La guerra de S¨ªria i el caos a L¨ªbia disparen el flux de pasteres

Des del Iemen fins a L¨ªbia, passant per S¨ªria i l'Iraq, el m¨®n ¨¤rab ¨¦s una regi¨® martiritzada per greus conflictes b¨¨l¡¤lics. Les revoltes populars iniciades el 2011 ¡ªla primavera ¨¤rab¡ª van fer saltar pels aires uns complexos equilibris pol¨ªtics que reposaven sobre experimentades autocr¨¤cies, provocant lluites de poder. Tot aix¨° s'ha tradu?t en una marea de refugiats que fugen de les zones en guerra i que s'ha sumat a la migraci¨® m¨¦s tradicional provinent de l'?frica subsahariana.

El gran augment del nombre de persones que intenten arribar a les costes italianes des del nord d'?frica es va produir entre el 2013 i el 2014, segons l'Organitzaci¨® Internacional de les Migracions?(OIM), que especifica que el primer any van ser unes 60.000 persones i que es va disparar a 170.000 l'any seg¨¹ent. La principal explicaci¨® ¨¦s la deterioraci¨® de la situaci¨® a S¨ªria i a L¨ªbia, punt de partida de la majoria de pasteres cap a It¨¤lia.

A causa de la?guerra civil, gaireb¨¦ quatre milions de sirians s'han refugiat a pa?sos ve?ns, on els camps d'acollida estan prop del col¡¤lapse. D'altra banda, des de fa un any, s'han intensificat els combats entre les diverses mil¨ªcies que lluiten per aconseguir el control de L¨ªbia, immersa en el caos. Aquesta situaci¨® d'inseguretat al pa¨ªs magreb¨ª ha emp¨¨s molts immigrants a arriscar la vida creuant el Mediterrani per arribar a Eldorado europeu.

¡°Un 90% dels emigrants que arriben a It¨¤lia han partit de L¨ªbia, que est¨¤ centrada en les seves prioritats internes, la qual cosa permet als traficants operar un negoci que els resulta lucatriu¡±, explica Amer Taha, un dels responsables de l'oficina de l'OIM al Caire.

L'increment de les pasteres tamb¨¦ obeeix al fet que diversos pa?sos europeus, com Gr¨¨cia ¨Cque ha constru?t una tanca per frenar l'arribada d'immigrants¨C o Bulg¨¤ria ¨Cque?t¨¦ plans de fer-ne una¨C, han segellat les seves fronteres terrestres. ¡°Si la perillosa ruta mar¨ªtima ¨¦s la principal porta d'entrada a la UE per als refugiats ¨¦s perqu¨¨ totes les fronteres terrestres estan tancades¡±, apunta Aur¨¦lie Ponthieu, assessora de l'ONG Metges Sense Fronteres.

Aquest any la xifra d'immigrants que han estat rescatats al mar o han estat capa?os d'arribar a les costes italianes no ¨¦s gaire diferent de la del 2014, i oscil¡¤la al voltant dels 23.000. No obstant aix¨°, aquest any s'ha multiplicat per deu el nombre de persones que s'estima que han mort en el trajecte cap a Sic¨ªlia. De 96 persones mortes en els primers quatre mesos del 2014, s'havia passat a m¨¦s de 900 la setmana passada. Si incloem el balan? del naufragi d'ahir, el m¨¦s greu en la hist¨°ria d'Europa, l'augment ¨¦s encara m¨¦s espectacular.

Els experts atribueixen aquest fenomen a la suspensi¨® el passat mes d'octubre del programa Mare Nostrum del Govern itali¨¤, que tenia com a objectiu lluitar contra les m¨¤fies que trafiquen amb persones i rescatar els immigrants en alta mar. El seu presumpte substitut, el programa Trit¨® de la UE, disposa d'uns mitjans molt m¨¦s escassos i la seva missi¨® es limita a protegir les fronteres de la UE. "Obsessionats amb la por de 'l'efecte crida', aquests Estats no estan interessats a salvar vides", es lamenta Ponthieu. I ¨¦s que la reducci¨® dels efectius dedicats al rescat tenia com a objectiu dissuadir els immigrants de pujar a les pasteres amb dest¨ª a Europa. Sembla que l'estrat¨¨gia ha fracassat estrepitosament.