Novel¡¤la contra cent anys d¡¯oblit

A principis dels anys 30, mentre el partit nacionalsocialista d¡¯Adolf Hitler s¡¯enfortia al cor d¡¯Europa, l¡¯escriptor vien¨¨s i jueu Franz Werfel (1980-1945) recorria el Pr¨°xim Orient seguint el rastre d¡¯una massacre encara fresca. Werfel es va passar anys entrevistant armenis que havien fugit de les "marxes de la mort" que el Govern otom¨¤ va dur a terme entre el 1915 i el 1923; aleshores no existia la paraula genocidi, per¨° els supervivents tenien clar que havien estat objecte d¡¯un elaborat i efectiu pla d¡¯extermini. Les hist¨°ries que recollia ?Werfel ¡ªl¡¯a?llament, la desposessi¨®, la impot¨¨ncia de ser v¨ªctimes del seu propi Estat¡ª eren plenes d¡¯auguris del que es co?a al Vell Continent amb l¡¯auge de l¡¯antisemitisme organitzat. Sent-ne molt conscient, l¡¯autor va bolcar la seva investigaci¨® en una novel¡¤la sobre el principal cas de resist¨¨ncia arm¨¨nia: Els quaranta dies del Musa Dagh (Edicions de 1984, 2015), que es publica ara en catal¨¤ amb la traducci¨® de Ramon Monton.

Un segle despr¨¦s, els descendents del genocidi encara esperen just¨ªcia, tant els de la di¨¤spora com els tres milions que viuen a l¡¯actual Arm¨¨nia ¡ªpa¨ªs que el periodista Xavier Moret explora a La memoria del Ararat (Editorial Pen¨ªnsula, 2015). Fins ara, Turquia ha evadit tota responsabilitat negant que les massacres fossin sistem¨¤tiques; pa?sos com Espanya, Alemanya o Israel tampoc no reconeixen el genocidi. La novel¡¤la, que documenta amb precisi¨® les crueltats exercides pel Govern dels Joves Turcs, ressorgeix oportunament la vig¨ªlia del centenari, que se celebra justament avui, el 24 d¡¯abril.

¡°Els quaranta dies del Musa Dagh ¨¦s com la nostra b¨ªblia¡±, resumeix George Hintlian , historiador i fill de supervivents del genocidi. Hintlian va n¨¦ixer a Jerusalem el 1945, el mateix any que moria Franz Werfel a Los Angeles, i com la majoria d¡¯armenis, va cr¨¦ixer envoltat d¡¯hist¨°ries sobre les massacres. ¡°Tot s¡¯explicava en veu baixa, com si els fes por pronunciar la trag¨¨dia que havien viscut¡±. Els oficials turcs van matar la seva bes¨¤via a cops de destral en un graner; la seva ¨¤via, en plena deportaci¨® pels deserts d¡¯Ant¨°lia, va morir d¡¯una infecci¨® despr¨¦s de beure aigua enfangada. Nom¨¦s va sobreviure el seu pare, que aleshores tenia disset anys. Bona part de la di¨¤spora arm¨¨nia, avui escampada arreu del m¨®n, conserva mem¨°ries similars: ¡°Per aix¨° ens agrada la novel¡¤la de Werfel, que ens recorda la part heroica de tot plegat¡±.

El centenari del

Assegut a la penombra d¡¯una biblioteca polsegosa, Hintlian desplega un mapa de l¡¯imperi otom¨¤. Un esquema de fletxes i cercles hi representa totes les massacres, deportacions i focus de resist¨¨ncia armenis del 1915 al 1923. ¡°Aqu¨ª van anar mar endins i van llan?ar milers de persones a l¡¯aigua¡±, apunta, assenyalant la zona de Pontos, al nord-est del pa¨ªs. Amb el dit ressegueix el territori fins a aturar-se a la cantonada inferior esquerra, on hi ha una icona en forma d¡¯explosi¨® de c¨°mic: ¡°Aix¨° representa la resist¨¨ncia del Musa Dagh¡±.

