Els catalans hi van, els escocesos en tornen

Esc¨°cia ja no serveix. Una vegada celebrat el refer¨¨ndum, el nacionalisme escoc¨¨s ha deixat d'interessar al sobiranisme catal¨¤. Va funcionar molt b¨¦ per exemplificar la idea a?llada d'un refer¨¨ndum de secessi¨® autoritzat pel Govern central. ?s a dir, era l'exemple a refregar a Mariano Rajoy per la seva negativa a acceptar la proposta d'Artur Mas.

Per¨° amb prou feines serveix com a mirall despr¨¦s del 18 de setembre, data del refer¨¨ndum perdut per Alex Salmond. Les derrotes acostumen a ser poc inspiradores, i pel que sembla no ho s¨®n ni tan sols quan tenen, com ¨¦s el cas d'Esc¨°cia, els trets estranys d'una derrota victoriosa, en la qual les idees i els projectes no van aconseguir la majoria requerida per¨° van fer progressos?ostensibles?que ara mateix ja estan madurant de cara a les eleccions generals brit¨¤niques del 7 de maig.?

Tampoc inspiren dimissions com la de Salmond, substitu?t sense dilaci¨® com a l¨ªder per Nicola Sturgeon. I no inspiren sobretot en pa?sos poc proclius a treure conseq¨¹¨¨ncies de les derrotes electorals. Tampoc est¨¤ resultant gaire inspiradora la nova traject¨°ria de l'Scottish National Party (SNP), probablement perqu¨¨ ara s'est¨¤ comprovant el que llavors no es volia veure, i ¨¦s la feble relaci¨® entre totes dues reivindicacions nacionalistes, les escoceses i les catalanes.

Una vegada celebrat el refer¨¨ndum, el nacionalisme escoc¨¨s ha deixat d'interessar al sobiranisme catal¨¤

Es va veure llavors i es veu amb m¨¦s claredat ara: Esc¨°cia no va perdre el refer¨¨ndum. Va perdre la independ¨¨ncia per¨° va guanyar el pa¨ªs en el seu conjunt, perqu¨¨ va aconseguir m¨¦s for?a dins del Regne Unit. Esc¨°cia volia abans de res ampliar el seu autogovern i ho aconseguir¨¤ si les eleccions del 7 de maig per a la nova legislatura de Westminster aconsegueixen els resultats que assenyalen les enquestes. I obligar¨¤, a m¨¦s, vulguin o no a Londres, al fet que l'estructura del Regne Unit evolucioni cap a l'estat federal.

Ara el que m¨¦s li interessa al SNP ¨¦s ser decisiu a Londres, cosa que f¨¤cilment pot aconseguir si es confirmen els sondejos, que li donen 50 o m¨¦s escons sobre 59. Despr¨¦s d'escombrar els conservadors d'Esc¨°cia ¡ªara tenen un sol esc¨® en l'actual legislatura de Westminster¡ª es proposa escombrar els laboristes, als quals desborden per l'esquerra i estan substituint entre els electors de les classes m¨¦s desfavorides escoceses.

Sturgeon ha deixat aparcades tres de les propostes m¨¦s destacades del programa: l'autonomia fiscal, el tancament de les bases de submarins nuclears Trident i un nou refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia, que ja no s¨®n prioritats per a aquesta legislatura, sobretot de cara a establir aliances parlament¨¤ries o de Govern amb els laboristes, els ¨²nics amb els quals vol associar-se.

Respecte al refer¨¨ndum de sortida de la UE, la seva proposta ¨¦s la m¨¦s europeista i la m¨¦s conseq¨¹entment sobiranista. Els conservadors, obligats per la pressi¨® de l'UKIP, proposen el refer¨¨ndum de sortida sense m¨¦s; els laboristes volen congelar tota nova transfer¨¨ncia de poders a la UE si no hi ha un refer¨¨ndum pel mig; i l'SNP exigeix en canvi una doble majoria del conjunt del Regne Unit i de les quatre nacions constituents. Aquesta proposta pressuposa que si vencen els tories, convoquen un refer¨¨ndum i el resultat ¨¦s el Brexit (sortida de la UE), llavors els escocesos aniran a un altre refer¨¨ndum per sortir del Regne Unit i quedar-se a la UE. El separatista d'un separatista europeu ¨¦s un unionista... europeu.

Alguna cosa haur¨¤ fet b¨¦ l'SNP perqu¨¨ la derrota sigui una vict¨°ria pol¨ªtica i fins i tot un salt cap endavant en el seu poder i capacitat d'influ¨¨ncia en el conjunt del Regne Unit. Entre les coses que ha fet b¨¦ hi ha la claredat de les seves propostes de refer¨¨ndum independentista, que va portar al programa electoral amb el qual va v¨¨ncer i va obtenir el Govern a Esc¨°cia i tamb¨¦ la precisi¨® del seu programa europeu, social, econ¨°mic i de defensa. Totes dues coses contrasten amb la confusi¨® i les ambig¨¹itats perfectament calculades de CiU, partit que, malgrat el gir independentista dels tres ¨²ltims anys, portar¨¤ per primera vegada la proposta d'independ¨¨ncia al programa per a les properes eleccions del 27 de setembre.

Salmond va bregar en la campanya del refer¨¨ndum per un model de societat escocesa independent, no per una independ¨¨ncia en abstracte. La independ¨¨ncia escocesa ¨¦s clarament europeista i d'esquerres, mentre que a Catalunya se'ns proposa el cam¨ª invers, primer decidir que som independents i despr¨¦s veure quin tipus de pa¨ªs independent volem ser. No ¨¦s f¨¤cil confiar en un cam¨ª en el qual es deixa per al final el contingut, que ¨¦s el model de societat. No ¨¦s segur que els votants d'esquerres vulguin una independ¨¨ncia com la de Singapur, ni que els de dretes la vulguin com la de Vene?uela. La independ¨¨ncia escocesa ¨¦s un instrument per obtenir un model de societat, mentre que la catalana tal com s'ha proposat fins ara ¨¦s un objectiu en si mateix, les bondats de la qual es pressuposen sempre i en qualsevol dels casos. Els catalans solem creure que quan els altres hi van nosaltres ja en tornem, per¨° el cas escoc¨¨s sembla demostrar-nos exactament el contrari. No s¨¦ massa b¨¦ si serem capa?os de mirar-nos de nou en aquest mirall i aprendre una mica d'Esc¨°cia.