Hisenda detecta comissions en l¡¯autoritzaci¨® de parcs e¨°lics
L'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria den¨²ncia una trama de 110 milions a Castella i Lle¨® C¨¤rrecs regionals i constructors afins van agilitar tr¨¤mits despr¨¦s dels pagaments
L¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria ha denunciat a la Fiscalia Anticorrupci¨® el presumpte pagament de comissions per facilitar la instal¡¤laci¨® de parcs e¨°lics a Castella i Lle¨®. Un informe de 94 folis elaborat per la inspecci¨® de l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria i datat del 30 de desembre passat, al qual ha tingut acc¨¦s aquest diari, conclou ¡°l'exist¨¨ncia organitzada d'un conjunt de persones i societats amb repartiment de funcions i mantinguda al llarg del temps¡± que van cobrar de les el¨¨ctriques almenys 110 milions d'euros per agilitar la tramitaci¨® de parcs e¨°lics en aquesta comunitat.
Hisenda inclou en aquesta organitzaci¨® ¡°autoritats p¨²bliques de Castella i Lle¨®¡±, ¡°les empreses el¨¨ctriques que anaven a fer la instal¡¤laci¨® i explotaci¨® dels parcs¡±, ¡°els intermediaris promotors dels parcs e¨°lics que van obtenir les autoritzacions administratives precises¡± i ¡°les societats propietat dels empresaris locals que, sense motius econ¨°mics v¨¤lids, van rebre les transfer¨¨ncies de fons o d'accions per import superior a 110 milions d'euros¡±.
L'informe detalla set operacions en qu¨¨ les el¨¨ctriques van acabar pagant a empresaris locals o alts c¨¤rrecs aquestes quantitats directament o mitjan?ant la transmissi¨® d'accions en societats creades per a l'explotaci¨® dels parcs i sense que es produ¨ªs cap contraprestaci¨® o actuaci¨® concreta.
Comunitat l¨ªder
Els parcs e¨°lics tenen garantides primes que paguen els consumidors en el rebut de la llum durant 25 anys de funcionament.
La conclusi¨® ¨¦s que les el¨¨ctriques van transferir les accions de les societat creades de tal manera que ¡°es multiplica per centenars de vegades, fins i tot milers, el capital inicialment aportat, sense que en la majoria dels casos hagin arribat a instal¡¤lar-se els aerogeneradors per a la producci¨® d'energia¡±.
L¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria ha detectat que entre els beneficiaris hi ha persones que llavors ocupaven c¨¤rrecs de responsabilitat en la Conselleria d¡¯Economia de Castella i Lle¨®, la que autoritzava els parcs.
Un ¨¦s el llavors viceconseller Rafael Delgado N¨²?ez, el que signava les autoritzacions administratives ¡°en virtut d'acords d'avocaci¨® espec¨ªfics¡±. Aquest diari ha intentat sense ¨¨xit localitzar-lo. Com molts dels citats, s¨ª que va declarar davant la inspecci¨®. All¨¤ va afirmar que el proc¨¦s en aquesta comunitat havia estat ¡°altament efica?¡±, perqu¨¨ amb prou feines hi havia recursos davant els tribunals i que valoraven que ¡°les empreses sol¡¤licitants tinguessin inter¨¨s regional¡±, sempre segons l'informe.
No obstant aix¨°, el principal assenyalat pel document ¨¦s Alberto Esgueva, que va ser fins al 2006 conseller delegat d¡¯Excal, empresa p¨²blica de la Junta dedicada a fomentar exportacions. El seu grup empresarial ¨¦s un dels m¨¦s beneficiats per les operacions. Des del mes de setembre passat resideix a Pol¨°nia, on dirigeix una empresa immobili¨¤ria. No ha volgut parlar per a aquest diari malgrat les reiterades peticions a la seva secret¨¤ria.
El responsable de la Conselleria d¡¯Economia ¨¦s Tom¨¢s Villanueva, que est¨¤ en el c¨¤rrec des del 2003 i ¨¦s considerat la m¨¤ dreta del president auton¨°mic, Juan Vicente Herrera (PP). El seu nom s'esmenta en l'informe per assenyalar que Delgado N¨²?ez ¡°va exercir una funci¨® molt important en dues conselleries de la Junta de Castella i Lle¨® (Economia i Educaci¨®), la titularitat de la qual va correspondre al conseller Tom¨¢s Villanueva, de manera que quan el conseller canviava de conselleria tamb¨¦ ho feia Rafael [Delgado], ja fos com a viceconseller o secretari general¡±.
Un portaveu de la conselleria va assenyalar que desconeixen tot el que diu l'informe, que pel que saben les autoritzacions es van donar correctament i que si va haver-hi transfer¨¨ncies entre empreses aix¨° no els consta. El conseller no va voler fer declaracions.
