El TNC li escau a Electra

Set anys despr¨¦s de la seva mort, Josep Palau i Fabre arriba finalment al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Ho fa gr¨¤cies a una persona que s'ha entestat durant molt de temps, amb una tenacitat no exempta d'enuig ¡ªque l'hi diguin a Dom¨¨nec Reixach, exdirector del TNC¡ª, a reivindicar la seva figura i la seva obra: Jordi Coca. Coca, creador polifac¨¨tic com el mateix Palau i Fabre, ha decidit investir-se de director per muntar ell mateix Mots de ritual per a Electra, una?interessant¨ªssima pe?a teatral nascuda de l'experi¨¨ncia a l'exili de l'autor barcelon¨ª.

L'espectacle es va estrenar ahir a la nit a la Sala Tallers del TNC amb dramat¨²rgia del mateix Coca, un repartiment encap?alat per ?ngels Bassas (Electra) i Dafnis Balduz (Orestes) i en el qual figuren Carme Sansa, Josep Costa i l'¡°actriu fetitxe¡± de Coca, Carme Callol. S'emmarca en l'operaci¨® de recuperaci¨® del patrimoni teatral catal¨¤ durant el primer franquisme que ¨¦s un dels ¡°epicentres¡± de la temporada del TNC que dirigeix Xavier Albert¨ª.

Flamant guanyador del Premi de la Cr¨ªtica Serra d'Or per la seva novel¡¤la El diable i l'home just (Gal¨¤xia Gutenberg), Coca estava ahir a la nit especialment emocionat pel debut p¨°stum de Palau i Fabre al TNC. ¡°Jo he reivindicat molt tres autors: Perucho, Brossa i Palau i Fabre, Brossa s'ha fet al TNC i ara per fi Palau i Fabre. Durant anys havia pressionat, sense ¨¨xit, per¨° ara amb Albert¨ª ens hem ent¨¨s molt b¨¦¡±. Coca s'ha arremangat i s'ha encarregat ell mateix de la direcci¨®. ¡°Els ¨²ltims anys m'he dedicat a escriure. En realitat nom¨¦s he dirigit en total una desena de vegades, una Ifig¨¨nia?al Grec, un Brossa, un Beckett... sempre coses molt concretes. No em sento un director professional¡±. Per¨° ara tocava Palau i Fabre, i mostrar-lo en un gran teatre p¨²blic. ¡°L'obra l'he escollit jo. Aquesta Electra representa molt b¨¦ la idea de teatre que ell tenia. Aquest concepte de la trag¨¨dia po¨¨tica. ?s un compendi meravell¨®s del seu teatre. ?s possible que sigui m¨¦s vistosa La tr¨¤gica hist¨°ria de Miquel Kolhas, per¨° aquesta ¨¦s m¨¦s rodona¡±.

Electra i Orestes representen la resist¨¨ncia interior i exterior a la dictadura

Mots de ritual per a Electra la va escriure l'autor el 1958 a Par¨ªs, ciutat on es va exiliar el 1945 i d'on no va tornar a Catalunya fins al 1962. Personal¨ªssima revisi¨® en 543 versos lliures del mite dels dos germans parricides, es va estrenar el 1974 en el desaparegut teatre Don Juan de Barcelona amb direcci¨® del mateix Palau i Fabre. Posteriorment, la va posar en escena el seu amic Hermann Bonnin el 2003 a l'Espai Brossa.

¡°Per Palau i Fabre, les figures d'Electra i Orestes representaven respectivament la resist¨¨ncia interior i l'exterior [la de l'exili] a la dictadura¡±, explica Coca. L'escriptor havia viscut als anys quaranta en la seva pr¨°pia pell la ¡°dolorosa¡± discussi¨® sobre el paper dels exiliats en la reconstrucci¨® del pa¨ªs despr¨¦s de ¡°la gran ensulsida¡±. Un paper que molta gent de l'interior els negava acusant-los d'haver perdut contacte amb la realitat.

Coca fa m¨¦s universal la pe?a en relacionar-la amb la I Guerra Mundial

Per Coca, una escena senyera de l'obra ¨¦s la trobada entre Electra i Orestes en la qual els dos, sense reconeixe's, es fan passar per sengles amics de cadascun, ella per Istar i ell per P¨ªlades, i parlen d'ells mateixos com si fossin altres subjectes. En aquesta situaci¨® l'autor fa que es produeixi una forta c¨¤rrega er¨°tica entre tots dos que acaben cometent incest sense saber-ho. Finalment, junts compliran la seva revenja sobre Clitemnestra i Egist. Tot i aix¨°, l'obra es tanca amb un gran al¡¤legat pacifista en contra de la guerra i la viol¨¨ncia. El director ha fugit d'una adaptaci¨® massa directa relacionada amb la resist¨¨ncia antifranquista i la postguerra per precisament emfatitzar aquell element antibel¡¤licista. Coca posa la pe?a en refer¨¨ncia amb la I Guerra Mundial i ¡°la venjan?a que va destrossar Europa¡± per donar una lectura ¡°m¨¦s universal¡±.