Palma, la preferida

Trobades a Palma, per Rita Abundancia

El que va ser el raval de Palma, amb el port, on vivien els pescadors, s'ha convertit en una de les zones m¨¦s cotitzades de la ciutat per viure i, juntament amb el passeig Mar¨ªtim, la m¨¦s noct¨¤mbula. Als estrangers que v¨¦nen d'Europa fugint del fred els agrada establir-se a Santa Catalina, barri de senzilles cases de colors per on passegen totes les nacionalitats possibles en un grapat de carrers. Els negocis d'anglesos, alemanys, suecs, francesos, nord-americans o su?ssos es barregen amb els bars o les fleques mallorquines de tota la vida.

La pla?a del Vapor, que recorda la d'un petit poble pesquer, on les senyores treuen les cadires al carrer les nits d'estiu i els nens juguen mig despullats a futbol, ¨¦s un dels pocs llocs que encara destil¡¤len l'ess¨¨ncia d'aquest antic barri de la classe obrera del mar. Els nous locals competeixen en originalitat i disseny amb els de qualsevol capital, nom¨¦s que aqu¨ª es respira l'ambient despreocupat del sud, i diverses cases modernistes, aut¨¨ntiques joies d'aquest estil ¡ªcom Can Pujol¡ª, ens recorden que som al Mediterrani.

Al capvespre, Santa Catalina es desperta i els restaurants i bars comencen la seva jornada. Chakra (Sant Mag¨ª, 40) ofereix c¨°ctels amb noms indis, tapes hind¨²s i est¨¨tica i m¨²sica de Bollywood. El restaurant Nola (Sant Mag¨ª, 13) est¨¤ especialitzat en menjar cajun i cocteleria a l'estil Kentucky, i Idem Caf¨¦ (Sant Mag¨ª, 15) ¨¦s un bar de copes amb est¨¨tica burlesc. L'Hostal Cuba ¨¦s hotel, gastrobar i discoteca, i t¨¦ una terrassa amb vistes precioses. ?s un edifici d'aspecte colonial del 1904. Rafael Juan, nascut en aquest barri de Palma, va emigrar a Cuba i, com que va tornar amb diners, va manar construir la seva casa a l'estil de les de l'Havana.

A Santa Catalina es pot esmorzar en una pastisseria francesa, La Madeleine de Proust (Ann¨ªbal, 17), o a l'estil suec a El Perrito (An¨ªbal, 20), i fer un cop d'ull a alguna de les botigues m¨¦s interessants de la ciutat. Del M¨®n (pla?a Navegaci¨®, 14) ¨¦s el parad¨ªs per als amants de les cerveses artesanes i tamb¨¦ exposa el treball d'artistes; Frida Watson (An¨ªbal, 5) est¨¤ especialitzada en mobles de disseny escandinau dels anys seixanta i setanta, i Ziva (pla?a Navegaci¨®, 11) serveix menjar ecol¨°gic crudiveg¨¤ per endur. Tot en un petit decorat de poble pesquer, amb la pres¨¨ncia i l'aroma del mar com a tel¨® de fons.

Ensaimades, aquelles espirals subtils i a¨¨ries, per Andreu Manresa

Un viatge a Palma pot deixar la seva empremta al paladar. La ciutat s'exhibeix amb la seva vitalitat litoral i en el gest de les avantguardes de Mir¨®, Gaud¨ª i Barcel¨®. Per¨° tamb¨¦ pot resumir-se en una mem¨°ria sensorial de sabors. En el possible mapa dels desitjos hi haur¨¤ sempre la cua cruixent de l'espiral de l'ensa?mada, subtil i a¨¨ria, que entret¨¦ des de l'esmorzar fins a les postres nocturnes. ?s la representaci¨® del discurs nadiu, una pasta de rebosteria delicada, insubstitu?ble amb la xocolata calenta o el gelat d'ametlla crua o torrada. O tota sola.

