La bretxa salarial es fa m¨¦s profunda

La crisi va augmentar la bretxa salarial i la sortida de la recessi¨® encara l'est¨¤ fent m¨¦s profunda. L'exercici 2014 va ser el de la recuperaci¨® de l'economia espanyola, amb el conseg¨¹ent repunt dels beneficis empresarials. La millora de l'escenari es va traslladar immediatament a les n¨°mines de l'elit empresarial, per¨° el sistema retributiu encara no t¨¦ prou porositat perqu¨¨ la incipient bonan?a arribi a la butxaca del conjunt dels treballadors. Mentre que els sous de consellers i els alts directius van cr¨¦ixer a una taxa de doble d¨ªgit l'any passat, la remuneraci¨® dels empleats va continuar caient. Aquest desfasament s'explica de forma molt gr¨¤fica: el 2013, el salari mitj¨¤ de les persones m¨¦s ben pagades de les empreses de l'Ibex-35 suposava 75 vegades la despesa mitjana per empleat d'aquestes mateixes companyies; el 2014, la desigualtat es va disparar fins a les 104 vegades.

¡°Encara que pugui semblar paradoxal, ¨¦s probable que si l'economia es continua recuperant, el resultat ser¨¤ un augment de la bretxa salarial. Entre els executius hi havia cert empipament perqu¨¨ la crisi havia estat llarga i hi va haver molts bonus que no es van cobrar. Ara, si la situaci¨® millora, ¨¦s probable que els primers a notar-ho siguin els membres de l'alta direcci¨®¡±, reconeix Rafael Barrilero, expert de la consultora Mercer.

Juan Mar¨ªa Nin va ser el conseller m¨¦s ben pagat l¡¯any passat gr¨¤cies a la quitan?a per la seva sortida de CaixaBank

L'increment en la retribuci¨® dels directius va ser la t¨°nica generalitzada el curs passat amb independ¨¨ncia de la dimensi¨® de la companyia. El sou mitj¨¤ dels consellers dels grups cotitzats el 2014 es va situar en 375.949 euros, quantitat que suposa un 17,5% m¨¦s que l'any anterior, segons un estudi elaborat per EL PA?S a partir de les dades registrades a la CNMV. Si la lupa es posa nom¨¦s sobre els consellers de les firmes de l'Ibex-35, la retribuci¨® mitjana va ser de 612.036 euros, un 24,1% m¨¦s, i si el que s'analitza ¨¦s la n¨°mina dels administradors de les societats de mitjana i petita capitalitzaci¨®, es va incrementar un 7,97% respecte del 2013 i es va situar en 197.202 euros de mitjana.

Aquest mateix patr¨® es va repetir entre els membres de l'alta direcci¨® empresarial. El sou mitj¨¤ dels alts directius dels grups cotitzats el 2014 va ser de 599.088 euros, un 12,03% m¨¦s que el 2013. En diferenciar segons la tipologia de l'empresa, els directius dels grups de l'Ibex van veure millorar un 12,14% les n¨°mines, fins als 949.083 euros de mitjana. En el cas de les societats cotitzades fora de l'Ibex, el salari mitj¨¤ d'un alt directiu va ser de 237.426 euros, cosa que va suposar una millora del 9,28%.

La tend¨¨ncia retributiva per a la resta de la plantilla, no obstant aix¨°, va ser la contr¨¤ria. La despesa mitjana per empleat ¨Caquesta partida inclou el sou, les c¨¤rregues associades a la Seguretat Social i altres despeses laborals¨C del conjunt de les cotitzades va ser de 43.088 euros el 2014, un 0,64% menys que l'any anterior. En desglossar les xifres per tipus de companyia, la despesa per treballador a l'Ibex va descendir un 1,04% i es va situar en 46.552 euros de mitjana per persona, i a la resta de cotitzades amb prou feines va pujar un 1,43%, aconseguint 29.585 euros per empleat.

El resum d'aquesta diverg¨¨ncia retributiva ¨¦s el seg¨¹ent: els consellers de les cotitzades van guanyar de mitjana 8,72 vegades m¨¦s que els seus treballadors, mentre que el desfasament salarial entre les plantilles i els alts directius va ser de 13,9 vegades.

El conseller delegat de Jazztel va guanyar 1.000 vegades m¨¦s que els seus treballadors el 2014

¡°No hi ha bases econ¨°miques que justifiquin aquests sous. Qualsevol indicador que utilitzis et dir¨¤ que aquesta bretxa no promou la sostenibilitat de l'empresa a llarg termini. Seria bo que s'introdu?ssin cl¨¤usules per les quals, si el consell es beneficia de la bona evoluci¨® de la companyia, tamb¨¦ haurien de fer-ho la resta de categories salarials¡±, diu Andr¨¦s Herrero, economista de la UGT. ¡°L'assignaci¨® dels bonus per als directius ¨¦s gaireb¨¦ autom¨¤tica, el grau de consecuci¨® d'objectius ¨¦s alt. No obstant aix¨°, l'esfor? es veu en grups laborals m¨¦s baixos, que ¨¦s on realment es generen negocis¡±, afegeix Herrero.

