¡°El m¨®n sap com viuen els rics i per aix¨° s¡¯exigir¨¤ m¨¦s igualtat¡±

Jim Yong Kim (Se¨¹l, 1959) presideix el Banc Mundial des del 2012 amb el suport de Barack Obama. Metge nacionalitzat nord-americ¨¤ i responsable del programa de VIH de l'Organitzaci¨® Mundial de la Salut (OMS), ha destacat en el seu mandat per l'atenci¨® a les crisis sanit¨¤ries i el canvi clim¨¤tic. Tamb¨¦ s'ha topat amb cr¨ªtiques internes per la reforma que pret¨¦n dur a terme a l'organitzaci¨®. Concedeix aquesta entrevista a Washington, a punt de comen?ar les jornades de primavera de la instituci¨® i l'FMI. No veu un problema de rivalitat en la creaci¨® del nou Banc Asi¨¤tic d'Inversi¨® i Infraestructures. Sempre respon que hi ha moltes obres per fer. ¡°Esperem col¡¤laborar estretament amb ells¡±. La seva obsessi¨® ¨¦s el programa Rumb a Lima, un rep¨¤s a les necessitats clau per al desenvolupament dels pa?sos emergents davant l'assemblea anual que tindr¨¤ lloc al Per¨² a l'octubre.

Pregunta. La setmana passada es va produir un fet hist¨°ric, l'acostament entre els EUA i Cuba. Quines conseq¨¹¨¨ncies preveu?

Resposta. ?s molt important que pa?sos que no parlaven entre ells comencin a fer-ho, per¨° encara ¨¦s molt aviat. Cuba era membre del Banc Mundial, despr¨¦s se'n va anar i, per tornar-hi, hi ha un proc¨¦s especial que cal seguir. Primer s'ha d'incorporar a l'FMI, han d'arribar a un acord de com mesuren el creixement econ¨°mic i altres aspectes... Despr¨¦s dep¨¨n de quin paper vulguin jugar en el Banc. Al Congr¨¦s dels EUA hi ha una llei que diu que si el Banc Mundial presta diners a Cuba, els EUA traur¨¤ aquesta quantitat, d¨°lar a d¨°lar, de les seves contribucions al Banc, aix¨ª que hem de veure com ho resolem, per¨° hi ha molts passos previs. Aplaudim l'inici de les converses, per¨° hem de veure com seran.

Som optimistes amb M¨¨xic perqu¨¨ han fet reformes cr¨ªtiques¡±

P. L'Argentina i Vene?uela estan en recessi¨®, el Brasil s'ha estancat¡­ Quin pot ser el motor de la regi¨®?

R. ?s una fotografia mixta. Tenim una previsi¨® molt m¨¦s brillant per a M¨¨xic perqu¨¨ est¨¤ molt vinculat a l'economia nord-americana ¨Ci el seu creixement ¨¦s molt bo¨C i perqu¨¨ ha posat en marxa reformes cr¨ªtiques en el sector del gas o les telecomunicacions que han tingut un gran efecte per a la confian?a dels inversors. La ralentitzaci¨® de la Xina i la disminuci¨® de la seva demanda de mat¨¨ries primeres ha tingut un impacte enorme en les economies llatinoamericanes. El Brasil ha estat un agent molt important, els nivells d'inversions han estat baixos i, amb la situaci¨® del petroli, encara s¨®n m¨¦s baixos. Estem preocupats, per¨° hi ha un clar comprom¨ªs per protegir els aven?os dels ¨²ltims 20 anys en creaci¨® de classe mitjana i reducci¨® de desigualtat.

P. Per¨° hi ha hagut alguna cosa decebedora en les reformes de l'Am¨¨rica Llatina: als noranta molts pa?sos van emprendre canvis i privatitzacions i no van evitar l'estancament.

Els pa?sos de l¡¯Am¨¨rica Llatina han de fer el segon pas¡±

R. Van passar moltes coses als noranta i aquest proc¨¦s ha rebut cr¨ªtiques, que jo comparteixo, com algunes privatitzacions. La privatitzaci¨® dels serveis sanitaris del Per¨² es va fer amb criteris ideol¨°gics, per exemple. Per¨° quan vaig treballar-hi, el pa¨ªs estava just recuperant-se de la hiperinflaci¨®. I per qu¨¨ es produeix aquesta hiperinflaci¨®? Perqu¨¨ no hi ha una separaci¨® saludable entre els ministres de finances dels bancs centrals. Moltes coses que es van fer als noranta van ser importants, com la separaci¨® de governs i autoritats monet¨¤ries, perqu¨¨ aix¨ª els bancs centrals no imprimien diners seguint desitjos pol¨ªtics. El risc d'hiperinflaci¨® ara ¨¦s molt m¨¦s baix gr¨¤cies a aix¨°, per exemple.

P. La major part de difer¨¨ncies entre pa?sos s¨®n fruit dels ¨²ltims 200 anys. Un llibre molt popular, Per qu¨¨ fracassen els pa?sos, en culpa les institucions. Comparteix aquesta idea?

