Eduquen les tert¨²lies?

A les p¨¤gines del Quadern d'aquest diari publicat dijous passat, tres coneguts periodistes catalans que condueixen tert¨²lies, Josep Cun¨ª, M¨°nica Terribas i Jordi Bast¨¦, reflexionen sobre aquest relativament nou g¨¨nere, de tant d'¨¨xit en els mitjans audiovisuals. El tema mereix atenci¨® per la influ¨¨ncia de les tert¨²lies, de tot el que s'hi exposa i discuteix, en amplis sectors de l'opini¨® p¨²blica.

Del debat entre els tres periodistes destaca l'escassa autocr¨ªtica. Nom¨¦s Terribas es planteja que potser alguna cosa s'est¨¤ fent malament, per¨° en general es mostren satisfets amb la tasca que desenvolupen i amb el g¨¨nere period¨ªstic que practiquen, encara que algun diferenci?, com ¨¦s habitual a Catalunya es tracti del que es tracti, entre les tert¨²lies catalanes i les de Madrit, ¨°bviament amb la intenci¨® de deixar entreveure ¨Ccom un ¡°fet diferencial¡± m¨¦s¨C el saldo netament favorable a les catalanes, una q¨¹esti¨®, per cert, ¡°m¨¦s que dubtosa¡±, que ¨¦s una manera de dir, educadament, ¡°segons el meu parer, equivocada¡±, ja que de tot hi ha ¨Caqu¨ª i all¨¤¨C?a la vinya del Senyor. Per¨° parlem del g¨¨nere de la tert¨²lia, d'alguns dels seus defectes i virtuts.

No hi ha dubte que, en principi, es tracta d'un g¨¨nere period¨ªstic formidable: informatiu, educatiu i divertit. Segons la meva manera de veure, una bona tert¨²lia ¨¦s un plaer: les de r¨¤dio es poden escoltar en qualsevol lloc, a la cambra de bany, al cotxe, i mitjan?ant auriculars al metro, l'autob¨²s o caminant pels carrers; les televisives, menys f¨¤cils de veure, s¨®n ideals mentre esmorzes, sopes, prens una copa o escarxofat en una butaca abans d'anar a dormir. En conclusi¨®, les tert¨²lies fan companyia, una companyia instructiva, a qualsevol hora del dia.

Ara b¨¦, perqu¨¨ aix¨° sigui aix¨ª, s'han de complir, com a m¨ªnim, tres condicions. En primer lloc, els tertulians ¨Cparaula?lletja, em sap greu fer-la servir¨C?han de saber de qu¨¨ parlen, ¨¦s a dir, han de tenir coneixement del tema. No sempre passa. Per descomptat, no demanem que tots s¨¤piguen de tot, cosa que ¨¦s impossible, per¨° almenys un dels participants ha de tenir coneixements solvents sobre la q¨¹esti¨® que es tracta. I si no ¨¦s aix¨ª, ¨¦s m¨¦s prudent callar, limitar-se a plantejar preguntes sense arriscar-se a donar respostes, donar-se un termini per respondre una vegada es tingui criteri. Per¨° no disposar de solucions per a tot acostuma a ser mal vist.

Un amic meu, catedr¨¤tic de Filosofia del Dret en una universitat andalusa, enfrontat a una mat¨¨ria sobre la qual no tenia opini¨® per falta de coneixements, ho va confessar obertament en una tert¨²lia a la qual acudia amb regularitat: ¡°Sobre aquesta q¨¹esti¨® no puc opinar perqu¨¨ desconec de qu¨¨ es tracta¡±. Una resposta l¨²cida i honesta en qualsevol debat, en qualsevol conversa. Doncs b¨¦, no el van tornar a convidar, segons sembla no servia per a la seva comesa, cal opinar sobre tot encara que no s¨¤pigues res. Aquest ¨¦s un primer greu defecte de moltes tert¨²lies.

Una segona condici¨® ¨¦s que la tert¨²lia ha de ser plural. Quan s'usa aquesta paraula sempre es pensa en el pluralisme ideol¨°gic, pol¨ªtic o, fins i tot, partidista. I ¨¦s cert que en una tert¨²lia generalista, en la qual es tracten cont¨ªnuament q¨¹estions pol¨ªtiques, aix¨° ha de ser aix¨ª: l'espectador ha d'escoltar punts de vista diversos sobre q¨¹estions pol¨ªticament discutibles. Per¨° tamb¨¦ hi ha un altre tipus de pluralisme tant o m¨¦s important: en la mesura del possible, les especialitats dels tertulians s'han de combinar per cobrir els diversos temes. No cal que siguin aut¨¨ntics experts, n'hi ha prou que siguin solvents. Entre els periodistes mateixos hi ha especialitats: pol¨ªtica (internacional, nacional, local), economia, cultura, esport¡­ Aquest ¨¦s el nivell m¨ªnim apropiat per a una tert¨²lia. No sempre s'aconsegueix.

La tercera condici¨®, potser la m¨¦s important, ¨¦s que els tertulians s'han de respectar m¨²tuament, i les opinions de cadascun, per molt discrepants que siguin, han d'estar suficientment argumentades i formular-les sempre amb les cauteles i els dubtes propis de tota persona culta i raonable, aquella que sap que pot estar equivocada, que les q¨¹estions s¨®n gaireb¨¦ sempre molt complexes i la solucions, si n'hi ha, revisables. Nom¨¦s els ignorants, que sovint s¨®n fan¨¤tics, estan segurs de posseir la veritat. Per aix¨°, normalment, s¨®n els que m¨¦s parlen i m¨¦s criden i interrompen. L'exemple que donen ¨¦s p¨¨ssim: en lloc de donar raons exciten les passions i els sentiments, consideren que certes creences no es poden posar en dubte. Aqu¨ª les tert¨²lies degeneren, donen un mal exemple de com s'han de comportar els ciutadans en societat segons les normes que regulen la conviv¨¨ncia.

Compleixen les tert¨²lies aquestes condicions? Hi ha de tot. No ¨¦s f¨¤cil complir-les a plena satisfacci¨®. Per¨° algunes s'esforcen a conrear el rigor, el pluralisme, el respecte a la veritat. En altres casos, ¨¦s visible tot el contrari: exhibeixen ignor¨¤ncia, sectarisme i mala educaci¨®. Vegeu i escolteu tert¨²lies, jutgeu vosaltres mateixos els tertulians i, sobretot, els directors dels programes. Aplicant aquests criteris sabreu si eduquen.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.