Finl¨¤ndia tria a les urnes una sortida a la seva profunda crisi econ¨°mica

L'economia ha monopolitzat la campanya de les eleccions legislatives que aquest diumenge se celebren a Finl¨¤ndia. No podia ser de cap altra manera: el pa¨ªs ja registra tres anys consecutius de creixement negatiu i el seu PIB ¨¦s inferior al del 2007. El deute p¨²blic s'ha duplicat durant l'¨²ltima d¨¨cada i ja sobrepassa el 60% del PIB. El Govern de coalici¨® sortint s'ha vist absolutament sobrepassat pels fets i ha concl¨°s el seu mandat amb una guerra oberta entre conservadors i socialdem¨°crates, els dos principals partits de la coalici¨®. Els sondejos auguren un canvi de govern, amb la vict¨°ria de l'opositor Partit de Centre.

L'enquesta m¨¦s recent, difosa aquest dijous per la televisi¨® nacional YLE, revela que els centristes del milionari enginyer Juha Sipil? han afermat el seu avantatge i podria rebre el 24% dels vots, davant del 16,9% del seu principal rival, el partit conservador Kokoomus de l'actual primer ministre, Alexander Stubb.

Segons la mateixa enquesta, el partit populista d'ultradreta Veritables Finlandesos, l'altra gran for?a de l'oposici¨®, podria aconseguir el tercer lloc amb el 16,7% dels sufragis, en detriment dels socialdem¨°crates, que cauria a la quarta pla?a amb el 15,1% de les paperetes.

Com que la vict¨°ria centrista sembla assegurada, el que realment desperta l'inter¨¨s en els comicis d'aquest diumenge ¨¦s el resultat que obtindran els altres tres grans partits, ja que podria ser decisiu quan Sipil? esculli els seus socis per formar un govern de coalici¨®. L'esc¨¤s marge entre conservadors, populistes i socialdem¨°crates, amb menys de dos punts de difer¨¨ncia entre ells, i l'alt nombre d'indecisos ¨Cgaireb¨¦ el 40% dels enquestats¨C deixa molt obert el resultat final.

Sipil? ha adm¨¨s en diverses ocasions que no descarta no formar una coalici¨® amb cap dels altres tres grans partits, inclosos els Veritables Finlandesos. Fa quatre anys, nom¨¦s el ferm rebuig de la formaci¨® de Soini a participar en els rescats financers de Portugal i Gr¨¨cia va apartar del Govern Veritables Finlandesos, que havien arrasat en aquelles eleccions i havien multiplicat per vuit el seu nombre de diputats.

Totes les formacions, excepte la Uni¨® d'Esquerra, han prom¨¨s seriosos ajustos per a la propera legislatura, per¨° d'altra banda tamb¨¦ prometen mantenir l'Estat del benestar. El reclam als votants ¨¦s prometre el retorn als nivells de competitivitat que Finl¨¤ndia tenia fa uns anys (la seva taxa de competitivitat actual est¨¤ un 10% i un 15% per sota de Su¨¨cia o Alemanya). La desocupaci¨® tamb¨¦ ha sobrepassat una nova barrera per situar-se en el 10,2%. En els ¨²ltims indicadors, Finl¨¤ndia ¨¦s a la cua d'Europa, junt amb Gr¨¨cia i Xipre.

Durant l'¨²ltima setmana de la campanya electoral es va colar el tema de les relacions amb R¨²ssia, el seu ve¨ª de l'est, amb el qual comparteix 1.300 quil¨°metres de frontera. El detonant va ser una carta conjunta dels ministres de Defensa de Su¨¨cia, Finl¨¤ndia, Noruega i Dinamarca, a m¨¦s del ministre d'Exteriors d'Isl¨¤ndia, que emfatitza la necessitat d'aprofundir la cooperaci¨® militar i de defensa dels pa?sos signataris davant la creixent activitat militar russa. Moscou interpreta el document com un pas de Su¨¨cia i Finl¨¤ndia per unir-se a l'OTAN.

¡°La situaci¨® de seguretat a les ¨¤rees properes als pa?sos n¨°rdics ha empitjorat sensiblement durant els ¨²ltims anys¡± i les activitats russes ¡°representen una amena?a a la regi¨®¡±. Tant Su¨¨cia com Finl¨¤ndia no pertanyen a l'OTAN i nom¨¦s mantenen un acord d'associaci¨® amb l'Alian?a Atl¨¤ntica.

Tradicionalment l'opini¨® p¨²blica finlandesa ha estat contr¨¤ria a la integraci¨® a l'Alian?a. Per¨° durant la campanya el cap de Govern Stubb ha fet campanya obert per l'OTAN. ¡°Jo crec que arribar¨¤ el dia en qu¨¨ Finl¨¤ndia ser¨¤ membre de l'OTAN, i que aix¨° donar¨¤ seguretat i ens portar¨¤ al nostre entorn natural que formen les democr¨¤cies occidentals¡±, va dir recentment Stubb. Per la seva banda el probable primer ministre Sipil? pensa que amb l'acord de partenariat n'hi ha prou.

Les ¨²ltimes enquestes donen un 57% al rebuig a l'OTAN davant d'un 28% de suport. Aquests percentatges es mantenen immutables malgrat la incertesa geopol¨ªtica a l'est d'Europa.