En el total d'empreses cotitzades en borsa hi va haver 100 consellers executius que van cobrar m¨¦s d'un mili¨® d'euros el 2014 i 50 van superar els dos milions de retribuci¨® total (sou m¨¦s aportaci¨® a pensi¨®). En 15 casos (Abengoa, Abertis, Acciona, ACS, Santander, BBVA, Caixabank, FCC, Ferrovial, Iberdrola, Inditex, Jazztel, Mapfre, Sacyr i Telef¨®nica), el sou de l'executiu m¨¦s ben pagat va suposar m¨¦s de 100 vegades la despesa mitjana per empleat d'aquesta companyia.

¡°?s dif¨ªcil establir quin hauria de ser el l¨ªmit m¨¤xim de la bretxa salarial, per¨° si ens fixem en el que fan en altres pa?sos, les retribucions que superin 40 vegades el sou mitj¨¤ d'aquesta empresa ja estarien al l¨ªmit de l'esc¨¤ndol¡±, explica Ricard Serlav¨®s, professor del Departament de Direcci¨® de Persones i Organitzaci¨® d'ESADE. Segons el seu parer, ning¨² genera tant valor per mer¨¨ixer aquests megasous, i tenen m¨¦s a veure amb el poder de negociaci¨® salarial dels directius que amb el valor afegit que aporten. ¡°Si una companyia vol refor?ar el comprom¨ªs dels seus empleats, aquest tipus de missatges no ajuda gaire perqu¨¨ el que es transmet ¨¦s que la contribuci¨® d'un grup redu?t de persones ¨¦s infinitament superior al de la majoria¡±, afegeix Serlav¨®s.

L'administrador m¨¦s ben pagat el 2014 va ser Juan Mar¨ªa Nin. L'exconseller delegat de CaixaBank va estar al c¨¤rrec nom¨¦s sis mesos i va rebre quan se'n va anar una indemnitzaci¨® de 15,01 milions, que sumats al sou i a la pensi¨® van arribar a un total de 16,49 milions. Aquesta quantitat suposa 202 vegades la despesa mitjana per empleat de CaixaBank.

Nom¨¦s hi ha tres dones entre els 150 consellers m¨¦s ben remunerats de la borsa

El segon sou m¨¦s elevat del 2014 va ser el de Jos¨¦ Miguel Garc¨ªa. El conseller delegat de Jazztel va rebre un total de 14,5 milions, gr¨¤cies sobretot a l'execuci¨® d'unes opcions sobre accions que li havia atorgat la companyia. El tercer lloc en aquest r¨¤nquing salarial l'ocupa l'exconseller delegat d'Endesa Andrea Brentan, que gr¨¤cies a la quitan?a per la seva sortida de l'el¨¨ctrica va aconseguir una retribuci¨® total de 12,5 milions. En quart lloc es va situar un executiu d'una companyia que no est¨¤ a l'Ibex-35. Fernando Basabe, conseller delegat d'Applus, va cobrar 10,93 milions, deu vegades m¨¦s que el 2013, gr¨¤cies a un programa d'incentius vinculat a la sortida a borsa de l'empresa.

Darrere d'aquests salaris, una miqueta distorsionats per factors at¨ªpics (quitances per acomiadament o bonus dif¨ªcilment repetibles), se situen els dels executius de les grans companyies espanyoles cotitzades. Pablo Isla, president d'Inditex, va guanyar 9,55 milions entre sou i pensi¨®; Jos¨¦ Ignacio S¨¢nchez Gal¨¢n (Iberdrola) va rebre 9,12 milions; Ana Bot¨ªn (Banco Santander) va obtenir 8,86 milions per totes les partides retributives, i l'ex-n¨²mero dos del banc, Javier Mar¨ªn, 8,4 milions; mentre que C¨¦sar Alierta (Telef¨®nica) va ingressar 7,75 milions, i ?ngel Cano (BBVA), 6,51 milions.

A m¨¦s dels consellers, l'altre col¡¤lectiu amb sous molt per sobre de la mitjana dels treballadors ¨¦s el dels membres de l'alta direcci¨® de les companyies. En aquest cas, la legislaci¨® no obliga a publicar les retribucions de forma individualitzada, per¨° les xifres globals suggereixen que molts d'ells tenen pla?a al club del mili¨® d'euros. L'alta direcci¨® m¨¦s ben remunerada el 2014 va ser la de Telef¨®nica, que de mitjana va guanyar 4,46 milions d'euros, encara que aquesta xifra est¨¤ una mica distorsionada per la quitan?a de l'expresident de Telef¨®nica digital Mattew Key, que va rebre 15,1 milions. En segon lloc hi ha l'alta direcci¨® del Banco Santander, que va cobrar de mitjana 3,67 milions, seguida per la d'IAG (1,78 milions), Ferrovial (1,71 milions), Jazztel (1,61 milions), Repsol (1,56 milions), Iberdrola (1,53 milions) i BBVA (1,46 milions).

