Cl¨¤ssic amb el segell Bieito

No envelleix malament el muntatge de Carmen de Calixto Bieito. La seva visi¨® de l'obra mestra de Bizet, ambientada en un sud fronterer, entre Ceuta i el Marroc, als anys seixanta del segle passat, entre legionaris carregats de testosterona, prostituci¨® a dojo i tripijocs de contrabandistes, continua sacsejant l'espectador. I d'aix¨° en fa molts anys; el muntatge va n¨¦ixer el 1999 al Festival de Peralada i va arribar al Liceu el 2010 en una nova coproducci¨® amb tres teatres italians ¡ªMassimo de Palerm, Regio de Tor¨ª i La Fenice de Ven¨¨cia¡ª protagonitzada per B¨¦atrice Uria-Monzon i Roberto Alagna (gravada en DVD) i que han vist m¨¦s de 500.000 espectadors en 16 ciutats de tot el m¨®n.

Bieito imposa un ritme teatral trepidant, de vegades amb duresa excessiva, i trenca els t¨°pics de la falsa Espanya de Merim¨¦e, per¨° acudeix a altres t¨°pics visuals per explicar la hist¨°ria amb escenes de viol¨¨ncia i sexe que remeten al cinema de Tarantino o als mafiosos de Scorcese. Pur Bieito, capa? tamb¨¦ de trobar poesia entre tanta mis¨¨ria; va aixecar aplaudiments l'escena de l'aprenent de torero nu que sota la llum de la lluna i als peus del fam¨®s toro d'Osborne assaja uns passos durant l'entreacte?m¨¦s po¨¨tic. I et deixa clavat a la butaca quan la monumental tanca cau a terra amb estr¨¨pit donant pas al quart i crucial quart acte.

Ll¨¤stima que en l'¨¤mbit musical no funcionen tan b¨¦ les coses en la reposici¨® del muntatge ¡ªsis funcions fins al 2 de maig¡ª sota la direcci¨® superficial del jove let¨® Ainars Rubikis. Al treball musical li falta una mica, cosa que es tradueix al fossat en un so orquestral soroll¨®s i desequilibris en la concertaci¨®.

La mezzosoprano B¨¦atrice Uria-Monzon torna a donar vida a la gitana cigarrera, paper que domina i recrea millor com a actriu que en la part vocal, ja que va curta de greus i justa en els aguts. De cant aspre, el tenor alemany Nikolai Schukoff funciona millor en els passatges de m¨¦s import¨¤ncia dram¨¤tica. B¨¦ la soprano croata Evelin Novak, una Mica?la una mica insulsa al principi, per¨° que va guanyar intensitat, i molt decebedor Escamillo a c¨¤rrec del bar¨ªton itali¨¤ Massimo Cavalletti. Va decebre tamb¨¦ l'equip de comprimaris; encara que l'acci¨® teatral els porti al l¨ªmit, haurien de cuidar m¨¦s la l¨ªnia i cridar menys.

Despr¨¦s d'un comen?ament?fluix, la formaci¨® liceista, amb Conxita Garcia com a titular, va millorar el rendiment i va anar a m¨¦s en l'¨²ltim acte, el m¨¦s despullat d'artificis, en el qual Bieito nom¨¦s necessita una corda i un cercle a terra per generar tensi¨®. Un cl¨¤ssic de Bieito que segueix donant guerra als escenaris.