L'inspector documenta una gran quantitat de pagaments que tenen una resposta immediata en concessions administratives o decisions de la Junta per engegar els parcs e¨°lics. En algun dels casos, els pagaments desbloquejaven decisions que estaven pendents des de feia m¨¦s de sis anys. En d¡¯altres, al final de la transmissi¨® de les accions li segueix la signatura de Rafael Delgado, nom¨¦s dos dies despr¨¦s de l'autoritzaci¨® administrativa que estava parada des de fa tres anys.
El ¡°sistema¡± de funcionament era que les el¨¨ctriques que volien instal¡¤lar parcs e¨°lics formaven empreses mixtes amb c¨¤rrecs de la conselleria o empresaris locals ¡°relacionats amb el poder auton¨°mic¡±.
Ho feien malgrat que eren les mateixes el¨¨ctriques les que ¡°presenten el projecte, l'estudi d'impacte ambiental i actuen com a promotores del parc e¨°lic, ja que s¨®n les que fan els estudis de mesurament del vent [...] i els que fan la totalitat dels tr¨¤mits administratius per a l'obtenci¨® dels permisos, llic¨¨ncies i autoritzacions sense cap participaci¨® dels empresaris de Castella i Lle¨®¡±.
En associar-se amb un empresari local o un alt c¨¤rrec auton¨°mic, agilitaven els tr¨¤mits. Una vegada aconseguida l'autoritzaci¨® per instal¡¤lar el parc, les el¨¨ctriques recompraven les accions al soci local per un preu que multiplicava el capital que aquests havien desemborsat.
47,1 milions a un alt c¨¤rrec que va posar-hi 24.400 euros
L¡¯operaci¨® e¨°lica m¨¦s gran sota la lupa d¡¯Hisenda ¨¦s una que es va dur a terme entre Iberdrola Renovables a Castella i Lle¨®, Ibercyl, i l'empresa San Cayetano Wind, propietat d¡¯Alberto Esgueva. Aquest va ser conseller delegat de l'empresa p¨²blica Excal SA, depenent de la Conselleria d¡¯Economia, fins al 2006.
El 2005, mentre era alt c¨¤rrec de la conselleria que autoritza els parcs e¨°lics, Alberto Esgueva va fundar l'empresa Energ¨ªa Global Castellana. Ho va fer amb Ibercyl, filial d¡¯Iberdrola a la comunitat. Esgueva va posar-hi 24.400 euros pel 40% del capital social i Iberdrola, 36.600 pel 60% restant. Esgueva va utilitzar per fer-ho la seva societat San Cayetano Wind, que tenia la seu en un edifici de Madrid, ¡°en qu¨¨ ni estava situada ni era coneguda¡±. San Cayetano ¨¦s el nom de l'empresa de la fam¨ªlia d¡¯Esgueva de fabricaci¨® d'embalatges de cartr¨®. Entre el 2005 i el 2008, Castella i Lle¨® va autoritzar a l'empresa mixta la construcci¨® de 18 parcs e¨°lics a S¨°ria, Burgos i Lle¨®, que sumaven 492 megawatts. El febrer del 2007, dos anys despr¨¦s de constituir la societat, Iberdrola va acordar comprar les accions d¡¯Esgueva per una quantitat que depenia dels megawatts que instal¡¤lessin i de la producci¨® el¨¨ctrica. La primera liquidaci¨® va ser de 13,595 milions d'euros. La transfer¨¨ncia l'havien de signar dos apoderats d¡¯Iberdrola, a causa de l'enorme xifra.
Fins al 29 d'octubre del 2009, Hisenda ha detectat deu transfer¨¨ncies d¡¯Iberdrola a San Cayetano Wind, que sumen 47,1 milions d'euros. Una vegada que l'el¨¨ctrica va obtenir el 100% de les accions d¡¯Energ¨ªa Global Castellana, la va dissoldre i es va quedar amb els parcs e¨°lics que l¡¯empresa havia desenvolupat.
L¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria assenyala que ¡°no ha trobat cap prova, ni tan sols indicis, que exist¨ªs una prestaci¨® de serveis a c¨¤rrec de San Cayetano Wind a favor d¡¯Ibercyl¡±. I considera ¡°sense cap mena de dubte inversemblant¡± que un alt c¨¤rrec auton¨°mic reb¨¦s 47 milions d'euros despr¨¦s d'haver invertit 24.400 euros.
