Hitler no va jugar tan malament la seva ¨²ltima carta

La batalla de les Ardenes, o del Sortint, lliurada en condicions penos¨ªssimes en l'hivern de 1944-45, durant gaireb¨¦ set setmanes, va ser un dels grans enfrontaments de la II Guerra Mundial i l'¨²ltima gran ofensiva de l'ex¨¨rcit alemany en el front occidental. Les imatges dels tancs Tiger i Panther avan?ant precipitadament sobre la neu, dels soldats nord-americans cavant trinxeres en terra gelat i dels combats sense quarter en boscos, pobles i cru?lles formen part de les m¨¦s ic¨°niques de la contesa, igual que figuren entre els seus noms emblem¨¤tics els de Malmedy, Bastogne, l'operaci¨® a¨¨ria Bodenplatte, el Kampfgruppe Peiper i els comandos de Skorzeny.

Hitler va llan?ar el millor que li quedava, 300.000 soldats (molts fantasmag¨°ricament vestits de blanc), 1.800 tancs i destructors de tancs, 2.400 avions, en un intent desesperat per canviar el curs de la guerra. L'atac, iniciat el 16 de desembre, va agafar els aliats, que, mig any despr¨¦s del desembarcament a Normandia, donaven la guerra gaireb¨¦ per acabada, completament desprevinguts. Despr¨¦s d'un inici prometedor, lluites d'una brutalitat tremenda i una defensa tena? de les tropes dels EUA ¨C¨¦s famosa la resposta del general McAuliffe de la 101a Aerotransportada en exigir la rendici¨® de Bastogne: ¡°Nuts!¡± (¡®I un ou!¡¯, en versi¨® lliure)¨C , els alemanys es van veure obligats a parar el seu avan?ament sense aconseguir el nou Dunkerque.

¡°L'ofensiva no estava condemnada al frac¨¤s¡±, argumenta l¡¯historiador suec

En el 70¨¨ aniversari de la batalla, i en espera de la publicaci¨® imminent del nou i esperat llibre d¡¯Antony Beevor sobre aix¨° ha aparegut a Espana Ardenas, la batalla (Pasado & Presente), un monumental i detallat assaig de l'historiador militar suec Christer Bergstr?m que ofereix, a m¨¦s d'una perspectiva ins¨°lita, una reinterpretaci¨® sorprenent d'aquell xoc, del qual subratlla que cap veter¨¤ dels que ha entrevistat explica cap an¨¨cdota amable i nom¨¦s en diuen coses terribles. ¡°?s clar que va ser una de les experi¨¨ncies b¨¨l¡¤liques m¨¦s espantoses d'aquells homes¡±, diu. Algunes imatges del llibre queden gravades en la mem¨°ria, com el regiment alemany avan?ant a la carrera cridant: ¡°Ianquis, fills de puta!¡±, els soldats nord-americans que descobreixen el 13 de gener que els cad¨¤vers congelats dels presoners executats per les SS a la carretera de Malmedy al desembre segueixen al lloc en qu¨¨ els van abatre, el Panther que es confon i es fica en una columna de carros Sherman o la lluita amb granades en una casa de Thirimont, en qu¨¨ cada b¨¤ndol ocupava un pis.

Bergstr?m, autor de 22 llibres sobre la II Guerra Mundial, comen?a el seu detallad¨ªssim relat de la batalla de m¨¦s de set-centes p¨¤gines des del punt de vista d'una de les unitats blindades llan?ades cap al Mosa amb la mira posada al port d¡¯Anvers: tota una declaraci¨® de principi, ja que una de les coses del llibre que m¨¦s sorpr¨¨n el lector, acostumat a les versions anglosaxones, ¨¦s que molt sovint la narraci¨® dels fets s'ofereixi des de la perspectiva del b¨¤ndol alemany. Per¨° hi ha moltes coses m¨¦s: Bergstr?m considera que els alemanys estaven m¨¦s ben preparats del que s¡¯acostumava a considerar, que la seva moral era alta; el seu material, excel¡¤lent; els seus comandants, molt bons, i que Hitler no anava tan desencaminat com es creu en els seus plans. L'operaci¨® no estava en absolut condemnada al frac¨¤s i en alguns dels seus punts era fins i tot ¡°magistral¡±.

