalunya a finals dels 60, quan el veto franquista a la llengua comen?ava a afeblir-se. Les tres, escrites amb lletra lligada, apareixen a la primera p¨¤gina de Beceroles, comencem a llegir, un text que aquests dies celebra el mig segle des de la seva publicaci¨®. L'obra, de la mestra ?ngels Garriga i editada per Teide, va ser el primer llibre de text en catal¨¤ publicat despr¨¦s de la Guerra Civil. Tamb¨¦ va canviar l'ensenyament de la lectoescriptura de llavors.

¡°No hi havia materials d'estudi. Beceroles va ser el comen?ament de tot¡±, assegura la professora Rosa Boixaderas, ja jubilada. El 1965, amb nom¨¦s 18 anys i despr¨¦s d'acabar els seus estudis de magisteri, va arribar a l'Escola Minguella, de Badalona. All¨¤ li van encomanar fer-se c¨¤rrec dels cursos extraescolars de catal¨¤ als quals alguns pares matriculaven els seus fills. ¡°Eren classes molt nombroses i la direcci¨® de l'escola hi estava molt compromesa. En el nostre cas, la inspecci¨® educativa franquista sempre va fer els ulls grossos amb les classes¡±, explica.

Cada nen, recorda la mestra, arribava amb el seu llibre. Eren uns 30 o 40 alumnes a l'aula, cosa que demostra l'inter¨¨s i la mobilitzaci¨® de les fam¨ªlies. ¡°El llibre era nou per a la seva ¨¨poca, pel m¨¨tode i perqu¨¨ era en color. Les il¡¤lustracions [de Mar¨ªa Fernanda D¨ªaz] tenen una notable influ¨¨ncia italiana¡±, explica David Rahola, conseller delegat de Teide i n¨¦t de l'editor del llibre, Frederic Rahola. L'avi, explica el n¨¦t, va tramitar el perm¨ªs de la censura del r¨¨gim per poder tirar endavant el projecte, del qual en total es van fer quatre edicions fins al 1979. Eren les primeres escletxes que permetien que el catal¨¤ respir¨¦s fora de la clandestinitat. Feia quatre anys havia vist la llum la revista Cavall Fort, amb el suport de l'Esgl¨¦sia catalana.

¡°El principal problema va ser la distribuci¨®, ja que calia anar a cada escola a oferir el material, buscant les que fossin sensibles amb el catal¨¤¡±, explica el directiu de Teide. La relaci¨® entre Garriga i Rahola tenia un nexe: Alexandre Gal¨ª, un dels l¨ªders del moviment de renovaci¨® pedag¨°gica a Catalunya. Gal¨ª va ser professor de Garriga als Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya i Rahola va ser deixeble del pedagog.

Quan l'autora, mare de Marta Mata, va escriure les poesies i els relats de Beceroles ja patia la par¨¤lisi que la va allunyar de les aules i vivia a casa seva, a Banyeres del Pened¨¨s. Mata va fundar, posteriorment, l'Escola de Mestres Rosa Sensat, que tamb¨¦ celebra aquest any el 50¨¨ aniversari.

Boixaderas recorda que el llibre inclo?a uns cartrons amb les imatges i les paraules que es retallaven per fer activitats, la pedagogia activa. ¡°El text de Garriga remet a metodologies que el franquisme havia apartat de l'escola, com el m¨¨tode anal¨ªtic, el Montessori o el Decroly¡±, explica la mestra. Els llibres de text tradicionals del franquisme, continua la pedagoga, es basaven en la repetici¨® mec¨¤nica: ma, me, mi, mo, mu. Amb Beceroles, que feia servir un altre enfocament, es relacionaven les imatges amb la paraula, s'havia de llegir.

L¡¯autora, la professora ?ngels Garriga, el va escriure despr¨¦s de retirar-se

Garriga tamb¨¦ va escriure una guia per als mestres, d'unes 15 p¨¤gines, en les quals suggeria les activitats de classe. L'autora, per exemple, aprofita el m¨®n pastoral per introduir l'¨²s de la ll, amb paraules com llop, ovella¡­ La preparaci¨® d'aquesta lli?¨®, per exemple, indica als mestres com fer que els nens descobreixin el vocabulari de l'entorn. I suggereix lectures addicionals com la llegenda de R¨°mul i Rem o la Caputxeta Vermella per consolidar, mitjan?ant les refer¨¨ncies al llop, l'¨²s de la ll.

Despr¨¦s de?Beceroles va arribar Estels, que era el llibre de segon curs. Garriga va morir el 1967. El seu llegat pedag¨°gic va sobreviure gr¨¤cies a la seva filla. Amb la restauraci¨® de la democr¨¤cia les barreres per al catal¨¤ es van anar obrint gradualment. El 1980 es va instaurar el model d'immersi¨® ling¨¹¨ªstica, de gran consens dins de Catalunya per¨° que segueix generant pol¨¨mica a la resta d'Espanya. ¡°Aquest llibre va ser la primera pedra d'un edifici enorme, l'escola catalana, que encara no hem acabat de construir i que ¨¦s fr¨¤gil¡±, assegura el tamb¨¦ professor de catal¨¤ i escriptor Enric Larreula, expert en did¨¤ctica de la llengua.