Un portaveu d¡¯Iberdrola no va voler comentar el cas en descon¨¨ixer si est¨¤ a Anticorrupci¨®. En les seves al¡¤legacions davant Hisenda, que figuren en l'informe de l'inspector, Iberdrola assegura que Castella i Lle¨® ¨¦s la comunitat en qu¨¨ es tramitaven m¨¦s r¨¤pid les autoritzacions d'explotaci¨® i les gestions administratives.
¡°Els fets descrits semblen indicar que perqu¨¨ pogu¨¦s avan?ar la tramitaci¨® administrativa i perqu¨¨ fos atorgada l'autoritzaci¨® dels parcs e¨°lics calia dur a terme una aparent associaci¨® teledirigida amb algun dels grans grups econ¨°mics de la comunitat, propietat de persones que havien exercit llocs de rellev¨¤ncia en societats participades per organismes p¨²blics integrats en la Conselleria d¡¯Economia i Hisenda de la Junta de Castella i Lle¨® (com el cas d¡¯Alberto Esgueva Guti¨¦rrez), que b¨¦ havien exercit c¨¤rrecs de rellev¨¤ncia o b¨¦ tenien importants relacions econ¨°miques amb les diferents conselleries de la Junta (com el Grup Collosa i el Grup Parqueolid)¡±, assenyala l'inspector d¡¯Hisenda.
La investigaci¨® d¡¯Hisenda afecta 35 parcs e¨°lics aprovats entre el 2004 i el 2007. No obstant aix¨°, hi ha pagaments posteriors i arriben fins al 2009, a mesura que els aerogeneradors es van posar en marxa.
Una de les empreses de renovables que m¨¦s va pagar per la instal¡¤laci¨® de parcs e¨°lics ¨¦s Preneal, una societat dirigida per l'expresident de Visa a Espanya i exsecretari d¡¯Estat amb la UCD, Eduardo Merig¨®. Davant Hisenda, aquest ¡°va manifestar en reiterades ocasions que la seva societat se sentia v¨ªctima del sistema¡±. Merig¨® no ha respost a les m¨²ltiples trucades d'aquest diari.
Preneal va pagar sis milions a San Cayetano Wind, empresa de l'alt c¨¤rrec Rafael Esgueva, i ho va fer ¡°sense cap obligaci¨® ni contraprestaci¨®¡±. Tamb¨¦ va abonar set milions a Cronos Global (propietat al 50% d¡¯Esgueva). El desembre del 2014, un representant de Preneal va declarar davant Hisenda que aquesta firma era la que havia fet tots els treballs, que ¡°no necessitava en absolut la prestaci¨® de serveis de cap altra societat¡± i que Cronos Global ¡°no va col¡¤laborar en cap moment en l'obtenci¨® d'autoritzacions administratives¡± ¡°ni va fer ni va presentar els projectes d'instal¡¤laci¨® de parcs e¨°lics¡±. Aquests parcs segueixen avui sense estar aprovats, per¨° Cronos Global s¨ª que va rebre set milions d'euros despr¨¦s d'haver-ne posat 1,5 milions.
En aquests anys, Cronos Global va tenir un ¡°important moviment de divises impropi del final d'una fase alta del cicle econ¨°mic i de l'inici de la recessi¨®. No cal dir res m¨¦s que una societat que podria catalogar-se de petita, tenia unes sortides de divises per import de 100 milions d'euros (amb destinaci¨® a Pol¨°nia i en una quantitat inferior, als Estats Units) i unes entrades de 38 milions¡±.
L'altre 50% de Cronos Global pertany a Luis Mar¨ªa Garc¨ªa Clerig¨® i la seva fam¨ªlia. Clerig¨® ¨¦s president de Parqueolid, una constructora de Valladolid. Clerig¨® va afirmar a aquest diari que fa set anys va tenir un ictus i que no recorda res d'all¨°. Parqueolid ja est¨¤ tancada. Aquesta empresa, segons Hisenda, va rebre de la Conselleria d¡¯Economia 50 milions per un edifici en qu¨¨ reordenava les seves seus. Hisenda ja va remetre a la Fiscalia aquesta operaci¨®. Per aix¨°, un jutjat de Valladolid investiga els comptes personals de Rafael Delgado, n¨²mero dos d¡¯Economia durant vuit anys i imputat en aquest cas.
Preneal a m¨¦s va pagar 10,48 milions al Grup Collosa, una important constructora de Valladolid, que havia col¡¤locat 51.000 euros. ¡°L'inspector no ha trobat cap prova, si m¨¦s no indicis, que entre les dues societats hi hagu¨¦s una prestaci¨® de serveis a c¨¤rrec d¡¯Inverduero¡±. Un portaveu de Collosa va assenyalar que ¡°l'empresa no t¨¦ const¨¤ncia de l'exist¨¨ncia d'aquest informe i prefereix no opinar fins a saber qu¨¨ diu¡±.
