Qu¨¨ hi podem perdre?

El 22 de novembre del 2012, en un esmorzar en una masia a prop de la Garriga i en plena efervesc¨¨ncia de proclames independentistes, se'm va oc¨®rrer preguntar als comensals qu¨¨ estarien disposats a perdre per aconseguir la independ¨¨ncia de Catalunya.

La pregunta de l'aixafaguitarres els va agafar per sorpresa. Va haver-hi silencis, empipades i fins i tot la resposta esperada: ¡°I per qu¨¨ he de pensar qu¨¨ hi he de perdre, si jo vaig a guanyar?¡±. La discussi¨® es va canalitzar quan una de les participants va tercerejar dient que ella estava disposada a perdre-hi molt, que el l¨ªmit del que podia cedir arribava on comen?ava el futur de les seves filles: ¡°Que puguin anar a la universitat per guanyar-se la vida, la resta va i ve¡±. Va ser el moment m¨¦s interessant de tot l'esmorzar, per¨° no m'han tornat a convidar, esclar.

Ha estat una de les preguntes que ha marcat el proc¨¦s fins ara, una barreja entre assumpci¨® del comprom¨ªs i definici¨® dels l¨ªmits de la zona de confort. Els interrogants, perqu¨¨ siguin v¨¤lids, tamb¨¦ han de mantenir la tensi¨®. Una altra manera de formular la q¨¹esti¨® i fer-ho d'una manera civilitzada i contundent seria preguntar quanta gent estaria disposada a comen?ar a pagar els tributs a una Hisenda catalana. Una cosa ¨¦s sortir al carrer i una altra ficar-se en aquest tipus d'embolics, que pot ser que semblin arriscats per¨° que ¨¦s el m¨ªnim que es pot fer.

Una pregunta porta a una altra. Cada manifestaci¨® es podria interpretar com una interpel¡¤laci¨® a Espanya, no s¨¦ si tant al seu Govern. La seg¨¹ent pregunta que molts ens hem fet ¨¦s qu¨¨ podem esperar d'Espanya. Si la r¨¨plica a la pregunta anterior ¨¦s complicada, aquesta, d'acord amb el que s'ha vist, es contesta amb una sola paraula: res, i aquest res resumeix una gran quantitat de respostes.

Alguns dels meus companys i amics de p¨¤gina s'han esgargamellat intentant-nos conv¨¨ncer del federalisme. Molts dependentistes diuen que, de fet, l'Estat de les autonomies ja ¨¦s federal i que quin sentit tindria tocar res. N'hi havia, ja va passar, que van dipositar les seves esperances en Podem per aconseguir un encaix diferent. Uns quants criden que no es tapi la pol¨ªtica de retallades amb la independ¨¨ncia, per¨° que se sigui tolerant quan es tapa la independ¨¨ncia amb les retallades. Els altres demanen comprensi¨® i di¨¤leg, com si la resta f¨®ssim uns inhumans.

Els qualificatius que s¡¯han donat al moviment independentista han tocat fons i no espanten

S'han acumulat articles i esmorzars i les seves conclusions han estat m¨¦s aviat escasses. No hi ha gaire a oferir. Es fan manifestacions, una rere l'altra, s'explicita el desig de ruptura i, aix¨ª i tot, la pol¨ªtica de desinversi¨® es mant¨¦, es tanquen canals de televisi¨® a les Balears i, sobretot, es menysprea qualsevol tipus de reivindicaci¨® per m¨¦s c¨ªvica, pac¨ªfica i democr¨¤tica que sigui. L'¨²nic canvi substancial que hem observat durant els tres ¨²ltims anys ¨¦s que de les comparacions amb el nazisme hem passat al gihadisme despr¨¦s d'unes setmanes de dubte sobre el qualificatiu correcte en cas que la comparaci¨® deriv¨¦s cap a Ucra?na.

El mapa de Catalunya canviar¨¤ molt en els propers mesos. Les municipals poden deixar el pa¨ªs ple d'alcaldes i regidors els partits dels quals tindran un mandat clar a partir del 27-S: preparar un proc¨¦s de secessi¨® democr¨¤tic, ordenat i verificable.

Els seus votants s¨®n els que cada vegada es pregunten m¨¦s sovint: qu¨¨ hi podem perdre? La pobresa i els desnonaments tamb¨¦ s¨®n?aqu¨ª el pa de cada dia. Des del punt de vista de la percepci¨® de la identitat no es pot anar m¨¦s lluny. Els qualificatius que s'han donat al moviment independentista han tocat fons i no espanten. Hem assumit que la pol¨ªtica d'infraestructures seguir¨¤ sent la mateixa que deixa l'autovia de Girona a mig fer, la que es deixa perdre la Daimler a Tarragona perqu¨¨ li fa por el Corredor Mediterrani.?

Veiem la pol¨ªtica de neteja ling¨¹¨ªstica a Arag¨®, el Pa¨ªs Valenci¨¤ i les Balears. Repassem una vegada i una altra i any rere any els comptes del d¨¨ficit fiscal per arribar al mateix resultat. Tenim les c¨°rnies avesades, per¨° seguim llegint l'opini¨® publicada, encara que nom¨¦s sigui a benefici d'inventari.

Qu¨¨ hi podem perdre? D'entrada no sabem si en una Catalunya independent els joves tindran acc¨¦s a la universitat o no, per¨° formant part d'aquesta meravella d'Estat ja sabem els efectes d'una pujada de taxes que afecta independentistes i dependentistes. La pregunta seg¨¹ent es comen?a a respondre sola: hi perdrem sense la capacitat de decidir sobre el nostre futur? En l'¨¤mbit ling¨¹¨ªstic i cultural, s¨ª, per¨° tamb¨¦ en infraestructures i economia, en benestar social, en arquitectura pol¨ªtica i institucional, en posici¨® al m¨®n i en moltes altres coses.

Seguiu publicant, 1.000, 2.000, 10.000 articles sobre encaix i entesa. El federalisme ¨¦s una quimera, la regressi¨® auton¨°mica i local, un fet, i vistes les enquestes i les rectificacions dels revolucionaris, el canvi de r¨¨gim, un acudit. Els independentistes ho tenim dif¨ªcil, s¨ª, ¨¦s cert. Els dependentistes catalans, per primera vegada en molt de temps, tamb¨¦.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor