La por ha canviat de b¨¤ndol

La consigna del sobiranisme ¨¦s que no ha variat res des que es va iniciar el proc¨¦s. Tant li fa que en poc temps s'hagi produ?t el relleu al capdavant del primer partit de l'oposici¨® espanyol, que hagin irromput noves forces pol¨ªtiques que, segons tots els indicis, amenacen d'alterar completament el tauler pol¨ªtic del pa¨ªs o, fins i tot, que hi hagi un nou cap d'Estat. Min¨²cies. Engrunes pol¨ªtiques. Cap canvi substancial. En conseq¨¹¨¨ncia: no serem moguts.

En p¨²blic aix¨° ¨¦s el que els sobiranistes repeteixen de manera constant. Per¨°, realment, els qui no deixen de proclamar a ple pulm¨® "No serem moguts", no s'han mogut en absolut? No sembla que s'aguanti aquesta afirmaci¨® tan rotunda. Com han assenyalat diversos analistes, al full de ruta publicitat fa poques setmanes sembla haver-se renunciat precisament a la reivindicaci¨® que havia constitu?t l'eix fonamental de l'estrat¨¨gia sobiranista, la consulta. No pot dir-se que es tracti d'una ren¨²ncia menor. De fet, durant mesos una de les pancartes que es podia veure m¨¦s als balcons dels ?pobles i ciutats de Catalunya deia (tot sigui dit sense cap mena d'ironia) aix¨°: ¡°Votar ¨¦s normal en un pa¨ªs normal¡±.

Doncs vet aqu¨ª que, potser per evitar que cap graci¨®s (tipus Ram¨®n de Espa?a per entendre'ns) pogu¨¦s afirmar que els precursors de l'esl¨°gan de Rajoy ¡°el PP ¨¦s el partit de les persones normals¡± s¨®n on menys calia imaginar, han decidit variar l'estrat¨¨gia argumentativa. S'ha resolt donar per acabat l'argument, tan fals com est¨¨s entre nosaltres, que ¡°a qualsevol pa¨ªs democr¨¤tic del m¨®n¡± el govern corresponent autoritza sense posar-hi cap inconvenient plantejar cap resist¨¨ncia o ni tan sols arrufar el nas amb lleu contrarietat sobre un refer¨¨ndum de secessi¨® d'una part del seu territori. En el seu lloc, s'ha optat per abra?ar la tesi de l'absoluta excepcionalitat del cas catal¨¤ i apar¨¨ixer com a pioners absoluts (compte: a escala planet¨¤ria, d¨¦u n'hi do) en la forma d'accedir a la independ¨¨ncia a trav¨¦s d'unes eleccions auton¨°miques.

Per¨° el que crida m¨¦s l'atenci¨® d'aquest canvi ha fet que en passi gaireb¨¦ desapercebuda altra, sobre la qual val la pena cridar l'atenci¨®. En la magn¨ªfica entrevista que Xavier Sard¨¢ li va fer a Artur Mas al programa Pla Sard¨¢, de BTV, fa algunes setmanes, el president, ja cap al final de la conversa i a manera de resum, va recon¨¨ixer que, si fracassa el proc¨¦s, aix¨° seria degut al fet que hauria trobat al davant enemics insalvables i perfectament identificables, que solament podien ser dos. Un, previsible del tot, el Govern d'Espanya. Per¨° l'altre, mai reconegut fins ara, ni m¨¦s ni menys que la mateixa Europa.

Ho va dir sense immutar-se, com si mai hagu¨¦s existit la famosa pancarta del ¡°Catalunya, nou Estat d'Europa¡±, que va guiar la mobilitzaci¨® de la Diada del 2012, i el massiu seguiment de la qual fins i tot va portar Mas, segons propi testimoniatge, a canviar d'opini¨® en relaci¨® amb la independ¨¨ncia. O com si durant dos llargs anys els mitjans de comunicaci¨® p¨²blics catalans (amb la inestimable col¡¤laboraci¨® d'alguns de privats afins) no haguessin bombardejat per terra, mar i aire la ciutadania amb el missatge que nostra perman¨¨ncia a Europa era inq¨¹estionable perqu¨¨, com podrien els europeus permetre's el luxe de prescindir de nosaltres?

Vaig creure percebre un cert estupor en l'entrevistador davant la desimboltura amb la qual Mas acceptava aquesta possibilitat, fins ara rebutjada de totes totes. Li va traslladar la seva sorpresa, i la resposta va venir a ser que ja no quedava m¨¦s remei que perseverar en l'iniciat, per m¨¦s riscos que pogu¨¦s tenir (¡°el cam¨ª ¨¦s incert¡±, ¡°no t¨¦ sortida f¨¤cil¡± van ser algunes de les seves frases) o per m¨¦s perjudicis als ciutadans que pogu¨¦s causar. Per qu¨¨ no ha havia altra opci¨® que continuar el cam¨ª empr¨¨s? Perqu¨¨ ¡°no fer-ho ens porta a quedar arrasats¡±. Unes paraules, per cert, molt semblants a les que va pronunciar divendres de la setmana passada en un acte electoral de CiU a Matar¨®, on va assenyalar que si es perd l'esperan?a en el projecte secessionista, ¡°estar¨ªem morts¡±.

Sempre ¨¦s bo celebrar que s'aclareixin les propostes. Sempre ¨¦s bo saber si la il¡¤lusi¨® t¨¦ cap fonament material o, en canvi, no representa altra cosa que pur il¡¤lusionisme al servei dels interessos d'alguns. De moment el que es pot constatar ¨¦s que, en tr¨¤nsit d'esgotament aquesta il¡¤lusi¨®, desemmascarada la mentida que una Catalunya independent romandria a Europa sense problemes o, en defecte d'aix¨°, s'hi reincorporaria immediatament i per la porta gran, amb el que ens trobem ara ¨¦s que l'argument de la por, tan injuriat en el seu moment pel sobiranisme, sembla haver canviat de b¨¤ndol. No ¨¦s una bona not¨ªcia. Entre la mera il¡¤lusi¨® buida i el catastrofisme apocal¨ªptic m¨¦s deslligat, els sobiranistes farien millor de?dedicar-se a presentar arguments i a debatre'ls a la pla?a p¨²blica.

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosofia Contempor¨¤nia a la UB.