Un horitz¨® per a la nova generaci¨®

?s possible, encara que molt improbable, que els prohoms i prodones que gestionen el castell del poder ni tan sols no ho sospitin, encegats per l'estupiditzant pulsi¨® de domini que embarga les seves exist¨¨ncies. Per¨° molt m¨¦s probable resulta, sens dubte, que sigui el seu cinisme desvergonyit el que els impedeix assumir que la crisi financera precipitada el 2008 ha estat s¨ªmptoma d'una fallida econ¨°mica, pol¨ªtica, cultural i moral que l'aplaudida voluntat d'ignor¨¤ncia ha anat engrandint fins avui, per m¨¦s que el final de l'¨²ltima recessi¨® permeti dissimular-ho. Una gran fallida maj¨²scula, sist¨¨mica i d'¨¨poca alhora, que ha fracturat l'horitz¨® de metes i esperances, valors i criteris que les dues generacions encara regents ¡ªla del 1940-1955 i la del 1955-1970, grosso modo¡ª han llegat a la que aquests anys estrena la vida adulta, o s'hi acosta perplexa.

Ressonen els himnes i fanf¨¤rries de les nacions amb i sense Estat, mentiders governants titella estenen l'acta del presumpte final de la crisi, esc¨¤ndols incessants revelen que el sistema pol¨ªtic i institucional est¨¤ rosegat de corrupci¨® i cobd¨ªcia. I, mentrestant, milions de nous ciutadans criats al braguer de l'enganyosa prosperitat es confronten a una ru?na la responsabilitat de la qual gaireb¨¦ ning¨² no t¨¦ l'honradesa d'assumir: no nom¨¦s frustrats per l'atur colossal i la precaritzaci¨® rampant, sin¨® vitalment empobrits per l'avaria de les institucions socialitzadores, per la degradaci¨® del sistema educatiu i, abans de res, per l'inassumible espectacle de podridura moral que satura les pantalles. El que ens hi va, ni m¨¦s ni m¨¦s, ¨¦s la transmissi¨® saludable de les diferents her¨¨ncies que els joves necessiten rebre dels grans per transformar el passat, cr¨ªtica i alhora recreadora, en un avenir constructiu.

Aquest pacte impl¨ªcit entre les generacions, no obstant aix¨°, mostra incomptables fissures que amenacen de trencar-lo. En primer lloc, en el que toca a l'economia (oikos-nomia: llei de la casa comuna), perqu¨¨ les generacions que encara exerceixen el poder han edificat una prosperitat trucada, fict¨ªciament aixecada sobre un deute ingent que hipotecar¨¤, amb tota certesa, el futur dels avui joves. I despr¨¦s, principalment, perqu¨¨ aquesta her¨¨ncia enverinada acumula un llast d'idi¨°cia i immoralitat que barreja l'enviliment ¨¨tic amb la incapacitat de pensar i saber, en benefici del lucre que gaireb¨¦ tot d¨¦u de?fica.

La m¨¦s gran de les dues generacions encara dominants, la del 1940-1955, es va mobilitzar en la seva ja remota joventut sota la s¨ªndrome d'Edip, embargada de revolta contra el pare simb¨°lic al qual s'afanyava a destronar ¨Cl'anomenat sistema¨C, per m¨¦s que la seva posterior acomodaci¨® a aquest sistema acab¨¦s enfortint-lo vist despr¨¦s.

?s sabut que la majoria dels activistes del 68 van tornar a casa com a fills pr¨°digs, premiats al cap de la seva epopeia pel mateix poder que havien abominat fins que, de tant furgar i furgar, van redescobrir sota les llambordes les seves platges. Per¨° no ho ¨¦s tant que una combativa minoria, d'estirp anarquitzant, va adorar la subversi¨® de tota llei, her¨¨ncia i paraula amb tal fervor que va formular un pamflet devastador contra el tot en nom de la puresa impossible, tan il¡¤lusament revolucionari que va resultar en nihilista conservaci¨® del que denunciava. No gaire lluny ¨Coh, paradoxa¨C?de la desregulaci¨® que enalteix el neocapitalisme: una vegada consumat el gir de la revoluci¨®, els extrems es toquen.

Despr¨¦s, els anys vuitanta i noranta van portar l'imperi de Narc¨ªs, l'¨¨tica i la pol¨ªtica fr¨ªvoles, l'oc¨¤s de la responsabilitat i el deure, l'auge del tot s'hi val i l'apoteosi del llibertinatge financer, pesca id¨°nia en aig¨¹es t¨¨rboles. Aquesta va ser l'¨¨poca de les p¨®lvores de la qual procedeixen bona part dels llots presents, quan l'¨¦thos de la indec¨¨ncia c¨ªnica va corcar els pilars de la societat, va condir l'ab¨²s consumista i, amb aix¨°, un individualisme a ultran?a que va desfer els lla?os de solidaritat, fraternitat i cooperaci¨® que fins llavors ¨Calmenys en el pla ideal¨C?havien constitu?t l'horitz¨® de valors i criteris al qual aspirava la ciutadania.

En El complejo de Tel¨¦maco (Anagrama, 2014), un assaig il¡¤luminador que l'allau de supervendes de l'abril de ben segur sepultar¨¤, Massimo Recalcati sost¨¦, malgrat tot, que hi ha raons per a l'esperan?a. Malgrat la fallida descrita, la generaci¨® que treu el cap a l'adultesa ¨Cm¨¦s pragm¨¤tica i ir¨°nica, per¨° menys fan¨¤tica i il¡¤lusa que la dels m¨¦s grans¨C?ha de sospesar les llums i ombres de l'her¨¨ncia que rep a fi de destriar quines porcions pagar¨¤ la pena conservar amb sentit cr¨ªtic, i quines caldr¨¤ extirpar i reempla?ar. Tots els ¨¦ssers humans s¨®n hereus, enfrontats al desafiament de recrear els dons passats ¨Ci de guarir-ne els seus danys¨C?en honor d'un futur plausible. Per aquest motiu necessitin evitar tant l'obedi¨¨ncia cega com el rebuig total i sense matisos a l'ahir, dues temptacions sim¨¨tricament oposades que al cap i a la fi propicien el mateix frac¨¤s.

Albert Chill¨®n ¨¦s professor de la UAB i escriptor.