Els interessants nous olis d'oliva mallorquins ajuden a entendre el paisatge urb¨¤, la llum del sol alt i el cel que reflecteix el blau mar¨ª real. Gaireb¨¦ una consigna ¨¦s el pa amb oli, amb pluja de gotes verdes i rosses d'oli. Les llesques de fogassa s¨®n brunes i sense sal a la massa. El pa s'ha de sucar amb tom¨¤quet de ramellet, una altra singularitat de la terra. L'amanida de tom¨¤quet (tremp¨®) i la fritada d'hortalisses (tumbet) s¨®n ¨°rfenes sense or l¨ªquid insular.

El panet local, el llonguet, s'ha de veure o tastar. Un entrep¨¤ illenc vola amb el formatge mallorqu¨ª o el maon¨¨s. Les estranyes olives trencades amargues marquen tend¨¨ncia. La flor de sal o sal de coc¨® (del litoral) ¨¦s un valor en al?a per a combinacions molt diverses. Un adobat d'identitat ¨¦s el fonoll mar¨ª, potser el primer mos que va provar el primer hum¨¤ que va arribar del continent al que ¨¦s ara Palma.

La reina mare de la gastronomia aut¨°ctona ¨¦s la sobrassada, embotit patri del porc. No desentona mai ¡ªsi no ens excedim¡ª; subratlla pastes, arrossos, guisats, dol?os i fritures. Hi ha marques artesanes reconegudes a botigues de tot arreu. Aquest embotit-bandera de pasta crua per estendre sedueix en combinaci¨® amb gaireb¨¦ tot, cru o una mica rostit. Amb mel o sucre. Val la pena provar els embotits negres, de tall i mos, els gaireb¨¦ fiambres arcaics del porc (camaiot i botifarr¨®, m¨¦s els notables pat¨¦s de fetge).

Una altra curiosa raresa abstracta s¨®n les galetes d'oli, no dolces, sin¨® seques i fortes, petits pans de mariners. Les artesanes s¨®n fant¨¤stiques, pr¨°pies de cada forn: les comercials quelites d'Inca, les artesanes rossell¨® de Porreres i les gori de Muro. Els nadius de Mallorca adoren la porcella d'or rostida, ofrena que es reservava per a les grans ocasions del Nadal. ?s el cim de la cuina del porc que contempla les fritures de v¨ªsceres o rostits amb moltes verdures i patates (freixura). El xai local t¨¦ molt bon gust.

Un altre plat r¨²stic i necessari s¨®n les sopes mallorquines, que no tenen brou i s¨ª llesques de pa amb verdures de cada temporada de l'hort, un resum vegetal de cada dia. Un detall no menor s¨®n les coques de verdures, una pasta salada fina, cosines o germanes de les pizzes, per¨° millorades. Les panades de carn o p¨¨sols i els cocarrois de verdures poden ser menjar de passeig i excursi¨®.

Davant del mar, mirar, ballar, beure, menjar, passejar-se. Palma existeix bressolada a la badia, encastellada a les seves muralles. La ciutat es compr¨¨n en un passeig de m¨¦s d'un quil¨°metre, prop de la Seu, sobre l'important front emmurallat que va restaurar El¨ªas Torres amb el seu soci Mart¨ªnez Lape?a. ¡°Vaig passar-hi l'escombra, ho vaig adequar¡±, diu l'arquitecte.

El Mediterrani i els pescadors justifiquen una cuina variada. En la seva ¨¨poca, la llagosta i les gambes vermelles, les s¨¨pies i els calamars, les joies cares d'estiu, els fins raors i les rareses dels xanguets o els escabetxos. A la tardor, la llampuga, una passi¨® a Malta i Mallorca. Els illencs s¨®n partidaris de l'arr¨°s (de brou, sec i en paella) i bastants restaurants intenten no decebre. Viatjar ¨¦s tamb¨¦ il¡¤lustrar el passeig amb gustos i sensacions per sempre indispensables en evocar una mirada, una visita de perles.