Anem a pams, la situaci¨® de l'ex¨¨rcit alemany no era llavors tan dolenta, al final del 1944? ¡°Al novembre-desembre, en absolut¡±, explica l'autor, que va estar amb veterans a Bastogne el desembre passat amb motiu de l'aniversari de la batalla. ¡°El fet que els alemanys haguessin aconseguit aturar els aliats accidentals a la frontera del seu pa¨ªs, la vict¨°ria d¡¯Arnhem, la promesa de les noves armes meravelloses (reactors, coets, submarins el¨¨ctrics, etc¨¨tera) i ¨Cno menys important?¨C el pla Morgenthau dels brit¨¤nics i nord-americans que establia m¨¦s o menys la destrucci¨® industrial d¡¯Alemanya havien elevat la moral de lluita de manera que, en molts casos fins i tot, excedia el nivell que hi acostumava a haver en els primers compassos de la guerra¡±. Pel que fa al material militar, l'historiador suec ho t¨¦ clar¨ªssim: ¡°Els alemanys eren absolutament superiors en els camps m¨¦s importants, en realitat, per primera vegada en la guerra. El tanc pesant K?nigstiger o Tiger II sobrepassava qualsevol cosa que els aliats tenien ¨Cel gener del 1945, dos d'aquests van aniquilar una companyia sencera de tancs Sherman, sense fer-se ni una rascada¨C, i cap tanc mitj¨¤ podia competir amb el Panther. Tenien el primer fusell d'assalt del m¨®n, el Sturmgewehr 44, i els avions de reacci¨® Me-262 i Ar-234 eren totalment superiors a l'aire¡±.

Els alemanys disposaven de ?tancs m¨¦s bons i la moral era alta

Del llibre es despr¨¨n que l'ofensiva alemanya de les Ardenes no va ser un intent tan desesperat sin¨® que tenia opcions reals d'¨¨xit. ¡°De fet, des de la perspectiva de Hitler, era el m¨¦s intel¡¤ligent que es podia fer, mentre esperava la seg¨¹ent ofensiva russa al V¨ªstula. Va ser acuradament planejada i preparada i va fracassar sobretot per dos factors que podien no haver-se produ?t: primer, perqu¨¨ les l¨ªnies de subministraments alemanyes van ser tallades per l'aviaci¨® aliada quan el temps va millorar, el vuit¨¨ dia de l'ofensiva, i segon, perqu¨¨ les SS, menys competents que l'ex¨¨rcit regular, la Wehrmacht, van rebre, en canvi, la responsabilitat d'aconseguir els objectius m¨¦s importants. Per¨° aquests dos factors, com dic, podrien haver variat. Si els alemanys haguessin reposicionat la seva aviaci¨® d'elit, desplegada al front de l'Est, a l¡¯Oest, l'aviaci¨® aliada probablement no hauria estat capa? de tallar les l¨ªnies de subministraments alemanyes. Llavors, els alemanys haurien tingut un 50% de possibilitats d'aconseguir Anvers i envoltar el grup d'ex¨¨rcits de Montgomery".

Bergstr?m ¨¦s encara m¨¦s pol¨¨mic quan li pregunto si haur¨ªem de replantejar-nos la (in) capacitat de Hitler com a comandant militar. ¡°Crec que ho haur¨ªem de fer. Tot i que Hitler no tenia una alta educaci¨® militar havia demostrat tenir una intu?ci¨® de les possibilitats en el camp de batalla. Els atacs a l¡¯Oest el 1940 i el 1944 en s¨®n bons exemples. No obstant aix¨°, aquella intu?ci¨® li va fallar en diverses ocasions al final de la guerra, la m¨¦s notable potser a Falaise l'agost del 1944. Per¨° la idea d'atacar en les Ardenes amb l'objectiu d'atrapar despr¨¦s els ex¨¨rcits de Montgomery va ser brillant¡±.

Tornant a la q¨¹esti¨® de les SS, en el llibre es recalca que la Wehrmacht va lluitar millor a les Ardenes. ¡°Sens dubte. Les SS van combatre de manera bastant potinera¡±. Una de les conclusions m¨¦s sorprenents de Bergstr?m ¨¦s que la batalla va ser una vict¨°ria per als sovi¨¨tics. ¡°Absolutament. L'ofensiva de les Ardenes va afeblir els aliats occidentals. De manera material i particularment psicol¨°gicament va tenir un impacte perjudicial en els seus propis plans d'ofensiva i els va tornar extremadament cauts. Gr¨¤cies a aix¨°, la Uni¨® Sovi¨¨tica va aconseguir el cr¨¨dit de capturar Berl¨ªn¡±.

La hist¨°ria t¨¦, segons l'historiador, un corol¡¤lari escruixidor: una vict¨°ria alemanya a les Ardenes, amb l¡¯allargament conseq¨¹ent de la guerra fins a l¡¯estiu del 1945, podria haver suposat que haguessin estat dues ciutats alemanyes les v¨ªctimes de les bombes at¨°miques en lloc de Hiroshima i Nagasaki.