R. La qualitat de les institucions ¨¦s clau. Quan els governs i les institucions s¨®n fortes, veus resultats molt diferents de quan s¨®n febles. En alguns pa?sos hem ajudat a crear unitats dins dels governs que monitoritzen la qualitat de la tasca governamental. Jo tinc una unitat aix¨ª a la meva organitzaci¨®, tamb¨¦ n'hi havia una al Govern de Tony Blair¡­ Aquest llibre presenta grans reptes, hem d'ajudar els governs a millorar les seves institucions. I crec que una vegada els pol¨ªtics vegin que aquesta ¨¦s una forma perqu¨¨ els seus partits surtin reelegits al Govern, el comprom¨ªs ser¨¤ major.

P. L'objectiu del Banc Mundial ¨¦s eradicar la pobresa extrema en 15 anys. Aquesta crisi ho permetr¨¤?

La tecnologia permet portar els millors professors a tot arreu¡±

R. Cal canviar la relaci¨® entre creixement i reducci¨® de pobresa perqu¨¨ el creixement tingui m¨¦s impacte. Com? ?s important invertir en ¨¦ssers humans, en salut, en educaci¨® i en protecci¨® social. A l'?frica, per exemple, millorar la productivitat de l'agricultura ¨¦s clau, per aix¨° cal invertir en energia, transport¡­ S¨®c optimista, podem fer-ho.

P. La relaci¨® entre creixement i desigualtat tamb¨¦ ¨¦s un assumpte en les economies desenvolupades, no nom¨¦s dels pobres. No li fa la sensaci¨® que quan s'avan?a en la reducci¨® de la pobresa es retrocedeix en la inclusi¨® dels pa?sos rics?

R. El primer objectiu ¨¦s reduir la pobresa, el segon ¨¦s impulsar el repartiment de la prosperitat. Aquesta ¨¦s la primera vegada que el Banc Mundial es posa aix¨° com a objectiu espec¨ªfic. Pensem que els sistemes fiscals progressius s¨®n millors, tot i que no prenem cap posici¨® pol¨ªtica concreta sobre impostos. S¨ª que ens preocupem de com la gent que est¨¤ en el 40% inferior als pa?sos en desenvolupament es beneficia m¨¦s del creixement. Per¨° no hem d'enfocar la distribuci¨® en oposici¨® al creixement perqu¨¨ pots tenir efectes negatius.

P. Sempre hi ha hagut desigualtat. Per qu¨¨ ¨¦s ara quan preocupa les grans institucions? Es temen els efectes en la democr¨¤cia?

Les reformes dels noranta van reduir els riscos d¡¯hiperinflaci¨®¡±

R. Una part d'aix¨° es deu a la democratitzaci¨® dels mitjans i crec que ¨¦s molt bo. Ha augmentat la capacitat de comunicaci¨® global, fins i tot per a la gent que no t¨¦ acc¨¦s als mitjans de comunicaci¨® tradicionals. Abans hi havia diaris o cadenes de televisi¨®, per¨° ara la comunicaci¨® ve des de qualsevol lloc i molt r¨¤pidament. En una ocasi¨® vaig viatjar amb el president Evo Morales al nord de Bol¨ªvia, a una comunitat de 3.000 habitants en un lloc a?llat, on es parlava una llengua ind¨ªgena¡­ I quan hi vam arribar, la gent ens feia fotografies amb els tel¨¨fons intel¡¤ligents. Una cosa que he apr¨¨s ¨¦s que fins i tot en aquestes zones remotes, tothom sap com viuen els rics del seu propi pa¨ªs i de la resta del m¨®n, aix¨ª que la demanda de m¨¦s igualtat va ser m¨¦s gran. Veuen que les seves vides no s¨®n com les que veuen per televisi¨® i volen m¨¦s, ¨¦s natural. Qu¨¨ se suposa que hem de fer? Dir-los: aquestes s¨®n les coses en les quals es poden treballar durant els propers anys perqu¨¨ aquesta bretxa es redueixi, l'educaci¨® ¨¦s clau.

P. Sempre alerta contra el parany de l'ingr¨¦s mitj¨¤.

R. Molts pa?sos aconsegueixen col¡¤locar-se en el grup dels ingressos mitjans, per¨° no fan el pas seg¨¹ent. Corea del Sud va comen?ar exportant productes b¨¤sics ¨Ctelevisors en blanc i negre, despr¨¦s en color¡­¨C i ara exporta electr¨°nica, han pres mesures per al segon pas. Per¨° d'altres pa?sos no ho fan, especialment aquests que arriben a la primera fase de l'ingr¨¦s mitj¨¤ gr¨¤cies a les mat¨¨ries primeres. I aqu¨ª, insisteixo, l'educaci¨® ¨¦s cr¨ªtica, ¨¦s un dels temes crucials del Rumb a Lima. Necessites habilitats diferents per a la seg¨¹ent fase del creixement econ¨°mic a l'Am¨¨rica Llatina. Aquests pa?sos tamb¨¦ han de treballar en la part mainstream de les mat¨¨ries primeres, en el que se'n fa una vegada han estat extretes. ?s el que els pot portar a la seg¨¹ent fase.

P. Quin paper hi pot jugar la tecnologia?

R. Quan vaig comen?ar a treballar a Lima el 1994, hav¨ªem de fer cua de 30 minuts per accedir al tel¨¨fon, per¨° l'¨²ltima vegada que vaig ser-hi tenien acc¨¦s 4G. Si tens aquesta mena d'acc¨¦s i tauletes pots portar els millors professors del m¨®n a les classes m¨¦s pobres. La igualtat d'oportunitats passa per millorar l'educaci¨® des d'edats molt primerenques per arribar a crear ind¨²stries sofisticades.