L¡¯alta direcci¨® de Telef¨®nica va ser la m¨¦s ben retribu?da? amb 4,46 milions de mitjana

Els comit¨¨s de retribuci¨® de les empreses, com que tenen l'aval d'una entitat independent, solen contractar els serveis d'una consultoria que els certifiqui el paquet retributiu de consellers i alts directius. Aquestes firmes, com ¨¦s l¨°gic, no solen posar cap problema a les propostes. ¡°Hem d'estar orgullosos de les companyies que tenim, moltes de les quals s¨®n l¨ªders mundials. En aquest sentit, si comparem el sou dels executius dels grans grups espanyols amb el dels seus hom¨°legs internacionals, es pot concloure que estan infrapagats¡±, assegura Jaime Sol, soci responsable de compensaci¨® i pensions de KPMG Advocats.

¡°El 2014 no hi va haver una pujada generalitzada de sous dels consellers i els alts directius. El que va passar ¨¦s que per fi es van comen?ar a complir molts objectius, i aix¨° es va traduir en un augment dels bonus¡±, assegura Manuel Montecelos, director de talent & rewards de Towers Watson a Espanya. ¡°Ara com ara tothom ¨¦s m¨¦s ric que fa uns anys. Aix¨° no treu que la bretxa salarial pugui augmentar en alguns casos¡±. Montecelos defensa que tots els treballadors, inclosos els directius, tenen dret a pactar les seves condicions laborals. ¡°A partir d'aqu¨ª, s¨®n els accionistes els que han d'aprovar els sous i, de moment, cap junta ha rebutjat la retribuci¨® dels executius. Ara b¨¦, ¨¦s evident que el nivell d'escrutini augmenta cada any¡±, conclou.

L'empresa amb m¨¦s desigualtat salarial el 2014 va ser Jazztel. La despesa mitjana per empleat va ser de nom¨¦s 14.560 euros, ¨¦s a dir, 1.000 vegades menys que el sou del seu conseller delegat i 110 vegades inferior a la remuneraci¨® que va percebre l'alta direcci¨® de la companyia. Una altra de les societats amb una bretxa salarial important ¨¦s Inditex. El president del grup t¨¨xtil va guanyar 431 vegades m¨¦s que els 22.134 euros que la companyia va destinar de mitjana als seus empleats, mentre que el diferencial entre la plantilla i l'alta direcci¨® va ser de 54 vegades. Tamb¨¦ ¨¦s important el desequilibri d'ingressos al Banco Santander (el m¨¦s ben pagat va guanyar 159 vegades m¨¦s que l'empleat mitj¨¤, i l'alta direcci¨®, 65 vegades m¨¦s) i a Telef¨®nica (la major n¨°mina va ser 131 vegades superior al sou mitj¨¤ i els principals directius van guanyar 75 vegades m¨¦s).

L¡¯exercici passat hi va haver 100 consellers que van guanyar m¨¦s d¡¯un mili¨® d¡¯euros

Al costat oposat, les companyies de l'Ibex amb menys bretxa salarial van ser Bankia i Red El¨¦ctrica. En el cas del banc, i a causa de les restriccions retributives imposades en aquelles entitats on la majoria del capital est¨¤ en mans p¨²bliques, el president, Jos¨¦ Ignacio Goirigolzarri, nom¨¦s va guanyar 7,4 vegades m¨¦s que la despesa mitjana per empleat de Bankia, mentre que la r¨¤tio de l'alta direcci¨® va ser de 5,7 vegades. Per la seva banda, el sou de Jos¨¦ Folgado, president de Red El¨¦ctrica, suposa 9,7 vegades el de la seva plantilla, mentre que el diferencial entre els directius i la resta de treballadors va ser de 4,7 vegades.

L'escassa pres¨¨ncia de dones als llocs de comandament es veu reflectida en una representaci¨® gaireb¨¦ testimonial en l'escalaf¨® salarial. Nom¨¦s tres dones apareixen entre els 150 consellers espanyols m¨¦s ben remunerats. Es tracta de la ja esmentada Ana Bot¨ªn (ocupa el set¨¨ lloc al r¨¤nquing); Eva Castillo, de Telef¨®nica, que va guanyar un total de 6,18 milions i est¨¤ situada en el 13¨¨ lloc, i la consellera delegada de Bankinter, Mar¨ªa Dolores Dancausa, que amb un sou d'1,09 milions se situa en el lloc 90¨¨ del r¨¤nquing.

A difer¨¨ncia d'altres pa?sos, a Espanya el pagament d'efectiu encara domina els paquets retributius. El 2014, el pagament en met¨¤l¡¤lic va suposar el 76,66% de la retribuci¨® total dels consells de l'Ibex-35. ?s cert que es va produir una caiguda del pagament en cash respecte del 2013, quan suposava el 83,9% del total, per¨° la seva ponderaci¨® continua sent molt superior a d'altres f¨®rmules retributives com les pensions (10,1%), les accions (7,9%) o les opcions sobre accions (5,2%).