La vida de Pla i tantes ensa?mades

En set p¨¤gines seguides d'un llibre, per a onze dies d'anotacions sum¨¤ries sobre una estada a Mallorca, el 1956, Josep Pla apunt¨¤ que menj¨¤ sis vegades ensa?mades. "Exquisides", "molt bones!", "deliciosa" apunt¨¤ en les observacions telegr¨¤fiques sobre el tast en tants d'altres llocs distints, p¨²blics i privats de l'illa.

A la publicaci¨® recent?La vida lenta [Notes per a tres diaris (1956, 1965, 1964) ] 360 p¨¤gines a Destino, Pla pur, que ha editat i prologat el professor Xavier Pla, hi ha les cites de l'autor que mai no embafa.

?s una an¨¨cdota significativa per la reiteraci¨® del desig. Pla estimava el turbant dol? de pasta fullada en espiral, embolicada, estovada i amb banya cuita. El llibre ¨¦s un Pla nuu, quasi del tot, un autoretrat interior de l'escriptor madur. ?s una curiosa i agradable mostra de notes d'agenda, ¨ªndex de noms, lloc, temes. ?s secreta literatura fragment¨¤ria, essencial, l'espina, amb instants i frases admirables.

Ja en sab¨ªem de l'ull concret i l'agudesa descriptiva de Josep Pla. Ell deix¨¤ dit, sobre l'ensa?mada, un retrat curi¨®s, esdevingut can¨°nic. Diu "com van fer els mallorquins per realitzar en un pa¨ªs tan pesadot, sec, tosc, de tan poca expressivitat, una meravella tan fina?". Ell es contesta: "L'ensa?mada mallorquina ¨¦s la cosa m¨¦s lleugera, a¨¨ria, delicada de la rebosteria d'aquest espai". Pla cerc¨¤ i trob¨¤ als anys 70 la mateixa ensa?mada que trob¨¤ el primer cop als anys 20. Tocava que fos aix¨ª, aleshores.

En descriure i valorar l'ensa?mada ¨Cs¨ªntesi del discurs i el pensament nadiu d'alguns illencs¨C ?Josep Pla va apropar-se molt a les pinzellades de Santiago Rusi?ol escrites anteriorment a L'illa de la Calma, de 1905. El pintor explica que "¨¦s una pasta misteriosa" amb "aquella tovor, aquell bufat, aquell estarrufament, aquella solidesa vol¨¤til, aquella espessor diguem-ne et¨¨ria, no es poden confondre en res del m¨®n" i Rusi?ol s'amoll¨¤ molt m¨¦s.

Les definicions de les coses i els criteris sobre el que hem menjat de Josep Pla han constru?t una part de l'imaginari i els diagn¨°stics sobre all¨° bo, immortal, excels i dolent que arriba a la taula, la boca i als ulls. Fa sopars a Palma i apunta: "malament" , un "mal dinar" i un menjar "horrible" o d' "estocada de preu".

Com van fer els mallorquins per realitzar en un pa¨ªs tan pesadot, una meravella tan fina?

Josep Pla aquells dies anotats menja porcella (crocant) o porcell a can Amer amb Camilo Jos¨¦ Cela (dos cops), i dina d'arr¨°s brut amb ocells, visita F de B Moll, la f¨¤brica de Laccao dels seus amics Cano, alaba "l'extrema agilitat mental" d'Andreu Cresp¨ª, el vell professor socialista pres i depurat. Va a can Bernat Vidal a Santany¨ª [coses de la vida, el llibre de Pla ¨¦s comprat a Alia, la llibreria de Palma de sa filla, Elisa Vidal].

En un casa privada, a cala Mondrag¨®, l'autor d'El quadern gris diu que va tastar una ensa?mada de Felanitx de confitura d'albercoc (o amb el fruit sec reblanit confitat a sobre); incertesa. Era per Nadal i els arbres no fruiten; amb el fred, estan nuus. Caldr¨¤ escrutar fa 60 anys i ja no queda ning¨² als forns i quasi cap albercoquer viu. Molts de forners arreu fan esbraonar les m¨¤quines i cerquen peces de farciments de nin petit. Pla hauria d'haver mirat el pes d'una ensa?mada de pastor, de sobrassada crua inclosa dins la pasta fresca, lligada amb trunyella (doble coa, dues cordes creuades).

