Michelle Obama, una roca a la Casa Blanca

"Si Barack Obama volava llavors com un globus, la Michelle era qui subjectava la corda¡±. El president acabava d'oferir el seu discurs de vict¨°ria a Chicago, el novembre del 2008 i, des de llavors, milers de paraules i imatges han intentat desxifrar l'enigma de la seva dona, una advocada llicenciada a Harvard que, com ell, ha fet hist¨°ria a cada pas. La biografia Michelle Obama: A Life ¨¦s l'¨²ltim intent. Amb un rigor documental exquisit, el treball obre una nova finestra a la traject¨°ria personal i professional de la dona del primer president afroameric¨¤ dels Estats?Units.

El treball de Peter Slevin, veter¨¤ periodista de The Washington Post, retrata una primera dama amb profunds valors professionals i familiars. Intel¡¤ligent, persistent i sense por de donar la seva opini¨®, Obama ¨¦s, segons paraules del president, la ¡°roca¡± de la fam¨ªlia, com per ella ho van ser els seus pares. ?s la ment serena capa? d'acomiadar el candidat, poc abans de pronunciar el discurs que va catapultar la seva carrera pol¨ªtica el 2004, amb un ¡°No t'enredis¡±.

Hi ha un llibre d¡¯instruccions a Washington amb el que has de fer. Ella no el segueix¡±, diu una amiga

Criada en un dels barris m¨¦s humils de Chicago, el South Side, i a la vora d'una universitat on els afroamericans de la ciutat ni tan sols somiaven entrar-hi, va acabar estudiant a Princeton i Harvard. Obama (Chicago, 1964) no s'imaginava que anys despr¨¦s faria el seu primer retrat presidencial, a la Casa Blanca, ¡°sota la imatge del tercer president de la naci¨®, amo d'esclaus¡±. L'an¨¨cdota ¨¦s una de tantes en les quals la primera dama es va trobar ¡°fent equilibris entre la seva ra?a i els privilegis aconseguits, caminant en dos mons paral¡¤lels¡±.

La resposta la troba sempre a casa. ¡°Tot el que penso i faig gira entorn de la vida que vaig tenir en aquest petit apartament pel qual el meu pare va treballar tant¡±. Fraser Robinson patia esclerosi i va treballar fins despr¨¦s d'haver-se pogut beneficiar d'una pensi¨® per malaltia. La seva mare, Marian, va cuidar els seus dos fills i va treballar despr¨¦s com a secret¨¤ria. Els Robinson van participar junts ¨Ccom els Obama¨C en totes les decisions professionals dels seus fills, guiant-los perqu¨¨ no rebutgessin cap oportunitat per falta de recursos.

La biografia de Slevin detalla la conciliaci¨® que va haver de fer Obama entre les seves oportunitats i el seu origen humil, entre la responsabilitat de ser una de les primeres dones afroamericanes a Princeton i Harvard, i el cop en saber que la seva companya d'habitaci¨® havia demanat el trasllat perqu¨¨ era negra. Ho va resoldre sempre buscant oportunitats per ampliar el seu impacte en la comunitat afroamericana.

Des de Chicago fins a la Casa Blanca va portar una veu combativa de sobres coneguda per a la seva fam¨ªlia i que tampoc havia amagat durant la campanya, on va parlar de l'elevada taxa de mortalitat entre dones afroamericanes per a les quals ¡°el somni de donar un futur millor als nostres fills s'escapa entre els dits de les mans¡±. En altres ocasions va afirmar que viu ¡°en un pa¨ªs on se suposa que jo no hauria de ser aqu¨ª¡±. Asseguda al costat dels principals assessors del seu marit ¨CDavid Axelrod i David Plouffe¨C, Obama va fer preguntes directes sobre l'horari d'un dia t¨ªpic de campanya o com afectaria la relaci¨® del candidat amb les seves filles.

Slevin escriu que la primera dama va tenir ¡°poder de veto¡± sobre la candidatura presidencial del seu marit, que va demanar ajuda al germ¨¤ de Michelle, Craig, per conv¨¨ncer-la. ¡°Crec que no hi est¨¤ disposada¡±, li va dir. ¡°La persona m¨¦s important en aquesta decisi¨® era la Michelle¡±, explica Valerie Jarrett, assessora del president i amiga personal de la primera dama des d'una de les seves primeres feines a Chicago. ¡°Volia saber com canviarien les nostres vides. Quan ho vaig saber vaig tenir aquesta visi¨® al cap, llavors em vaig dir ¡®podem fer-ho¡±. En paraules d'Obama, ¡°era una cosa que si no ho f¨¨iem en aquell moment, [Barack] es demanaria tota la vida qu¨¨ hauria passat¡±.

La resposta ja la sabem, per¨° ella va haver de resoldre abans com traslladar la influ¨¨ncia que va tenir en la seva comunitat a Chicago, a trav¨¦s de la universitat on va dirigir diversos projectes de salut, acostant al col¡¤lectiu afroameric¨¤ recursos dels quals no sempre disposaven, fins a Washington. Obama va apostar per programes com Let¡¯s Move!, per lluitar contra l'obesitat infantil, projectes d'assist¨¨ncia a veterans de guerra o les seves visites a col¡¤legis als barris m¨¦s pobres del pa¨ªs.

Dues setmanes despr¨¦s d'arribar a Washington va oferir un discurs sobre la desigualtat salarial entre homes i dones. En un museu de la capital va inaugurar un retrat d'una abolicionista i sufragista. ¡°El Barack i jo vam ser nois que ens vam adonar que el dest¨ª ¨¦s a les nostres mans¡±, va dir als estudiants presents. Dos mesos m¨¦s tard va visitar una escola al barri m¨¦s pobre de la ciutat, de majoria afroamericana. ¡°Hi ha un llibre d'instruccions a Washington amb el que se suposa que has de fer. Ella no l'est¨¤ seguint. Ho fa a la seva manera, involucrant-se directament amb la comunitat¡±, explica una amiga propera. ¡°Volia ajudar a obrir portes i treure vels¡±.

La biografia tamb¨¦ amaga moments de tensi¨® entre els Obama, especialment quan l'ara president va comen?ar la seva carrera pol¨ªtica, poc despr¨¦s que naix¨¦s la seva primera filla, i deixant gran part de la responsabilitat sobre Michelle. Per¨° tamb¨¦ de la complicitat mostrada per dos joves advocats que van cr¨¦ixer junts mentre buscaven un buit en la vida professional de Chicago. Ella treballava al bufet on ell va fer pr¨¤ctiques. Van connectar, per¨° ella no veia ¨¨tic que mantinguessin una relaci¨®. Ell hi va insistir i anys despr¨¦s Michelle va insistir que es casessin. Per ella, el matrimoni ¡°ho ¨¦s tot¡±. Ell volia esperar. Durant un sopar per celebrar un ascens de Barack, ella va tornar a treure el tema. Ell va aguantar fins al final. El plat per de les postres portava una caixa amb un anell. ¡°Aix¨° et tapa la boca, no?¡±. Anys despr¨¦s en el seu discurs de vict¨°ria a Chicago, el pol¨ªtic es va acomiadar davant de milers de persones amb una dedicat¨°ria ¡°a l'amor de la meva vida i la roca de la fam¨ªlia Obama, la Michelle¡±.