Per places d'ombra, per Jos¨¦ Luis de Juan

Ciutat tancada, ciutat oberta: Palma ¨¦s totes dues coses. ?s tamb¨¦ la ciutat esva?da de Mario Verdaguer, la que va perdre part de la seva intimitat mediterr¨¤nia. El centre, abans pati de ve?ns, ¨¦s ara un formigueig de turistes. Palma ha estat descoberta, ja no amaga res. I alhora segueix contenint un m¨®n propi, immutable, que es recrea en la frescor dels seus patis, en la penombra de les seves esgl¨¦sies, en la lluminositat de la badia que l'abra?a.

Podria parlar de l'elegant passeig del Born i del barri mariner de Drassanes; podria fer-vos pujar fins al Terreno, i arribar al castell de Bellver perqu¨¨ contempleu la ciutat blanca que guarda el gran armadillo, segons Borges, de la catedral. Podria fins i tot fer-vos baixar el carrer dels Apuntadors i tor?ar cap a la Llotja, una meravella austera, com la ciutat sempre ha estat, des del far de Porto Pi fins a les ru?nes del can¨°drom.

Per¨° us convido a un altre passeig. Som a l'inici del carrer de Colom, davant de l'edifici modernista Magatzems El ?guila. Aqu¨ª comen?ava l'illa dels xuetes, descendents de jueus conversos. El carrer de la Plateria encara conserva moltes de les seves joieries. Torcem a l'esquerra cap a Can Zavell¨¤. Al n¨²mero 4 veiem el pati noble m¨¦s ampli i harmoni¨®s de Palma, i despr¨¦s, al 15, un altre g¨°tic amb la t¨ªpica palmera reial i aquella olor de floridura secular tan especial. Arribem a la pla?a ombrejada de Quadrado i entrem a la bas¨ªlica de Sant Francesc, que alberga el sepulcre de Ramon Llull i el claustre que estimava Albert Camus. Travessant la pla?a anem cap a la barroca Montesi¨®n, feu jesu?ta edificat sobre l'antiga sinagoga. Aqu¨ª hi havia el cor de la jueria antiga.

M¨¦s avall, a la dreta, enfilem el carrer de les Escoles, on els nens recitaven la tora. Com que no hi passen cotxes, aqu¨ª el meu fill va aprendre a anar amb bicicleta. Entrem a la pla?a de Sant Geroni, una de les m¨¦s boniques i serenes de Palma. Fem un cop d'ull al pati de la Sapi¨¨ncia, antiga escola lul¡¤lista i seminari. I llavors, pel carrer de Sant Alonso, passant per l'airejada casa de l'escriptor Joan Alcover, al jard¨ª de la qual va conversar amb Rub¨¦n Dar¨ªo i Unamuno, i pugem cap al convent de Santa Clara. No entrarem aquesta vegada als banys ¨¤rabs. Hi ha un altre lloc recollit m¨¦s endavant, el petit jard¨ª del bisbe, amb el seu estany, xiprers i llimoners. I de sobte, per un carrer lateral, ens topem amb el mar, aquella font de llum que irradia les espatlles de Palma.

La muralla convida a caminar i a mirar, per¨° poca gent ve aqu¨ª. Despr¨¦s d'un aperitiu a la terrassa que hi ha en un rac¨®, seguim fins a la pla?a de Lorenzo Villalonga, a la Calatrava, antic barri d'adobadors. Aquest passeig ¨¦s molt revelador de la calma solit¨¤ria de la ciutat, de la tensi¨® cont¨ªnua entre girar l'esquena al mar i anar a trobar-lo. En el recuperat baluard del Pr¨ªncep nom¨¦s hi ha parelles que discuteixen o es fan petons. Des d'aqu¨ª tornem al punt de partida passant pel Temple, el carrer del Socors i el barri de la Gerreria, amb la impressi¨® d'haver transitat per les espatlles d'una ciutat que gira l'esquena a la seva naturalesa veritable.

Jos¨¦ Luis de Juan ¨¦s autor de La llama danzante (Min¨²scula).