Albert Camus (Sintes) descendent per part de mare d'emigrants de Menorca a Alg¨¨ria i all¨¤ educat per dues dones de negre d'aquesta cama, posa el nom de la sobrassada als seus carnets, menta una petjada llunyana dels queviures colonials, emigrants, d'una part que no conegu¨¦.

Un algeri¨¤ expert en migracions, el fil¨°sof, polit¨°leg i catedr¨¤tic franc¨¨s, Sami Na?r, ment¨¤ a Par¨ªs el Camus "illenc", davant una constel¡¤laci¨® de petits daus de ditada no pitjada de sobrassada ¨Cprivada mallorquina de Ferrutx¨C. Cada mos duia un esquitx, una gota, de maionesa japonesa. Constrast clavat de milloran?a. Era al restaurant Ya Lamai on una cuinera tailandesa R i un coc finland¨¨s F serviren coses certes, com ¨¦s ara una carn cuinada al foc sis hores amb llet de coco. Era una festa privada que feu el pintor Miquel Barcel¨® que estrenava obra a Par¨ªs. No calen negretes ni retrats.

Els queviures, la carestia dels b¨¦ns de subsist¨¨ncia ¨Cfarina, oli i carb¨®-, la desaparici¨® dels "queviures amagats, acaparats i exportats pels especuladors" i "la immensa acumulaci¨® de les fortunes en mans d'un pocs", s¨®n mots escrits per Josep Quetglas. S¨®n a Les arquitectures de la Casa del Poble (1918-1924) (Associaci¨® d'Idees) parla de moltes coses, i ¨¦s clar, en poques p¨¤gines (54). ?s un llibret com un joc de ganivets esmolats perqu¨¨ ¨¦s una esmena i aut¨°psia a un parell de mites locals.

Cauen a terra el financer i pol¨ªtic Joan March ¨Cde dalt a baix i de trav¨¦s¨C; desmunta Lloren? Bisbal, icona obrera i socialista, descorda l'obra escrita i la constru?da de Guillem Forteza, ap¨°stol nacionalista i creador del regionalisme als edificis.

Quetglas contextualitza la casa del poble de Palma regalada per March: ¨¦s un edifici dolent, equivocat de solar, amb la fa?ana imitaci¨® del castellet de la bandera mallorquina inventada. Diu el professor Quetglas que Forteza (batle de Palma el 1923) dedic¨¤ m¨¦s temps al monument a Jaume I que a la conducci¨® d'aigua potable i mentre que Bisbal (batle el 1931), foren peons de March.

?s un treball dur, lliure i documentat. Vol l'an¨¤lisi i "la cr¨ªtica despietada a tot ¨¦s el que ¨¦s existent". Es fica amb els historiadors "equidistants" per minimitzar l'expulsi¨® de l'Ateneu sindicalista. El catedr¨¤tic d'arquitectura Pep Quetlgas potser ¨¦s un dels m¨¦s l¨²cids i directes roigs del Pla de l'illa. No t¨¦ por de perdre coneguts. Relata que "s'arquitecte" municipal Gaspar Bennazar era denunciat i condemnat per pr¨¤ctiques corruptes entre l'exercici p¨²blic i privat.

L'ensa?mada, sempre surt. Tamb¨¦ a llibres obrers intel¡¤lectuals i politics. ?s popular, ara una mica cara i selecte. Era material de subsist¨¨ncia. Com a mostra de la vitalitat de les societats obreres, a El obrero balear, socialista, s'anunciava que durant la vaga de forners, el 1918, a la casa del poble provisional hi hauria panecillos (llonguets) i que hi hauria mitjans per comprar-los "els que vulguin". Aviat, es deia, tamb¨¦ podran servir-se d'ensa?mades". Pa i dol?or per als obrers revoltats.