No ¨¦s nom¨¦s Preneal la que va pagar. Una de les filials de Collosa, Inverduero, va signar el 2005 amb Endesa un acord per desenvolupar parcs e¨°lics. Van fundar Prodener I per construir un parc e¨°lic a Burgos. L'empresa local va posar-hi 15.000 euros, i dos anys i 26 dies despr¨¦s Endesa va recomprar les accions per 2,485 milions. Un portaveu d¡¯Endesa assenyala que han revisat el contracte i que no veuen res d'an¨°mal. Explica que per problemes de finan?ament d¡¯Inverduero va decidir vendre per no bloquejar el projecte i que ho va fer per 2,5 milions quan estava taxat en 4,2. ¡°Actualment, es mantenen amb Inverduero dos projectes e¨°lics m¨¦s, a trav¨¦s d¡¯Enel Green Power. Un ¨¦s anterior a aquesta operaci¨® i l'altre, posterior. Els dos parcs es troben operatius, motiu pel qual queda patent que Inverduero no era ni ¨¦s un soci financer o instrumental, sin¨® un soci clarament industrial local i implicat en el desenvolupament dels projectes, si b¨¦ va haver de sortir de l¡¯esmentat anteriorment pels problemes financers que el van afectar el 2009¡±, explica per correu.
Collosa va participar amb un 35% en l'empresa que va construir l'edifici de les Corts de Castella i Lle¨®. Entre el 2006 i el 2007 va facturar 134,4 milions a la Junta de Castella i Lle¨®. A m¨¦s, unions d'empreses en qu¨¨ va participar Collosa van facturar 304,2 milions m¨¦s a la Junta en aquest per¨ªode.
Hisenda fa ressaltar que ¡°totes aquestes actuacions d'aparents opcions de compra, compres i vendes de valors culminen amb traspassos de quantitats de milions ingents a grups econ¨°mics de Castella i Lle¨® i de la seq¨¹¨¨ncia temporal del proc¨¦s administratiu i dels fets descrits es pot inferir, presumiblement, certa correlaci¨® entre els dos¡±.
¡°Resulta com a m¨ªnim sorprenent que en els mesos previs al 12 de juliol del 2007, quan Rafael Delgado va deixar el seu lloc de viceconseller d¡¯Economia, per ocupar el de secretari general de la mateixa conselleria, es produ¨ªs la signatura d'un gran nombre de resolucions, fet que resulta inusual si s¡¯hagu¨¦s seguit la seq¨¹¨¨ncia temporal que hauria d'haver portat el proc¨¦s d'autoritzaci¨® dels parcs¡±, afegeix.
La seva conclusi¨® ¨¦s que ¡°l'exorbitant volum de les quantitats de diners transferits als grans grups econ¨°mics de Castella i Lle¨® que, prenent en consideraci¨®, exclusivament els set casos exposats, sense tenir en compte que n¡¯hi hagin pogut haver molts m¨¦s, ascendeix a imports de 47, 35, 10, 7, 6, 4 i 2 milions d'euros, en total m¨¦s de 110 milions d'euros, fa considerar que no ens trobem davant el sup¨°sit col¡¤loquialment conegut com aconseguidors, ja que els imports transferits, per la seva qualitat d'exorbitants, multipliquen per desenes de vegades els que s¨®n habituals en el que se sol anomenar casos de comissions il¡¤legals¡±.
L'inspector de l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria conclou el seu informe recordant que la seva finalitat ¨¦s investigar els deutes tributaris pendents i que els seus descobriments poden constituir ¡°indici o prova de blanqueig de capitals¡±. Per aix¨° ho envia a la Fiscalia Anticorrupci¨® i al Servei de Prevenci¨® de Blanqueig de Capitals del Ministeri d¡¯Economia perqu¨¨ ¡°continu?n les investigacions mitjan?ant l'ocupaci¨® de m¨¦s mitjans¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Arxivat A
- Enel Green Power
- Caso Parques e¨®licos
- Parcs e¨°lics
- Suborn funcionari
- Enel
- Junta Castilla y Le¨®n
- Energia e¨°lica
- Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria
- Fiscalia Anticorrupci¨®
- Instal¡¤lacions energ¨¨tiques
- PP
- Producci¨® energia
- Energies renovables
- Corrupci¨® pol¨ªtica
- Fiscalia
- Hisenda p¨²blica
- Ag¨¨ncies estatals
- Companyies el¨¨ctriques
- Corrupci¨®
- Poder judicial
- Finances p¨²bliques
- Sector el¨¨ctric
- Partits pol¨ªtics
- Energia el¨¨ctrica
- Empreses