Pelegrinatge en massa de Jordis i Georgines a la Sagrada Fam¨ªlia

A molts Jordis ens agrada dir-nos aix¨ª, per¨° el dia a dia ens demostra que el nostre nom ¨¦s un dels est¨¤ndards. Aix¨° vol dir que igual que a persones batejades com Joan, Josep o Maria, moltes vegades acaben dirigint-se a nosaltres pel nostre cognom. ?s veritat, per¨°, que els Marcs s¨®n les principals noves v¨ªctimes d¡¯aquest fenomen. Des del 1997, el seu ¨¦s el nom m¨¦s posat a Catalunya. En tot cas, malgrat aquest relatiu defecte que portem de s¨¨rie els Jordis, aquesta diada hem tingut la sort d¡¯estar discriminats de manera positiva: hem pogut entrar de franc a la Sagrada Fam¨ªlia. Al voltant d¡¯un quart de nou unes 200 persones ens hem aplegat davant de la bas¨ªlica per visitar-la mentre s¡¯anava fent fosc, tancada per a nosaltres i sense cap turista.

Per poder estar a la llista de convidats, calia enviar un correu electr¨°nic a l¡¯organitzaci¨® i rebre una confirmaci¨®. Inicialment hi havia 120 persones apuntades. La meitat de les quals amb el nom de Jordi, Jordina, Georgina, Jorge o qualsevol altra variant possible, en tots els idiomes mundials. La resta, els seus acompanyants. Tothom podia portar-ne un. Despistats o atrets nom¨¦s pels titulars de la premsa, al final ha acudit a la cita m¨¦s gent de la que estava prevista, sense haver fet tots els tr¨¤mits necessaris. Alguns s¡¯han enfadat bastant quan han vist que no podrien entrar. Finalment, per¨°, la Sagrada Fam¨ªlia ha decidit fer content a tothom perqu¨¨ hi havia un "ambient festiu" i s¡¯ha ampliat el nombre de grups que han pogut fer la visita.

Alguns periodistes est¨¤vem molt interessats a buscar Jordis o Georgines de nacionalitat no espanyola, els m¨¦s ex¨°tics. Al departament de premsa del temple havien detectat que nom¨¦s hi havia una persona que complia el requisit: la Giorgia, una italiana. Inicialment semblava que estava destinada a convertir-se en l'estrella de l'esdeveniment.

Abans de comen?ar la visita he conversat amb un Jordi de 63 anys nascut a Barcelona i molt emocionat perqu¨¨ visitava el temple de Gaud¨ª per primera vegada. Ni ell ni una de les Georgines, de 23 anys, sabien que a dins de la Sagrada Fam¨ªlia hi ha una est¨¤tua dedicada a Sant Jordi, on al final de la visita ens hem fet una foto de fam¨ªlia. Al grup hi havia un Jordi molt petit, de 2 anys, que anava acompanyat del seu pare, el seu germ¨¤ i la seva mare. La mainada estava molt emocionada per veure, deien, ¡°les punxes¡±.

A la fa?ana del Naixement, la m¨¦s antiga i constru?da a partir del 1893, molts s¡¯han meravellat perqu¨¨ un dels pastors que adoren el nen Jes¨²s porta barretina. ¡°Quan s¡¯acabar¨¤ la Sagrada Fam¨ªlia?¡±, ha preguntat a la guia que ens ha tocat, la Cristina, un dels assistents. Un cop ja a dins de la nau central, una de les q¨¹estions que ha capficat una de les Georgines ha estat la manera com es canvien les bombetes del temple quan es fonen. "No ho s¨¦, ho deuen fer amb grua", ha contestat la Cristina, segurament rient per sota del nas (la tenia d'esquena en aquell moment). D¡¯altres han quedat bocabadats quan han descobert que per construir l¡¯entrada principal de la bas¨ªlica caldr¨¤ tirar a terra alguns edificis del carrer Mallorca.

Molts s¡¯han meravellat descobrint que un dels pastors de la fa?ana

¡°Ara suposo que tenen moltes sensacions¡±, ens ha comentat la Cristina abans d'avan?ar cap a l¡¯escultura de Sant Jordi de Josep Maria Subirachs, que des del 2007 decora la part interior de la que ser¨¤ la porta principal del temple un cop acabat l¡¯any 2026, segons la previsi¨®. Adornada amb roses, l¡¯obra que representa el militar rom¨¤ que es va convertir al cristianisme i que avui dia ¨¦s patr¨® de Catalunya guaitava com la muni¨® de persones acollides a la seva onom¨¤stica ¨Ctamb¨¦ carregades de roses perqu¨¨ ens n¡¯han regalat¨C avan?¨¤vem cap a ella. No han faltat les fotos amb el m¨°bil i alguns selfies. Aix¨° s¨ª, marcant dist¨¤ncies perqu¨¨ l¡¯est¨¤tua est¨¤ penjada a 8,5 metres d¡¯al?ada.

M¡¯havien assegurat que una noia d¡¯un altre grup que anava amb un jersei de color violeta era la Giorgia, la Georgina italiana, i em moria de ganes d¡¯acostar-me a ella perqu¨¨ m¡¯expliqu¨¦s com vivia la seva conjectural idiosincr¨¤sia. L¡¯he abordat i m¡¯he emportat un disgust. ¡°No, s¨ª jo em dic Jordina¡±, ha dit.

La visita ha continuat a la fa?ana de la passi¨®. La guia ha sorpr¨¨s alguns dels visitants quan ha explicat que a la cripta del temple cada dia s¡¯hi fa una missa di¨¤ria. Una noia que havia viscut al barri ha assenyalat un dels edificis i ha preguntat si all¨¤ encara hi feien catequesi. Un dels Jordis, de 59 anys, m¡¯ha dit que estava ¡°meravellat¡± amb la visita i amb el temple. ¡°Poques persones poden preveure una obra tan gran d¡¯aquesta complexitat, nom¨¦s els grans genis com Gaud¨ª¡±, ha concl¨°s. La seva dona, que ha donat pes a les declaracions del senyor dient-me que ell era enginyer, estava visiblement emocionada i impregnada de la majestuositat de la construcci¨®.

Des de l¡¯altra banda de la visita la Cristina ¨Cguia a la Sagrada Fam¨ªlia des del 2010¨C ha compartit aquesta alegria. ¡°?s una dosi d¡¯energia molt gran i ha estat molt especial acabar una jornada com la d¡¯avui d¡¯aquesta manera¡±, m¡¯ha assegurat mentre anava donant instruccions amb gran complicitat: ¡°Si volen es poden quedar per aqu¨ª fent m¨¦s fotos, fins que els facin fora¡±. Tothom estava content i l'ambient general, al voltant de dos quarts de deu de la nit i a punt d'anar a sopar, era d'haver-se divertit i d'haver apr¨¨s coses. La Giorgia finalment no l'he trobada, per¨° espero que s'ho hagi passat molt b¨¦.