El Musa Dagh (¡°muntanya de Mois¨¨s¡±) ¨¦s un cim al nord-est del mar Mediterrani, situat davant de l¡¯illa de Xipre. Al seu pendent hi havia set pobles armenis on vivien uns 5.000 habitants. Hintlian explica que, un any abans de les deportacions, les autoritats otomanes van desarmar els principals nuclis de poblaci¨® armenis i van cridar a files els homes; amb la majoria d¡¯homes al front i relegats a unitats de treball, la poblaci¨® arm¨¨nia es trobava minvada i indefensa. Els governants, per¨°, van indulgir els pobles del Musa Dagh, allunyats de les zones problem¨¤tiques. Els seus habitants van tenir temps d¡¯organitzar-se i, armats prec¨¤riament, van assentar-se a la muntanya i van oposar resist¨¨ncia als ex¨¨rcits turcs.

A la novel¡¤la ¨¦s Gabriel Bagradian, un intel¡¤lectual armeni exiliat a Par¨ªs, qui organitza la defensa dels set pobles de la vall. A Bagradian no li resulta f¨¤cil conv¨¨ncer els humils vilatans que val m¨¦s morir amb el fusell a la m¨¤ que no pas en una cuneta a causa de la fam, l¡¯esgotament o el tifus. Al llarg del llibre, Werfel oscil¡¤la entre les descripcions etnogr¨¤fiques de la vida a la vall i les ¨¨piques narracions de batalles; tamb¨¦ hi apareixen els conflictes identitaris de Bagradian, casat amb una francesa que desaprova el seu origen armeni i possiblement inspirat en el mateix Werfel, marit de la prominent antisemita Alma Mahler.

Werfel es basa en testimonis de primera m¨¤ quan transmet l¡¯¨¤nim exaltat dels insurrectes o el paper que juguen personatges com el pastor Harutin Nokhudian, que va conv¨¨ncer part de la seva congregaci¨® a no oposar resist¨¨ncia als turcs. Ho confirma Haroutune Boyadjan, un supervivent del Musa Dagh que tenia set anys en el moment dels fets i que Hintlian va entrevistar diverses vegades. ¡°Werfel va descriure amb precisi¨® els detalls de l'organitzaci¨® de la resist¨¨ncia¡±, explica l¡¯historiador.

A la muntanya de Musa Dagh els armenis van oposar resist¨¨ncia

Amb tot, Els quaranta dies del Musa Dagh no ¨¦s un tractat hist¨°ric. Werfel va adaptar els fets per donar-los la justa mesura b¨ªblica: els cinquanta dies i escaig de la defensa real van passar a ser-ne quaranta, xifra que evoca els anys de l¡¯¨¨xode israelita pels deserts. La simbologia jueva esquitxa tota la novel¡¤la i, efectivament, els jueus europeus dels anys 30 van acollir-la amb ¨¨mfasi. La hist¨°ria de la resist¨¨ncia arm¨¨nia, que Werfel va amanir amb grans dosis d¡¯¨¨pica i dramatisme, va inspirar aquells qui veien com el seu futur s'ennegria als guetos d¡¯Europa.

La novel¡¤la, per¨°, va tenir una vida ef¨ªmera al circuit editorial alemany; l¡¯heroisme de la insurrecci¨® arm¨¨nia i els seus paral¡¤lelismes amb la situaci¨® jueva no interessaven les autoritats del Tercer Reich. Poc despr¨¦s de la seva publicaci¨®, el ministre de propaganda Joseph Goebbels en prohibia la venda arreu del pa¨ªs. Amb el temps, l¡¯expansi¨® del nazisme i l¡¯anihilaci¨® sistem¨¤tica del judaisme europeu acabarien d¡¯atorgar a Els quaranta dies del Musa Dagh l¡¯aura prof¨¨tica que l¡¯autor havia intu?t.

¡°Si no es jutgen els culpables, la hist¨°ria tendeix a repetir-se¡±, diu Hintlian. ¡°L¡¯¨²nica manera d¡¯impedir que els fets es repeteixin ¨¦s reconeixe'ls i conndemnar-los¡±. Com indica l¡¯historiador, alguns dels funcionaris alemanys que van servir a l¡¯imperi otom¨¤ i van ser testimonis dels seus m¨¨todes ¡ªinoculacions de tifus, deportaci¨® a camps infectats pel c¨°lera o asf¨ªxia per fum en coves¡ª m¨¦s tard es van convertir en assessors d'Adolf Hitler. El mateix Werfel n¡¯acabaria sent v¨ªctima: va morir a l¡¯exili, rebutjat per les autoritats del seu pa¨ªs i conven?ut que la seva principal obra no veuria mai la llum.