Passi¨® per les imatges

"En Mike ha trobat una mina d'or, una cosa que pot solucionar-li la vida, cosa que tots busquem, siguin?bitcoins o la nova bateria Tesla capa? d'emmagatzemar electricitat. Ara que els nostres fills ja no poden esperar una feina assalariada segura, nom¨¦s ens queda l'especulaci¨®, el que en el m¨®n empresarial es diu start up,?capa? de canviar el rumb d'una vida. I aquesta troballa ¨¦s la que marca la relaci¨® entre tots els personatges¡±. Ho explica Chus Mart¨ªnez, comiss¨¤ria de La Singularidad, el projecte d'Albert Serra (Banyoles, 1975) per al pavell¨® de Catalunya a la Biennal de Ven¨¨cia, que es va inaugurar dimecres?¨Cen un magatzem d'embarcacions de l'illa de San Pietro, dins dels Eventi Collaterali de la Biennal¨C, i?envoltat de l'expectativa m¨¦s gran mai no despertada per la participaci¨® catalana, amb la qual cosa va resultar fins i tot m¨¦s cridanera l'abs¨¨ncia del conseller de Cultura, Ferran Mascarell.

La pel¡¤l¨ªcula de Serra tamb¨¦ va d'expectatives. ¡°Ara que el m¨®n occidental s'ha convertit en una met¨¤fora i que ja no tenim un passat com¨², nom¨¦s ens queda desenvolupar un gran sentit de les expectatives¡±, assegura Mart¨ªnez, que al¡¤ludeix a les tesis desenvolupades per Reinhart Koselleck que li permeten establir una connexi¨® entre el plantejament del director art¨ªstic de la Biennal, Okui Enwezor, i aquesta gran instal¡¤laci¨® f¨ªlmica, que busseja en la fractura entre passat i futur, temps hist¨°ric i il¡¤lusions.

Apassionat per les imatges, detallista fins al punt de passar tres nits sense dormir abans de la inauguraci¨® per recalibrar el so de la pel¡¤l¨ªcula i saturar els colors a la recerca de m¨¦s profunditat, Serra ¨¦s sens dubte un personatge peculiar i malgrat realitzar obres el gaudi de les quals no ¨¦s evident, el seu ¨¨xit creix com l'escuma.

Treballa sovint amb amics i mai amb professionals. En aquesta ocasi¨® va buscar els interpretis a trav¨¦s de Facebook. ¡°La relaci¨® entre el contingut i la forma ¨¦s l'aposta. ?s la primera vegada que construeixo un m¨®n de ficci¨® al voltant d'una idea: la singularitat que defineix la relaci¨® contempor¨¤nia de l'home amb les m¨¤quines. La meva mat¨¨ria primera s¨®n els actors, ¨¦s l'¨²nica cosa que modelo, per¨° ¨¦s una manipulaci¨® a dist¨¤ncia, mai dono instruccions durant el rodatge i l'atmosfera es va creant en temps real a trav¨¦s dels di¨¤legs i la interacci¨®¡±, indica l'artista que ha realitzat 12 hores de pel¡¤l¨ªcula, despr¨¦s de rodar 82 escenes per un total de 90 hores, entre els ambients m¨¦s arcaics de la Irlanda minera i les instal¡¤lacions de tecnologia punta de l'empresa Sorigu¨¦ a Lleida.

Serra, que sol treballar amb amics, va buscar els seus actors a Facebook

El resultat ¨¦s una hist¨°ria de poder, sexe i corrupci¨®, interpretada per prostitutes, miners, un artista i un assessor financer, tots gais sense cap inter¨¨s a perpetuar l'esp¨¨cie. La seva hist¨°ria es desplega en cinc pantalles, que sorgeixen en la foscor del pavell¨®, col¡¤locades de manera que l'espectador pugui abastar-les amb una sola mirada, encara que per captar els di¨¤legs cal passejar per l'espai. A la primera pantalla, una projecci¨® de 12 minuts serveix com a pr¨°leg, resum i conclusi¨® de la pel¡¤l¨ªcula, mentre que en les altres quatre, en diversos fragments de tres hores de durada, desenvolupen les diferents situacions.

El que m¨¦s xoca ¨¦s el contrast entre les problem¨¤tiques estil Silicon Valley i l'ambient miner. Malgrat la quantitat d'imatges, totes les claus es troben en els 12 minuts de la primera pantalla amb els drons?sobrevolant mentre una veu en off reflexiona que ¡°quan els drons?decidiran per si mateixos a qui matar tamb¨¦ podran decidir de qui enamorar-se¡±. La frase, que amaga un dels debats bio¨¨tics actuals m¨¦s candents, resumeix l'aposta de Serra: una mirada sobre la relaci¨® entre l'home i les m¨¤quines, ara que la intel¡¤lig¨¨ncia artificial les est¨¤ convertint m¨¦s en acompanyants que en meres eines de l'¨¦sser hum¨¤.